Quant era jovenet i feia feina amb mamàs o futures mamàs (alla per l'any 94 o 95) me vaig prometre a mi mateix no caure en l'error de passar-me tot el puta dia parlant del meu fill o fills com feien elles (quant a mi lo únic que m'interessava era parlar de marxa, porros i famelles).

Moltes vegades, inclús sense adonar-mos conta, aprenem coses. I molt de pics aprenem, no tant com es fa una cosa o com s'ha d'actuar davant una o una altra situació, si no tot lo contrari: Com no s'han de fer les coses. I aquest és un aprenentatge tan útil com l'altre, ja que molta gent fa les coses al revés de com s'hauríen de fer. I qüasi sempre només hi ha dues maneres de fer les coses.

Eren els selvatges 90!