Fer feina els dissabtes dematí ES UNA PUTADA

Cronologia d'una jornada de reflexió irreflexiva:

08:00 Sona el despertador. T'ho agafes a catxondeo i segueixes dormint.

08:15 Després de sonar un quart d'hora t'arribes a adonar de la trista realitat: T'has d'aixecar. El teu cos s'aferra instintivament al llit i no et deixa sortir. El llit no ajuda.

08:26 T'aixeques i te fiques devall la dutxa(una dutxeta m'anirà bé: LOS COJONES)

08:42 Agafes cotxe i enfiles Alcudia. Soy el amo de la carretera, he dormit poc, he fet xupitoooos i estic de puta mareeee. (vas cantant per dissimular la veu de cazaller)

09:00 Fas un cafetet rollo: Que bé que estic (la gent te mira als ulls i comença a sospitar). Estàs tan bé que no estàs bé.

10:00 Hora crítica. El temps no passa i la son comença a guanyar-te. Les ganes de fer feina son inversament proporcionals al jägermeister evacuat. T'entra mal rollo.

11:00 La cosa s'estabilitza. Queden poc més de dues hores, fas un altre café. Comptes els segons. Falta manco, estam a mitjan dematí.

12:00 Comença el compte enrrera. Ja és migdia.

13:00 Darrera ullada al messenger abans d'aturar l'ordinador. Sempre els mateixos conectats. Ara faríes 5 hores més de feina (perque saps que no les has de fer clar)

13:30 Agafes el cotxe un altre pic. Cantes desaforadament. Treus el braç per la finestra. Ets el rei: Has guanyat la batalla al dissabte dematí.

I ara no m'en vaig a dormir au! Me'n vaig a u Piccolo a fer una pizza i una birra. No sabes?