Perque a la gent, quant se'n va la corrent, li surt de dedins una espècie d'Home de Neanderthal i comença a cridar i a fer el gilipolles?

Tu estàs assegut tranquil.lament a un restaurant: El ramat s'alimenta apasible, cap baix i cadascú al seu redol. De cop i volta se'n va la llum! Les ovelles se posen nervioses, començen a belar, es posen dretes i fan voltes, desamparades, sense llum, i comencen a xocar amb els objectes inmòbils. Crits i catxondeo, hem tornat a lo més baix de la escala humana. Som a la cova. Fosca i refugi de les nostres animalades. Uns quants juguen amb els móbils com si fòsin llanternes. Uns altres aprofiten per fer fotos del moment (fotos de la obscuritat amb flash, hi pot haver gilipollada més grossa?).

Després de 15 minuts de demanar quant tornarà la llum la gent es cansa i comença a desfilar.

Quina pregunta. Quant tornarà la llum? Si sabessim la resposta no tendría cap gràcia l'altre moment d'èxtasi d'aquesta circumstància fosquil: El retorn de la llum; Crits, aplaudiments i sospiros. Tornam a ser a la la civilització, como qui aterritza d'un viatge per l'àfrica profunda i veu el seu cotxe aparcat a l'aeroport. El posa en marxa i respira tranquil: La situació està controlada. La foscor és incòmoda, no tenim el control, encara que una estona de baixada fugaç a les tenebres sempre és satisfactòria.