Share. Compartir

Un vocable anglés molt emprat, ho sentim quan se parla de terminologia televisiva (entrada de la wiki: http://ca.wikipedia.org/wiki/Share.) i també d'internet i d'arxius: RapidShare vos sonarà, més que rès freaks (és una empresa d’enmagatzament d’arxius, per compartir-los).

S’associa sobre tot al fet de compartir arxius a internet: Jo no me baixo rès il.legal, ho comparteixen amb mi . No deixa de ser curiós que la paraula Compartir sigui definida com: Dividir (alguna cosa) donant-ne part a d'altres, prenent cadascú la seva part. (entre altres). Compartir idò no és el mateix que multiplicar i repartir no?

Pero la paraula share, en un sentit i un significat més enllà del vocabulari anglès bàsic que solíem emprar, la vaig ubicar per primera vegada quant s’usava allò del Time-Sharing. Noltros li deiem taimchering i no sabiem lo que volia dir.

Quant se va regularitzar resulta que en castellà li dien Tiempo compartido (o Multipropiedad) i era aquella història mal entesa i mal duita on llogaves una setmana (o les que volíes), de vacances a l’any i la podíes intercambiar per les propietats que t’oferia la empresa en qüestió. Tenia molts d’emperons pero sobre tot vàren ser les agresives tècniques de venda dels seus comercials (arribaven a guanyar milions en un estiu només fent firmar als incautes Multipropietaris) lo que va fer que la seva fama com a negoci decaigués com els registres interpretatius de Madó Pereta. De fet els comercials “a peu de pista” (els primers que t’enganxaven eren a la platja, tot broncejats) se solíen caracteritzar per la seva "amabilitat desmesurada" (t’empenyíen dins un taxi) i per ser denunciats dia sí i dia també a les autoritats.

Normalment te pagaven el taxi d’anada (en aquest cas a Alcanada) pero no el de tornada si no signaves rès. Per als turistes era una manera de passar el capvespre, i molts encara se n'empanadeixen. Et convidaven a beure i a menjar alguna cosa i t'intentaven minvar les forces i la paciencia a base de tenir-te hores allà passant calor.

Avui encara hi ha una empresa nivell internacional que opera amb una certa importancia -RCI- i tot i que no pareix el blanc de les crítiques més desaforades també reb: http://rciestafadores.mforos.com/. La majoria d’empreses “fantasma” que se vàren aprofitar d’aquesta moda (Moda recordem és alló que te venen/duen/enfitoren/fan comprar, mai el que tu vas a cercar motu propio) i que re-veníen les mateixes setmanes i/o se piraven amb la pasta, surten ben retratades a ls milers de foros i webs que hi ha per denunciar aquesta pràctica. Provau a posar Timo Multitpropiedad al google i voreu.

A noltros mos agradava molt anar al Garden Lago (gestionat per RCI) o a Alcanada a beure coca cola gratis i a menjar sandvitxos baraters. Ja que teníem un colega que hi feia de cambrer. La xuleria dels venedors (alemanys i italians la majoria) no presagiava rès de bó.

Una bona idea mal aprofitada i un mal ús d’una paraula, compartir, amb un significat tan important.

Esgarrifants històries d’estafes en massa. No empatitzis molt que no riuràs.

http://www.multipropiedad.eu/

http://www.afectadosmultipropiedad.com/

http://www.elconfidencial.com/ocio/indice.asp?id=380

I el reportatge de El Pais per donar un empaque seriós al post

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/timo/vacaciones/lujo/elpepusoc/20070720elpepisoc_3/Tes