Trobar la paraula exacte en el moment precís ja és complicat. Si a més el que dius esta plè, rebosa millor dit, sentit de l'humor, ironia i molta inteligencia ja és el acabose. Si a més a més ets una dona atractiva, d'aquestes que entre una cosa i l'altre t'arriben a fer un poc de por, només te pot sortir algú com na Julia Otero. La entrevista d'ahir amb un ximple Buenafuente deixant-se fustigar i amb la pájara gallega como pedro por su casa, no va tenir cap moment per aclucar els ulls. Avui, per sort, ja l'han penjada al youtube.

És com aquelles dones dels comics den Crumb pero amb cervell. Aixó sí, d'enfora, que aquesta te deixa en un pimpam amb els calçons baixos y no te'n dones ni conta. És d'aquesta gent que te fan, per una part, pensar que no esta tot perdut i, per una altra, no entendre perquè no hi ha més gent així als llocs de poder (igual no funcionària no?).

Parlen de la veritat i la mentida (o de la no-veritat) i de si s'ha de ser sincer o no. Mirau quina perla amolla la Otero:

La verdad es asocial, con la verdad por delante se hunde la convivencia, el mundo se viene abajo.

La veritat com a element sobrevalorat. Quin gran debat.