Avui tenim un record molt especial i mandunguero per el Gran Biel Mecagondeu Batuadeu que esta (o estava) malaltet, el llit amb 38 (no sé si podras tio). Xiste fàcil, ja ho sé.
flaca, no me claves, tus puñales, por la espalda, tan profundos...
D'aquest cap de setmana me qued (entre altres moltes coses) amb el sabor torrefacte de la Guiness de Lorien, enlloc la posen com allà, la més semblant a la de Dublín que conec per aquests conreus; I amb el nou garito den Rafa a Pollença, no més esperava uns pintxos tan bons i currats...que no decaiga! Aquest Blog de cada dia pareix més un blog gastronómic...i!...
3 comentaris:
Lorien...
Açò me recorda que durant sa meva incursió per terres catalanes vaig tenir es gust d'axaurir un bòtil d'hidromel, jo hem pensava que era una beguda mitològica que per coincidencia literaria era sa beguda típica de Lothlorien i Kelthalas entre d'altres. Bonu resulta que és un vi el·laborat amb mel fermentada, no me va desagradar...
Si jo tembé m'enrecord de la pujada a kuthladiostros i loridrienasth, si que vàrem suar aquell dia Cristo en pèl! Me pensava que no arribariem mai a la cova de Bogomilastios
Ei Dan he trobat a kesta definició d'Hidromel, no se si s'ajusta a lo tu vàres provar:)
Hidromel o aiguamel: beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diverses espècies com ara nou moscada o canyella.
Publica un comentari a l'entrada