Si mal no record quant era jove me descrivia a mi mateix com d'esquerres. I un tio divertit (encara que d'aixó no n'estic segur)

D'esquerres i independentista, bé, independentista no, nacionalista. A mesura que me vaig fer gran vaig veure que el món era massa complicat, i els nacionalismes eren una postura massa "radical" i simplista per ser un adult. Me vaig dir a mi mateix: El Capitalisme funciona, si no no m'hagués pogut comprar el BMW (o Audi o Golf o similar).

Me vaig fer de centro-esquerres, me molava la llibertat però tampoc volia ser un hippie nacionalista tota la vida. Aquesta postura era més còmoda i més adient amb l'apartament a primera línea que m'acabava de comprar (no sense esforç). I amb el carnet de soci del Golf d'Alcanada. (o de Pollença, és igual. Tot és hipotètic)

El dia que me feren Batle me vaig jurar dur a terme totes aquelles idees que me rondaven pel cap quant era jove: Igualtat, llibertat per tots, integració, respecte... però la veritat es que els gitanos de la platja i els negres que venen CD's me començaven a molestar de veres. Abans ho veia com una passa més en la diversificació cultural (un poc soterrada, això sí, però "guai") però ara als meus amics encorbatats els feien nosa. A mi també. I molt més els ninets que se dediquen a beure al carrer. El carrer és meu. Als meus amics també els hi molesta la música i que els joves es divertesquin. Hi ha massa bars

Ho prohibiré. Ho prohibiré tot. La musica, els bars, els Cd's, la fruita a la platja, l'alcohol, les festes. Tot.

Crec que se m'envà la olla. Hauria de sortir més del poble. O canviar de feina, sí, canviar de feina. Així tots hi sortirem guanyant.