Quina profunditat estan assolint les converses de bar amb aixó de l'LHC, és massa sentir-nos a noltros mateixos, birra en ristre, opinant sobre la conveniéncia i l'ús del Large Hadron Collider, com si l'haguessim pagat noltros o com si el sabessim fer anar. Pareix que ara tothom ha llegit sobre el tema, coneix a algú que hi fa feina o li han contat que el món s'acaba i no sap molt bé perqué. La qüestió és opinar.

Opinam de tot. O qüasi de tot, tot es discutible i tot es basa en la premisa de: Jo no ho faria així. Jo ho faria d'una altra manera. Se pot substituir fer per pensar, dir i/o escriure. Pareix la primera consecuència -de moltes- de la falta d'empatia que mos rodeja actualment. No escoltam perque no tenim temps ni ganes, hem d'imposar el nostre criteri aviat que mos queden molts consells que donar, no hi ha feed back a les converses no sigui cosa que mos puguin convèncer d'alló que no creim.

Tots duim els taps posats i un escut. El que baixi la guàrdia té molt a guanyar.