És la conducta del despertador una conducta natural?

En temps dels nazis i inclús abans (per Guantazonamo crec que encara s’usa també) hi havia una tortura que consistia en no deixar mai que la gent se dormís. Just quant aclucaves els ulls aquells desalmats te posaven La Macarena un pic i una altre fins que rebentaves de són i de mala llet. La Macarena o Buleria, Buleria... no teníen barrera.

Si a un ca o un nin (per el marge en quant a reacció social que tenen, més estret) els hi lleves el menjar de la boca o del plat mentres dinen no vulguis saber la seva resposta quina serà. Mossagada al ous i plors estridents i infinits respectivament (o a l’inrevés?)

I t’imagines que mentres estàs cumplint amb la teva més íntima i perfumada necessitat i just a mitges d’una d’aquelles feines de foto amb la premsa, pujada al podium i Sala de Trofeus algú te dona un susto i te talla el rollo, amb la empastifada correponent? És impensable.

Idó el despertador, joia evolutiva del suplici més torturador i més eficient, cumpleix amb la perfecció el seu propòsit: Talla de manera sobtada i antinatural uns dels principic bàsics de la vida, una de les feines que la mare natura ens obliga a cumplir per continuar vius (com mènjar o defecar), et treu de la felicitat absorta dels somnis amb un renou pitjor que La Macarena. (Bé, aixó no, m’estim més el titititit)

Perque serà que donam per bona aquesta tortura i no les altres? Quin convencionalisme ens obliga a auto-castigar-mos cada dematí? Perquè no me toca la primitiva i, en una mostra de generositat sense límits, regalo el meu despertador a algún amic?

La definició i història del nostre company: http://es.wikipedia.org/wiki/Reloj_despertador