dilluns, de juny 01, 2009

Un temps anar al dentista era una espècie de càstig diví periòdic del que per una part no te podíes escapar (Aquell Déu de la adolescencia primarenca, ta mare, t'estirava de les orelles entre plors i renecs) i per una altra responia, i aixó és lo que me tenia desconcertat, a una necessitat invisible, ja que si bé algún dia podíes tenir alguna molèstia bucal, normalment te trobaven coses que ni tú ni ta mare -que te solia acompamyar- havieu notat. Corcs, dents tortes, quixals emputats, genives inflades, brutor a raudales. Aquell home, normalment d'una edat, te ficava els dits dins el barram amb pasmosa agilitat, mentres te colocava aquell aspirador de babes que no servia per rès -ja que la necessitat imperiosa de tragar saliva t'invaia cada quinze segons- te trobava de tot i te deia porc amb poques paraules (No te saps fer net!, mentres te mostrava una calavera de plastic i te deia com fer-te les dents netes). La infermera, una borde de cuidao pero que remenava bé el culet, només li colocava les coses damunt aquella bandejeta. Tassonet d'aigua inclòs.
Les esperes de més d'una hora a la saleta no eren més que una manera de derrumbar la teva psique per si hi anaves amb algún tipus d'anims. Nins plorant i revistes del cor (Anys 80: La Hola amb Gunilla Von Bismarck, en Boyer i la Preysler o la Interviu amb el topless de na Victoria Vera, pitjor que ara de molt). 
La saleta, la decoració i la il.luminacio només les puc descriure amb una paraula: Marrón. Tot era marron, fins i tot els peixets de la peixera. Inclús l'aigua. Marrón.

Ara tot es diferent. Te criden al mòbil. No has d'esperar gens (pèr començar ja no te'n has d'anar a Palma). Hi ha wi-fi, diaris i revistes normals i actualitzades.
El metge és més jove que tú. (que també dius...) La cadira inclús és més cómoda. El tassó d'agua s'ha substituit per un grifonet que pareix tret directament de la NASA i per tot hi ha més llum i alegria. Només falta que te donin la benvinguda llençant a l'aire petals de rosa.

Com se nota que no m'han trobat rès. L'any que vé ja en parlarem.

3 comentaris:

vir ha dit...

Jajajajajajajaja... muy bueno!!!

Simo Llepol ha dit...

Además es mollero mi dentista cuidao!!

vir ha dit...

Pues el mío es pollenci y le tengo pánico (y no es coña)!!!!