dijous, d’agost 21, 2008

Uns dels competidors den Usain Bolt, el nou recórdman del món dels 200 metres (i dels 100 fa pocs díes) va dir, quant va veure a fletxa jamaicana (aixó que m'ha quedat de bé tú! periodisme de postal) entrar a meta: "¿Cuánto más puede correr un ser humano antes de que no se pueda correr más rápido?" (copiat de El País).
És una d'aquestes frases que realment te fan menjar la olla. La qüestió és eterna, tan eterna com la seva trama. Se podràn anar batent rècords de velocitat (aquesta tortura mental és insuportablement aplicable a qualsevol esport) per sempre? Fins quant? Fins que el 100 metres es facin en "0" segons? Impossible? Idó ón és el límit? És, inclús, angoixant.

Per cert vaja putada lo del avió. Llegiu en Sebastià Verd al DM. Té raó no? Deixau fer feina als profesionals i confiau en les línies aèries i els pilots. Com a dada comparativa, morbosa i final: A Espanya ja dium 1.400 morts a les carreteres en lo que va d'any. Escarrufa.