Crec que ja és hora de tractar aquí, sabent la poca repercusió que té, pero amb les ganes de llevar-m’ho de damunt, del famós tema que mos ocupa i mos estressa: La escolarització dels nins que no han entrat a Costa i Llobera.

Els que vos espereu els chascarrillos habituals podeu seguir llegint també, algún dia vos tocarà.

Pels qui no saben de que va el tema, apassionant, resulta que quan el teu fill té 3 anys l’has de dur a una escola “de grans”: S’acaben els díes feliços de la escoleta, de la tortuga i de no saber anar a pixar tot sols. Comencen els durs díes d'iniciació a la escola, a la competitivitat, que més tard significarà la alienació total amb la societat i amb els sistema; Pero això són altres cabòries.

Avui, els que ens preocupa és que als nins (14 ni més ni pús) no els han volgut a la escola que havíem triat; Al C. P. Miquel Costa i Llobera. Al sistema de punts que trob a les totes defassat no el criticaré, al fet de que nines –per exemple- que viuen a 20 metres de la escola (20!!!) i no les haguin volgudes i en canvi hi hagui gent de Eu Moll que dugui els nins a Pollença perque “no els hi agraden” les noves escoles del Port no el criticaré (voltros mateixos), ara, creim que tenim Tot El Dret del Mòn a protestar, amb la llei del nostre costat, per aconseguir la escola que hem triat, per els motius que casdascú vol i que no interessen a ningú més que als pares. A meam si he d’explicar a algú perque me compro el cotxe que me compro.

El que passa és que aquesta lluita significarà anar amunt, amunt dins l’entramat administratiu per tal de trobar la financiació i les ajudes necessaries per ampliar Costa i Llobera. Al final és tracta sempre de lo mateix: Els putos doblers.

Els que davall aquesta legítima petició de voler dur els nins on volem hi llegeixin altres paranoies en contra d’alguna altra escola estan molt equivocats. És una guerra on no hi prenem part i on els interessos són altres.

De totes formes avui estau tots convidats a La Birreria a fer un Jäger a la meva salut (quina contradicció no?)