M'enrecord de la sensació que suposava anar per les escales mecániques de Galerias Preciados. Mescla de comoditat (les escaleres te duien a tú!) i perill: Havíes d'estar a loro quant baixaves per tal de no quadarte enganxat amb el final de la escalera. Aquells escalons mecànics acabats en punta. El creuar-te al a gent que baixava mentres tu pujaves i sobre tot: La gilipollada d'intentar baixar per les que pujen (o viceversa). Tots ho hem intentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada