Aixó de cada dia ho trob més dificil, en lloc de guanyar confiança amb l'experiencia -i aprendre a escriure de passada, cosa molt difícil- m'estic tallant cada vegada més...

L'altre dia en Matias Vallés en parlava, encara que desde un altre punt de vista, del nou-periodisme-aficcionat que és aquest món dels bloggers i de lo aviat que la gent s'hi posa i ho deixa, i de la poca por que tenen de donar segons quin tipus d'opinions (no tots són com aquest, per passar l'estona).

Jo mai he fet aixó mirant la quantitat de comentaris que hi pugui haver, més bé al contrari (i aquest post dubt que el comenti ningú..és més avorrit!) peró la veritat és que de cada vegada conec més gent que entra per aquí a xafardejar sense dir res, de puntetes, i aixó me condiciona un poc, no tendria perquè pero, quant escric, enlloc de pensar en mi, pens -cada vegada més- amb el que pensarà la gent que sé que entra (uns més que altres, evidentement).

I no me desagrada peró no sé... és una com una especie de Peep Show allà on tu no veus a la gent que te mira peró saps que s'ho passen bé.

En fi...dedicat als valents que sí donen la seva opinió (a veure si vos animau joer, jejejeje)