Si tios tenc u Blog ben abandonar, fa deu dies de la meva declaració d'amor mediàtic a na Eva Hache i pareix tot una eternitat. Estic liadet entre una cosa i l'altra.

En Kevin Smith. Tots sabem qui és; A mitjans dels 90 es va treure una película de la màniga que mos va emocionar a tots, era just lo que necessitavem per equilibrar els nostres sentiments "alternatius" i culturalment contracorrents. Un film amb del qual parlar-ne te pujava un escaló per damunt els qui no l'havien vista i a un altre nivell (no sé si per damunt o per devall) dels pedants tipo "que grande és el cine".

A qualsevol conversa de cine ho havies de amollar:
- Has vist Clerks?
- No tio
- Fua! és una passada, l'has de veure..bla, bla poc pressupost, bla, bla blanc i negre...la música, el partit de Hockey!, En Randall, En Silent Bob...(Que era en Kevin Smith!! guau!!)

Era tan "guai" que ningú s'atrevia a dir que no li havia agradat, i si ho feia, ja el ficavem dins el mateix sac de freaks anormals allà on també hi ficavom els qui no els hi agraden Els Simpsons i no el tornavem a escoltar mai més.

I si ademés t'havia agradat de veres eres es puta rei. Imitavem es ball des final, parlavem com ells, mos sabiem les frases en angles ("My mom's been fuckin' a dead guy for 30 years. I call him dad.!")...Que bons erem! Joer si aquest tio ho havia fet..perque no noltros? ja mos imaginavem un Clerks fet a la BP d'Alcudia.

Després va fer Mallrats que no estava gens malament i a partir d'aqui la carrera den Kevin Smith va començar a devallar, jo no he vist Jersey Girl pero les tres anteriors, tenguent punts molt bons ja no són Clerks -a més si no fos per Clerks ja ni les haguessim anat a veure-. A més... com putes vas vestit tio? La teoria de les obres mestres com a opera prima l'hauriem de acabar de desenvolupar.

Ara se passejen uns videos per el youtube allà on el tio demostra lo graciós que és, pero, i sobretot, la seva prepotencia. Ah! i a un se fica amb en Tim Burton, no vos perdeu la seva imitació.

Clerks II, t'esperam amb les ungles esmolades