Aquest cap de setmana tan intens no podia ser sinó una continuació de la setmana més moguda a nivell polític que se recorda a Balears.

Anem per parts. El concert va ser un èxit, entrau al grup de La Birreria al facebook que demà posarem alguna imatge del magno evento. Per rematar la noche, va comparèixer en geneta, un grande entre los grandes que feia anys que mos tenia oblidats. Recordau-lo aquí.

Però el concepto es el concepto; Al final el psicòpata ha fet explotar tot el partit des de dedins i la intocable ha hagut de renunciar al seu càrrec. Na Munar. Na Munar me recorda a una d’aquestes pepetes de porcellana que decoren una estanteria o el televisor a ca teva des de fa anys. Ha estat tota la vida allà, mai t’has fixat massa en ella, és horrorosa, no te representa, esta allà, sense fer rés, comandant tot el que veu, i no la tires per pena o perquè, simplement, per mor de la costum, ja ni la veus.

Idò aquesta pepeta ha caigut, un dia, passant la granera, (mai millor dit) has pegat una colzada al televisor i la pepa de porcellana ha caigut enterra. S’ha trencat en cent bocins i ha fet un renou (mediàtic, s'enten) de por. I ara, per primera vegada, t’has fixat en ella. L’has mirada amb un poc mes d’interès. Als ulls. Ara rius de tinta inundaran els diaris parlant de el que va ser, de la seva vida, dels seus miracles i de les seves tonteries. Mentres reculls els trossos d’enterra te fa com a pena i penses: “Joder, si que fa anys que hi havia la cosa aquesta aquí no?”