És molt difícil no parlar den Jaume cada dia. I no den Jaume es Pagès precisament, la corrupció del qual se limita a fotre't un JB&cola quan no mires.

No puc evitar comentar tant les ocurrències sobre el jutge que la gent ha tengut al facebook, com les iluminades crítiques del Diario de Mallorca al foro (n'hi ha que tenen més informació que els periodistes i tot, o això es pensen): Aplaudiments pel jutge, cachondeito per la feinada que ha fet en un cap de setmana, gent que no entén perque la fiança no és l'equivalent al que ha robat, altres que opinen, amb un pessimisme un poc antic, que tanmateix mai trepitjarà la presó (jo crec que aquest any si), molts, molts que flipen de que pagui la fiança amb el que ha robat (amb el seu patrimoni recent, com el palau famós). Altres, molt afilats, dubten de la seva capacitat intelectual i de que hagi actuat totsol. Estic d'acord, joder que el tio s'ha intentat defensar com quan te pillen fora de la feina, de festa, amb un gintònic a la ma, i balbucejes lo primer que se te passa pel cap. Cap credibilitat. Opinions pels tots els gusts i de tots els colors (bé, de tots els colors no, n'hi ha que ara piulen poc).

En Matias Vallés troba que durant la darrera època del Govern del PP hem estat "narcotitzats", i això seria una bona manera de definir com mos ha pogut prende el pèl d'aquesta manera. És com anar al dentista, el que tu tries i en teoria una persona de confiança, te dorm per fer-te algún tractament o llevarte un queixal, i quan te despertes, t'ha fotut la cartera i ha fuit a Miami. Volia fer una analogia similar amb anar de putes, pero la expressió "de confiança" no tendria massa sentit.

PD: A la wikipedia, actualitzada com sempre, ja hi surt l'import de la fiança: http://es.wikipedia.org/wiki/Jaume_Matas

PD 2: Vos heu fixat lo petites que li van les ulleres al cuñadissimo. No m'estranya que tengui mal de cap(s).