Ahir a Això és mel, programa "cultural i gastronòmic" per excel.lència del "nostre" "canal" "públic" IB3 (Comillas muchas necesarias son, joven padawan), sortia la Pollença sense merdes de ca. Una utopia, ja te dic, perque últimament torna a fer oi.
Si amics, feia estona que no en parlava, sobre tot desde que un cap de fava anònim m'ho va tirar en cara desde un foro de no sé quin partit polític. No és vera, no en parlava perque no volia. Cregut.

Un, que es seguidor d'aquest programa (que voleu, hi ha gent que fa coses pitjors), se'n va amb la sensació de que hagués pogut donar més de sí. I sino demanau-li als llosetins, que allo la setmana passada pareixia Praga, una cosa despampanant darrera l'altre i per rematar culmen de la gastronomia.
A meam, que no hi havia pressupost per mostrar be Son March o per anar un moment a Formentor? Per no parlar de La Cala.

Avui al Facebook es queixen de que va sortir la Font de l'Almoina sense gall: Es que no n'hi ha de gall!. No voldreu que en fessin un només perque venia "la tele"?, Si els únics que s'hi han fixat són els pollencins, que a més hi passen cada dia per davant!
Una idea: Feis 50 galls, que sortirà mes barat, i quan el tornin a robar li posau al dematí següent. A la vegada que faci 3 (o 15, és igual) se'n aniran a robar una altra cosa. El temps que passa des del robatori, sumat als comentaris que es fan al respecte incrementen de manera desproporcionada la llegenda dels roba-galls. Si escurçam aquest temps al mínim, no hi haurà llegenda, ergo no tendrà cap puta mèrit. Això suposant que el gall no el roben per posar-lo damunt el televisor, i manco ara que són plans.

Tira tira trobam coses per treure punta, un dia parlarem dels capullos que van en cotxe els dematins a fer el café a l'Espanyol. Un dia.