You either die a hero or you live long enough to see yourself become the villain.

O mors com un heroi o vius lo suficient com per veure't convertit en un dolent. Amb aquesta frase que obre i tanca el film es pot explicar una de les víes d'aquesta película, pero aquest film es una puta estació de trens sencera!

Se poden fer moltes lectures, unes des del punt de vista ètic i/o polític: El bien, el mal, la manera d'aconseguir la pau devant el caos, al justificació de la violencia, la confiança en les persones, en la seva bonal.lotura...

Unes altres desde un punt de vista cinematogràfic i com a adaptació del còmic. Superat, d'alguna manera, per la peli.

Èticament hi pot haver lloc per opinons diverses (el joker no té un ideal ni un motiu que expliqui el seu comportament, un poc com lo que als americans els hi agrada creure, així matar i torturar és més fàcil; si no ho veig, no existeix, si no els entenc, primer dispar.), peró al cap i a la fí és una película, un entreteniment, i com a tal, és respectuosa amb l'espectador, inteligent, angoixant, fosca sense caure en el tenebrisme gòtic de postal, redona del principi al final.

El dolents no son sempre dolents i els bons tampoc son sempre bons, la linea que separa lo correcte de lo incorrecte esta tan difuminada com ho esta a la vida real. De fet és una linea que se dibuixa i se desdibuixa com la rialla cicatritzada del Joker, depenent de la visió de les coses de cadascún dels herois (més d'un com voreu). I així ens podem encarinyar amb en Joker i la seva buida vida com a títere maliciós i de punki suburbà. En Batman, bé, en Bruce Wayne, mos pot arribar a fer un poc de ràbia, amb aquesta postura de niño bien de col.legi de pago que a vegades té, de capritxós i de que tot ho abarca i tot ho sap fer. Al poli interpetat per en Gary Dracula Oldman també se li dona una volta més que a la peli anterior i també li surt un costat Joker quant esta a punt de morir. En Harvey Dent, molt ben interpretat per en Aaron Gracias por fumar Eckhart (i el motero de Erin Brocovich!), és un personatge clau, el que guia les nostres conciències pel film i el que ens fa dubtar del nostre Reverso Tenebroso, el que tots tenim més o manco amagat (violencia, egoïsme...). El Joker arriba a fer por, i quant surt estàs més atent que mai a la pantalla, no te pots perdre cada moviment que fa, cada expresió, cada llepadeta (abusa un poc d'aixó, per cert), te demanes com putes ho fa per organitzar tot el tinglado que monta (moure tants barrils de benzina no és fàcil!), peró al final és el que té el cap més ben amoblat, encara que només sigui per fer putades, i putades groses.

S'ha de veure, no és la millor película de la història (la tercera segons l'IMDB!) pero és un regalet pels sentits (o un martellet) i demostra que se pot fer una bona peli d'un superheroi sense caure en focs artificals i americanpies varios (Superman Returns per exemple). La película és com un còmic, pero al revés. Realista com una personatge real dins una peli de dibuixos animats. Fa molta ràbia anar a veure una película de la que se parla tant, i més amb el handicap de la mort den Heath Ledger, peró s'ha de fer un exercisi de buidament del cap i anar-hi, si se pot, un poc verge.

Ah! Prohibit arribar tard, la primera escena és de les que te deixen assegut.