Hi ha tantes tipologíes de bars com persones. Avui vos vull presentar un bar que, i me consta que esta de moda per lo que no és cap descobriment, és aturada obligatoria cada vegada que passam per Palma.

Motius? La ubicació és ideal, enmig de tota la febre de les compres, pero enfora del pijerio de Jaume III. Esta just entre la Costa de la Pols i Sant Miquel, aferrat a la església i en un ambient molt clerical

Un temps era una tenda d'antigüetats, tota la vida ha estat allà, viendo pasar el tiempo com la Puerta de Alcalà. Aquest fet li otorga un aire de longevitat, com si el propi bar hagués estat allà, latent devalla la tenda, per ara sorgir amb naturalitat i establir-se alla, com si rès.

No té aquell aire de bar nou, molest i amb olors, i on el personal enfatitza massa la seva simpatia perque acaba d'obrir i té una il.lusió desproporcionada. Aqui tot es calma, la música sol esser jazz o alguna cosa tranquileta, l'aire esta impregnat dels anys de fusta vella, de fum i de la claror que entra per les finestres i que li dona una llum que se pot ensumar i qüasi be tocar.

Les parets estan plenes de posters, mascares, anuncis de concerts, miralls i més oblits de la tenda d'abans. El conjunt és eclèctic, com la clientela, pero no desentona en absolut, com la clientela. És un d'aquests bars que se fa al client, no l'inrevés. El personal -el que jo he vist, al manco- és discret, amable pero distant. Correcte.

No és un bar cómode, algunes de les taules són màquines de cosir antigues i les altres són petites com de bar de senyores majors. La barra és un racó plè de taburets (amb vida) i les sales se reparteixen adalt i abaix amb geografíes distintes i decoracions dispars. El bon gust s'hi passeja. Inclús una sala és per a no fumadors. Defora té dues tauletes anecdòtiques on la gent veu passar als vius que baixen a les Rambles.

És una adaptació camaleònica a l'espai antic, amb tot el respecte. No hi ha mobles d'alumini ni aparells moders, inclús els ventiladors són de la època hel.lènica. I funcionen.

Cada racó té un secret i te duria hores esbrinar-los tots. La carta de cerveses comença amb Mahou i Estrella (inclús la Inedit), i les vedettes, Murphy's i Guinness de tirador. La Guinness abocada amb el seu timming corresponent i a un preu correcte.

Pel que he vist fan alguna cosa de menjar: Ensalades, tabulés i carpaccios, sense complicarse la vida i acompasant el ritme del local, sincronitzat molt abans de que fos un bar.

El nom? L'Antiquari. L'amo no és mallorquí, sino seria un Tex-mex.

La descripció al blog de cafe y mas