La Teoria del Honda Civic

Perqué ens agraden les coses? Ahir estava tot empardalat a l'autopista -hi ha que reconèixer una vegada més que és un avorriment, kilómetres i kilómetres a 120 ... - i vaig veure un cotxe que, en teoria, no m'havia d'agradar: El nou Honda Civic (lo de menys és el cotxe, clar), peró m'el vaig mirar i vaig dir: "no esta malament".

La cosa és que a vegades ens agraden coses depenent del nostre estat d'ànim. Les coses noves (una película , o un quadre, un disc o un joc de play per dir algo) ens agradaràn base a dos criteris . M'explic:

Si tu esperes la nova pel.licula del Señor de los Anillos o den Woody Allen, que tan t'agrada i que tota la vida has seguit i devocionat, o la segona part del Metal Gear Solid saps (o es puta ISS Pro: "Es que és igual que l'altre"..sí, pero hi jugues!), per la informació que tens al cervell, que t'agradarà per collons (amb un minim marge d'error, clar). Aquestes són les coses que saps que t'agradaràn ...més exemples: El restaurant on te faràn aquell arrós de peix tan bó o el bar on te posaràn aquella cervesa tan bona. Aixó és anar més o manco sobre segur. Son experiències noves peró dins teu no deixen de ser "de la casa" ("de la casa de tu cabeza", clar)

El perill ve quant anam a un lloc que no coneixem, veim una pelicula sobre la que no tenim informació previa o provam un joc nou. Aqui es on entra el nostre estat d'ànim, si tens un bon dia a la majoria de "nous impactes" els hi trobaràs una part positiva (encara que sigui el nou Honda Civic). Si tens un mal dia, dus els ous inflats o estat escoltant una cançó que te dona mal records no t'agrada res del que et mostren o presenten, i la primera impresió és la més important, després duu una feinada recompondre aquesta mala primera impressió. (i no estam per fer més feina de la que ja tenim!)

Ja esta clar que després aniràs col.locant dins el calaix que pertoca a cada cosa i pot ser que t'enduguis grans decepcions amb coses que en principi t'havíen encantat i viceversa. La primera impressió et pot dur a rebutjar alguna de les novetats que més endavant algú et demostrarà que no era tan dolenta com et pensaves ("es que aquell dia estava empipadoi"...pues te fots)

Som tan fràgils i especials, els essers humans, que així de prima és la linea que separa el que dicta els nostres gusts i la -probablement- manera de ser futura. (aixó és la frase-sentencia del dia, esta bé no?)

Una altra cosa és si ens agrada més o manco tenir "nous impactes" a la nostra vida (aixó ja depén de la manera de ser de cadascún, molt de lio), pero una vegada assumit el repte aixó és lo que hi ha. (o no)

Aquesta merda de teoria que ahir vaig meditar per l'autopista també es pot aplicar a les persones i relacions humanes?... No ho sé, aixó ja és massa per el meu cervell atrofiat per la cervesa i la televisió.

Conclusió: L'autopista és una merda. Et fa pensar. I aixó és una pràctica molt mal vista (teniu en compte que no tothom pensa tonteríes). Si s'enteren d'aixó els poders fàctics segur que la lleven i tornen a posar camins de cabres.

Besos