Quant un acaba la feina el divendres i torna la esquena a la setmana laboral lo que no sap és que se fica dins una espècie de Dragon Khan anomenat cap de setmana, dins el qual pot passar de tot, i que fa que el dilluns estiguis com un ou frit fred i defora de la pella.

Divendres, precisament, vàrem sopar d'ous (jo només me vaig menjar la carn of course), després vàrem beure d'una bota de vidre en plan Ballermann 6 i vàrem acabar demanant l'hora com el Sevilla ahir, amb el jager regalimant de les nostres dents i apagant les faroles dels carrers de Pollença.

Dissabte dematí fira del vi: Definitivament la millor hora. No hi havia gaire trui, els vinaters encara no estan massa agobiats i pots parlar amb ells. Fins i tot ens vàren fer alguna entrevista a la radio (una de segona fila, no com Radio Pollença!). El vespre les nines tenien un trui amb una maleta que ni vull saber com va acabar. M'imagin que com la maleta de Pulp Fiction, que tothom la volia i en realitat ningú sap el que hi havia dedins.

Diumenge montaditos, cervesetes i dinar a Santa Maria, amb la plana major d'Eden Hotels (dinar de molt alt nivell culinari). Capvespre per veure com el Madrid ens roba la lliga i per armar-la un poc a ca'n Marcelo.

Avui no sé ni m'importa si fa sol o no.