Aquest blog, agorero botxí den Rafa Nadal, se congratula de que el revés més fí de la història sigui un altre pic numero 1. Inclús quant era numero 2, era el millor. Me sap greu per en Rafa perque és paisà pero no m'acab de veure massa identificat amb ell: De dretes, del Madrid, serio com una patata. No es que en Federer sigui la fiesta padre, peró tampoc t'ho esperes d'n Suís. Bé, i d'un mallorqui tampoc.

Tenim fama de gent seria. Inclús antipàtica. Tancada. Aqui cal aplicar el tòpic: "Es que no mos coneixen". Quina excusa. Poc a poc les coses canvíen, hem descobert els avions i mos hem aventurat més enllà de sa roqueta. Un grup de mallorquins de viatge se'l coneix tot d'una dins un restaurant. Són els que, després de foter-se un sopar de 70 euros per persona, encara surt un i diu: "Si, molt bò, pero com un pa amb oli no hi ha rès!". I el altres: "Si, si, és lo més gran, jo en sop cada dia.. bla, bla, bla...". Aixó és caràcter? No tenim autocrítica, no suportam que venguin de defora a dir-mos el que hem de fer (i és de cada vegada més necessari) i a més mos creim que hem inventat els hotels i el negoci de hosteleria. Som la ostia. Aixó sí, amb discreció.