6 graus de separació. Supós que tothom coneix aquesta teoria. "Que és de petit el món!" seria la traducció al mallorquí.

Si enlloc del món mos centram a Mallorca el grau de separació seríen només 2. Tothom coneix a algú que coneix a algú. O de la escola o de la universitat, o de festes o perque feia feina a un banc i era client seu. Crec que, a Mallorca, quant te presenten a algú, en un 99% de les ocasions la pregunta obligada és: D'on ets? i la següent afirmació: Ah!, de xxxx (nom de poble). I la pregunta obligada a continuació: Coneixes en/na xxxx? (amic que fa de unió del que depenen els dos graus de separació). Si la resposta és sí, deprés se parla un poc d'ell/ella. Inclús es pot donar la circumstancia molt curiosa pero habitual de: Ostia ja sé qui ets!! en/na xxxx m'ha parlat de tú!, que ja és el acabose i se te queda una cara de Que famós que som que pareix que has vist la verge Maria.

Si la resposta és no, se segueix intentant amb més gent (clar, aquest és que no és de la teva edat) fins que topes. Si no coneixes a ningú del poble en qüestió se va al poble de veïnat (la famosa Teoria dels 2 Graus de Separació entre Pobles, bé a Pollença són 3) i continúa la roda. Al final tots mos coneixem i amollam la frase que més mos agrada (bé, després de quin temps es raro que fa!): Que és de petita Mallorca!