Quina idea me donares ahir Joan, esperau es final... no l'hauria d'haver mirat. Aquest és un dels motius. Aixó ja no es veu ni al cinema. Snake are you OK?!! Snaaaaaaaaaake!!

Fresca, neta, fina, cítrica, blanca, suau, esponjosa i coriàndrica...

D'aqui rés, i després de l'aturada estival -com els ferrero derrocher- torna la Reina, torna...

La Hoegaarden.

Avui els comentaris els heu de fer voltros... The Magnetic Band.

M'enrecord de la sensació que suposava anar per les escales mecániques de Galerias Preciados. Mescla de comoditat (les escaleres te duien a tú!) i perill: Havíes d'estar a loro quant baixaves per tal de no quadarte enganxat amb el final de la escalera. Aquells escalons mecànics acabats en punta. El creuar-te al a gent que baixava mentres tu pujaves i sobre tot: La gilipollada d'intentar baixar per les que pujen (o viceversa). Tots ho hem intentat.

Idó tot evoluciona

A la web askmen.com han tornat a publicar la llista de les 99 famelles més "desitjables". No és per tragar-se la llista sencera peró una ullada ràpida mos mostra el mal gust que tenen els yankis per les dones. Anau-hi i riureu un poc. Vos espenyaré la sorpresa, la número 1 és un robot: Na Beyoncé. I la estupendíssima Halle Berry 10 números enrera. Dins quin cap cap?

Per les dones n'ha una de tios també (lo que no més són 49, se siente)

Ara en sèrio: A algú li ha sorprés que s'inundàs es Metro den Mates a les primeres gotes?

Foto Diario de Mallorca

Quin dia més guapo ha deixat aquesta pluja, pareix que s'endúu els mals rollos i tot. El verd és més verd i el cel és més cel. Joer quin moñarronisme.

És la excusa per pujar una altre foto que m'han enviat de La Patrona: Me and Antònia. El Efecto Riera.

Avui, per la patilla, com fer Mojitos (Con el maestro Jamaimo):

Tallar limes a rompre (amb una franziskaner devora, aixó si)

Asuuucar (la cara de concentració és bàsica)

Les limes i el sucre es confiten (amb aixó tenim "La base")

Madó Margalida arregla l'herbasana per després fer el mojito

Molt de gel picat, ron i aigua amb gas... i musho arte (Foto Nandoesteva imitation)

EL GAFE:

Si avui dematí m'he trobat una òstia automovilística, al migdia dues més. Increible, en 20 kilómetres. Una al creuament de la carretera de darrera Bellevue (la circumvalació nova cap a la carretera de C'an Picafort) amb la que vé de la rotonda del mosquito i se'n va cap a Palma. Un golf estava empotrat entre dos camions. La tia era una guiri tota histérica, se veu que no havia passat massa gust d'estar entre els dos camioners. No he pogut fer fotos...

I tornant de Pollença devers les 15:45... pitipiiiiiim. Una a un lloc on no és el primer pic. Curva en pujada a esquerres i després a dretes (si vens de Pollença) que acaba en la recta que precedeix al Pont (a partir d'ara sempre en majúscules). Adjunt, oh incrèduls, fotos:

La paret necessita "cuidados". El Jeep és a l'altra banda(baixant)

La poli ja mos atura a la curva maldita...

Per cert avui fan anys dos dels considerats actors de veres: Robert de Niro (64) i Sean Penn (47), que pareix que no torna vell peró mireu. Molt bona la col.laboració mutua a "We're no angels" (1989), molt bona...

Ja està bé de criticar que paresc una marujilla.

Avui dematí hi tornava a haver un accident al pont de la carretera vella Alcudia-Pollença. Un Grand Cherokee ha pres la gens fàcil i arriscada decisió de seguir recte. Resultat: La paret, que els de carreteres se tiren la meïtat de l'any arreglant amb laboriosa parsimonia, tirada enterra una vegada més. El Grand Cherokee aparcat a 1.5 metres abaix malferit com una guàtlera.

He arribat a la conclusió de que aquesta carretera és un esser viu: Que hi sent, hi veu i té sentiments. I la gent que la maltracta ho acaba pagant. Crec que entre ella i els que habitualment la transitam ha sorgit un vincle d'amistat i, perque no dir-ho, d'amor. Carinyo, no t'enfadis, no tornaré a estar tant de temps sense parlar de tú.

Ella: Polo-falda de Lacoste (una prenda que no he entés mai) o camisa llarga "Rollo ibiza" fins als genolls (amb floretes "marca de agua"). Sandalies o albarques menorquines. Complements: senalla "indígena". "así no sabràn que no soy de aquí" NOoooOOO!!.

Ell: Polo celeste, blau o blanc (depén de la hora) o camisa blanca de màniga llarga arremangadeta, bermudes beige amb pinces i nautiques ochenteres o albarques menorquines (també depèn de l'hora)

Complements: Ulleres i barba d'un dia.

Acompanyament: Nina que tot el temps o crida o plora. "Araceli me tienes hartaaa!!"

Vestida com la infanta Leonor. (o una d'aquestes).

És la fauna que més estimam dels agosts: Los Madriles / turisme espanyol (versió light): aplicable a qualsevol comunitat autónoma, incluïts catalans.

Estàn 3 setmanes per aquí i odíen estar amb guiris (quant ells mos mantenen qüasi 6 mesos). "No teneis un hotel con menos ingleses?"

Són els que no acaben d'entrar a un restaurant i ja estan demanant lo que no hi ha a la carta "para no comer lo mismo que esos alemanes, es que somos de la tierra". Aixó sí, al mateix preu clar.

Són els que no han obert la porta de la habitació i ja te'n demanen una vista al mar. ("Pero si esto és un agroturismo.. y estamos en Sineu señora!!").

Per el port de Pollença se'n veuen a rompre.. i per Menorca també. Si els trobau sopant són els que es queixen fins i tot si ho troben bó. I xerren fort i de doblers/política/futbol.

Si els hi agafa un dia de mal temps ho fan pagar a l'hoteler omplint una fulla de reclamacions. "No és por mí ni para que me salgan gratis la vacaciones, es para que no le pase a nadie más". ja - ja.

El dia que se'n van fas un alè. I encara falten 15 díes d'agost.

Besos i abrasos.

Lo que no val és posar quantre troncs a lo picapiedra, un poc de música feta amb palo de lluvia i quantre toldos i pensar-se que tens un chillout i un bar de puta mare. Antonio Orozco, xaval, t'han "tomao el pelo". Que vagis a un lloc amb reputació real i haguis de fer mesos de cola per pillar una taula (léase Ferràn Adrià) vale (voluntariament, aixó sí), que vagis a un lloc com a Son Brull i un cocktail no sigui precisament barat, vale ... perque el lloc està realment de ben muntat i la simpatia, profesionalitat i amabilitat estàn per devant qualsevol altra cosa. Peró que uns pringats arropats pel tal Orozco (que per una altra banda és lo darrer que escoltaria...per lo vist fa música) i amb pretencions chillautescas muntin aquest espècie de fusteria amb vistes als màstils dels velers de Bonaire (la mar no es veu a no ser que facis 2.30 mts.) i que encara pareixi que té fan un favor de servir-te?... no hijo no!!!

Cronologia de un odi:

19:35; Arribam i la cambrera: "Ahora mismo les atiendo". Bé. La cosa és un refrit peró bé. Optimisme.

20:01; Sense fer la taula neta i sense dur cartes (per lo vist feien cocktails) mos ve a demanar que volem (25 minutets de res...). La vena ja se mos infla. Per rematar tenen coronita, heinecken, budweiser... i guiness de botella. (les tres primeres són les reines de la birra de qüalitat)

20:12; Arriba la comanda (la taula encara bruta amb tasses de café i "pringue atrapamoscas" de va 3 hores): Una guiness de botella sense tassó (deu ser aixó modern) i un sprite. I una patatilla sense platet ni òsties. I va la tia i vol cobrar ipso facto (8 euracos per tot no te jode). O sigui te fan esperar una hora per dues putes begudes i després vol cobrar com si estessim a un comedor d'un hotel. Li demàn un tassó per la birra. Me duu un tassó calent i petit... ridícul. Li don 10 euros. Mos acabam la beguda. Le sol es posa (ohhhhh...) -nota romàntica-

20:25. Volem partir. Després d'haver passat mil pics per allà devant li tenc que demanar el canvi. La molt puta es feia es colló. No només no li deix "bote" sino que vaig repinyar el platet amb l'ungla a veure si li treia l'esmalt (vengansaaaaa!).

A tot aixó l'amo estava tot panxo a la barra mirant-s'ho amb cara de "que guai es mi bar". Ni que dir que les taules de devora duien un cabreo similar o superior. Sopar aquí es deu convertir en berenar del dia següent.

Conclusió: Vaja puta merda de lloc disfrassat de chillmerda passat per Bonaire. Que també dius: I que t'esperaves? Pozí

Els cristians sempre faltos de carinyo cercant un moro ben dotat que els pugui satisfer.... graxix Llorenç per la foto!

Aixó és una notícia curiosa. Me voleu dir com a arribat a Holanda un Lego gegant? (o aixó o els del xiringuito s'han passat amb la trola per fer-se publi). Ara que aquestes coses només poden passar a Holanda clar. A La platga d'Alcúdia no veig jo sortint un Lego gegant, en tot cas un preservatiu usat gegant o una llauna de coca cola rovellada gegant. Aquí els nins no tenen tanta sort, en tots els sentits.

Ahir vàrem veure: The Simsons. La Película (en screener, i gràcies).

Quina decepció. Crec que no és una película per fans de la serie, és una película per a tots els públics, amb tot lo dolent que té aixó.

Si agafam un video joc com Resident Evil i feim una peli és normal que entre el videojoc i el film hi hagui moltes diferències -no només el format, sino també el guió, el ritme...- i els freaks seguidors del videiojoc posaràn el crit en el cel. Peró es pot entendre, ja que el video joc és per a una minoria i la película s'ha d'adaptar a un gran públic...

Peró i Els Simpsons? No duen en antena dels de l'any 89? No són un producte per masses? perqué una peli tan edulcorada i tan lenta? No crec que als fans el hagui satistef (a mi no desdelueg) i als ninets crec que els hi agradarà més una Robots o Ratatouille o cualsevol meravella de Pixar que aixó. No té consol de principi a fí: Aquesta relació den Bart amb en Flanders (??), aquesta ñoñeria entre En Homer i na Marge (??), aquesta xorrada del la EPA, del vidre, de la moto,...bé, podeu entrar a despotricar en voler. A mí me va pareixer que als nostres estimats personatges de tota la vida els hi feien jugar un paper que no era el seu.

Anem a veure quin episodi passen avui i mos oblidam de la peli (perfectament classificable com a un dels Pitjors Episodis de la Història)

Sé que el tema és antic peró es que l'he trobat tan graciós....

Per cert supós que ja ho sabeu no? (La Pronto hen parlava i per la Tele m'han dit que ho han dit...). La Parella del moment (no he trobat millor foto):

Ella és na Silvia Abril (per aqui ja n'ham parlat, d'ella i de na Yolanda Ramos, Octubre 2005). La única cosa que me queda per dir és: Sí, bueno, vale, de acuerdo!!.

Encara ho heu anat a veure Imatges del Futur? Teniu fins dia 26/8 venga, venga que no voreu rés més semblant probablement mai.

Fotos de la Patrona no n'he rebudes gaire (per ara) pero si anau passant al fotolog de La Birreria i els seus Friends voreu alguna cosa. També he vist que els de huma06 n'han penjades un munt (mica repetitives, aixó sí, peró la web és xula).

Per cert, stic sense càmera digital. D'aqui que demàn a qui tengui fotos d'aquests díes de festa que m'en passi alguna i la posaré per aquí. Valeeee.

Au idó, ja ha passat un altre any La Patrona. Pareix que no ha d'aribar mai i ja ha passat. I ara ve l'agost amb les seves peculiaritats: Calor, turisme espanyol i més trafic. Que penosa per cert la campanya de la DGT perque la gent no pitji al de devant?

Passau-vos per nomasvidasporeuros, web molt interessant que t'obre la sempre necessaria alternativa a la que la premsa oficial i el governs ens tenen acostumats.

Un dia parlaré dels turistes espanols, i no estaré molt perque els hi tenc unes gaaaanes.