Que bé s'esta de dilluns si el cap de setmana s'ha fet una bonda relativa. (absoluta és impossible).

A vegades tenc la sensació de que el mon retura;

Que sense que ens adonem compte, tot el que ens rodeja pitja es freno, redueix de marxa i es posa al ralentí, com un vaixell al que de cop i volta se li atura el vent.

Les notícies sempre són les mateixes (crisi, gripe A i algun sussesso) i el temps pareix que passa més a poc a poc. El cap se desembosa tot sol i tot el teu cos entra dins una dinàmica de pau i tranquilitat, com si rés t'importàs, com si haguessis assolit un nivell superior i, aprenent a volar, et mirassis la resta de la humanitat que, com a formigues estressades i superatareades, xoquen i s'empenyen devall teu mentres tú, tot tranquil, t'ho mires desde el teu trono zhen del bonrollisme.

Avui no m'ha sonat el mòbil ni un pic. Se nota no?