Ses ganes de mirar es Blog son inversament proporcionals a ses ganes que tenc de escriure-hi cualque cosa. El mir i me'l remir, hem de reconèixer que la imatge den Biel Calamaro li dona el seu qué.
Tenir fotos t'estalvia tot aquest sofriment. Vos recoman a tots que aneu a la innauguració de la expo nova al Museu Marti Vicenç demà. Segur que hi haurà Art per un tubo i cervesses bones.

Avui dematí, escoltant sa radio, he pensat (!!) que montar una ferreteria amb escales manuals (de ses grosses) a la frontera entre Melilla i el Marroc ha de ser un bon negoci. És una especie de joc tipo Donkey Kong on només havies de botar i pujar per cualque liana o pared que ja venia dibuixada dins la maquina i els moviments estaven pre-establerts, amb l'afegit ara de que els guardes te poden pegar un tir. Aquesta gent no en sap, qualsevol aleman amb una finca a Mallorca té unes barreres més impenetrables.
No vos he demanat que hi déu haver al sub-sáhara que pareix que tothom escampa d'allà qual huracan Katrina Mandina assolant New Orleans?
Per anar-hi també deus haver de posar una escala? o hi deu haver escales mecàniques tipo El Corte Inglés per facilitar el retorn?
Jo m'imagin que hi ha una especie de forat negre-xuclador, com el d'aquell espisodi dels Simpsons que en Hommer passa a la tercera dimensió, que se'n duu tot el que hi ha per devora a una dimensió africana desconeguda

Demà as Migjorn concert de "Dalt s'era", sa cosa promet.