Un d'aquests cap de setmana que s'acumulen les coses una damunt l'altre. No sé perque pero le coses no solen venir poc a poc, com els doblers. Les coses venen totes de cop, en un munt.

Divendres vespre se pegarà foc la Factoria de Sò amb el concert de Whoremaggedon, la banda feta a imatge i perfil del gran Jaume Es Pagès. Una banda i una oportunitat que fan justícia a una veu i a una presència úniques. Allà serem, a primera fila, escanyant la veu.

Dissabte fan la fira del vi, i alguna cosa haurem de provar. La idea és que la gent se n'adoni de que el ví de Mallorca és bò pel que val. És una feina dura. També hi serem.

La fira de la Sípia d'Alcúdia se queda en anécdota pero també s'ha de tenir en compte. La jornada de lliga i la extraordinaria birra de la setmana (Rothaus hefe weizen) que tendrem a La Birreria arredoneixen el tracte.

Com a xarxa invisible, com a transfons de tot això: La Mudança. Les coses que arribam a acumular en anys d'existència. Coses de les que, en la majoria de casos, podríem prescindir perfectament. Llibres i altres ens feixucs que no fan més que nosa (ara li diuen decorar) pero que no llançam al poal verd perque ens recorden a una persona/moment/sentiment del que no ens volem desprendre. Com això, mils de camisetes, eines sense pare ni mare, sabates sense parella i cosetes electròniques vàries que, qui sap, un dia serviran (o no.).

Ir con los puesto, com diuen per alla, per la vida, és impossible. Som una especie de Katamari, uns imans-humans acumula-trastos de la societat del consum. I acabam com el cap de setmana, ple de coses una damunt l'altre. Per cert una escobilla a IKEA val 10 euros. Un dia en parlarem d'IKEA.