Lo que no val és posar quantre troncs a lo picapiedra, un poc de música feta amb palo de lluvia i quantre toldos i pensar-se que tens un chillout i un bar de puta mare. Antonio Orozco, xaval, t'han "tomao el pelo". Que vagis a un lloc amb reputació real i haguis de fer mesos de cola per pillar una taula (léase Ferràn Adrià) vale (voluntariament, aixó sí), que vagis a un lloc com a Son Brull i un cocktail no sigui precisament barat, vale ... perque el lloc està realment de ben muntat i la simpatia, profesionalitat i amabilitat estàn per devant qualsevol altra cosa. Peró que uns pringats arropats pel tal Orozco (que per una altra banda és lo darrer que escoltaria...per lo vist fa música) i amb pretencions chillautescas muntin aquest espècie de fusteria amb vistes als màstils dels velers de Bonaire (la mar no es veu a no ser que facis 2.30 mts.) i que encara pareixi que té fan un favor de servir-te?... no hijo no!!!

Cronologia de un odi:

19:35; Arribam i la cambrera: "Ahora mismo les atiendo". Bé. La cosa és un refrit peró bé. Optimisme.

20:01; Sense fer la taula neta i sense dur cartes (per lo vist feien cocktails) mos ve a demanar que volem (25 minutets de res...). La vena ja se mos infla. Per rematar tenen coronita, heinecken, budweiser... i guiness de botella. (les tres primeres són les reines de la birra de qüalitat)

20:12; Arriba la comanda (la taula encara bruta amb tasses de café i "pringue atrapamoscas" de va 3 hores): Una guiness de botella sense tassó (deu ser aixó modern) i un sprite. I una patatilla sense platet ni òsties. I va la tia i vol cobrar ipso facto (8 euracos per tot no te jode). O sigui te fan esperar una hora per dues putes begudes i després vol cobrar com si estessim a un comedor d'un hotel. Li demàn un tassó per la birra. Me duu un tassó calent i petit... ridícul. Li don 10 euros. Mos acabam la beguda. Le sol es posa (ohhhhh...) -nota romàntica-

20:25. Volem partir. Després d'haver passat mil pics per allà devant li tenc que demanar el canvi. La molt puta es feia es colló. No només no li deix "bote" sino que vaig repinyar el platet amb l'ungla a veure si li treia l'esmalt (vengansaaaaa!).

A tot aixó l'amo estava tot panxo a la barra mirant-s'ho amb cara de "que guai es mi bar". Ni que dir que les taules de devora duien un cabreo similar o superior. Sopar aquí es deu convertir en berenar del dia següent.

Conclusió: Vaja puta merda de lloc disfrassat de chillmerda passat per Bonaire. Que també dius: I que t'esperaves? Pozí