No he pogut evitar posar-ho, és una puta paranoia!

A la espera de posar les "desternillants que me parto la caja" fotos de dissabte vos recoman que vos doneu una volteta per el Blog den Javi Moya. Té un joc d'adivinar cançons que te vos durà per el camí de la amargura.

Ecuador travels, people in love, Empty... per ara no vos sonen més que a 4 paraules en anglés mesclades per fer guapo.

Idó acostumau-vos a elles perque després de la pausa per vacances aquestes cançons guionitzaràn els vostres somnis (toma ya!) ja que a La Birreria tendrem lo bó i millor de la escena indie a Mallorca (en la nostra linea, clar): Petit + Jose Domingo (psychoine) i els Trailer. Visitau els seus myspaces i webs varies, quedareu encisats.

Besos i abrasos

La culpa fue del cha - cha - cha...i amb aquest van 150 posts (una mitjana de 2.5 per setmana...no esta mal...)

Vos esper a tots a la festa!!

Empire State Building. Quina cosa. Ara en Grandefilldeputa aquest vol fer el seu propi Empire/Imperi a Palma. I encara li deixarem . Bé, a lo que anavem. Sabieu que si entres al Empire vestit de militar la entrada és gratuita? En canvi si ets militar pero només dus la identificació has de pagar 14 $ (qüasi els 16 $ que paga un guiri qualsevol). O sigui que els hi interessa que hi hagui gent d'aquesta vestida pels puestos. Talment aqui, que veus un militar per el carrer i dius "pringao".

També és curiós el tema llums, il.luminen l'edifici depenent de una festivitat o una altre amb combinacions diferents de llums. Per exemple: Blau per la festa de de la policia (si, tenen festa de la policia!) o dels colors de la bandera yanki el dia de la festa nacional. El dia de King kong la il.luminació eu esser marrón no? Dig jo que aquell animalot, tantes hores allà adalt, devia tenir unes necessitats fisiológiques, apart també dels nirvis, que sempre fan afluixera ...

Si sumam la edat de na Jamie Lee Curtis i la de na Scarlett Johansson fan 70 anys justs. Avui les dues fan anys i noltros les felicitam a les dues peró sobre tot felicitam a la madrina d'aquest blog, a la Scarlett, cada dia més cercada per tot el mon i ella cada dia més orgullosa de ser la madrina de 40beers i d'enlloc més, d'enlloc més eh!! (va ser ella que ho va triar...). Molts d'anys i enguany que no conti goraneta!

Una de nostàlgia musical, despertada per la festa de l'altre dia a La Penya... ..Saps que ho erem d'indies fa un temps, ja feiem sa guitarreta!

Quin ball...desde dimecres no hem aturat. Per ordre:

Divendres acústic impresionant den Javi de Trestrece i el ja "habitual" L.A. a La Birreria -joer si ja mos sabem les cançons i tot!- La cosa va acabar fent un duo de guitarres i amb bailoteos varios...I per u Jam (?¿)

DissaBte arroset de peix a U Moll, una partideta de Trivial a La Birreria, soparillo (que no va fer llarg) a Eu Centro -Demanau que tal el tumbet a les nines- (a més no hi havia ni llom amb col!!). De tard anarem cap a Sa Pobla: Una gentada i un ambientasso..perque a Pollença no?. Vàrem cantar un poc de Tarragona m'Esborrona i un Poc de Pa amb Oli nacional i cap a cases (Guiness, Rapinya i demés personatges inclosos).

I diumenge...the Big Oil Day, primer una volteta a veure a n'Antonia a La Birreria i després de camí cap a Caimari (Poble extraordinari!): Fira guapa i original on les hi hagui, esta clar que el tema fires cansa pero aquesta és molt, molt recomanable. A més el dia no va poder ser més brillant i luminós. És una fira feta amb molt carinyu, i aixó se nota.

Hi havia un xiringuito de menjuques i beures del nord que duien dos punkis amb musica d'extremoduro devant la església petia, Orujo Hijo de Puta era la marca.

Cervesetes a Can Tomeu, els vells fent el gamberro i les dones fent feina, quin ous! Un Glosador de Llubí que mos composava glosses, molta gent interessada per l'Oli i un cansament acumulat de tres pares de cojones arrodoniren la jornada. No hi va haver forces per anar a veure The Nash a Sart Club. (en tornar!)

Primera part del Mallorca - Gudjohnssen a La Birreria i a sobar

I per rematar...FOTOS!!

En Javi i la seva Judes

n'L.A. en plà intim...shhhhhh

El Dream Team en acústic...La ostia

La familia i algún més...Tot amor

"El Videooooo"

El cartell de l'any que vé


24 hours party people in Inca.


La inestimable visita den Biel of the Tanket


Biba ejpañia...


Lo millor del DJSB: Es Brasilia


Guapos!


Desmadreee!! que millor q un altaveu? Un banc al carrer!

Ja sé que posar un video és un recurs fàcil i de vesut peró avui és EL DIMECRES i no puc començar a despilfarrar neurones de bon dematí.

De totes formes, i a la espera d'un monogràfic d'aquesta gran serie, vos deix amb un video de El Coche fantàstico que m'ha deixat perplexe, pareix de veres... Inclouran aquest extra els cotxes algún dia?

Per jo, la millor adaptació de un còmic que s'ha duit al cinema. La primera part sobre tot. Idó la tercera ja es a punt...i te molt bona pinta

SPIDERMAN

La Fira:

Ja ha passat un any més la Fira de Pollença. Sensacions: Calor, molt feina (els pollencins, que beven molts gin-tònics...) pero poca gent en general (La Birreria, un èxit, gràcies a tots). La gent se deu estar cansant un poc de fires, desde fa uns 7 o 8 anys han estat sortint fires de devall les pedres: La de la mel, la del esclatasang, la fira dolça, la salada, la de les herbes, la del Jägermeister, la fira medieval, la romànica, la púnica i la gótica, la del ciment, la fira de la fira, la fira dels cubitos, la de les taronges navel, etc. i amb aixó aumenta aquesta sencació de "per tot hi ha lo mateix", i per fer el borrego a tres basta fer-ho a una. Els mateixos xiringos de collarets, pulseretes o recadetes, els mateixos argentins venguent capells rastafaris o "materas", un de miralls pintats, l'altre de joguines "antigues", els peruanos amb les xilabes i les camisetes del Che... D'aqui deu anys no sé com acabarà aixó pero gent no n'hi ha per a tantes fires. Haurem de contractar a gent a l'Inem per a que es passejin i així quant vengui el/la politica de torn als menys vorà els seus reialmes plens de subdits fervorosos de comprar.

I aquesta setmana: Dijous Bó, la madre del cordero.

La resposta és: Quant més se sembla a na Natalie Portman

Au s'acabat la trunyeria

Quant està més guapa la Johansson?


La Johansson amb perruca a Lost in translation

i....


La Portman amb perruca a Closer

SCOOP

Estira que ve peix

No és el peliculón de l'any ni la millor comedia intrascendent den Woody Allen pero té moments delirants; sobre tot dins la primera mitja hora, la resta sona a vist i es fa una poc previsible. A més quines ullers són aquestes per posar a la Johansson??

De totes formes la manera que té de tractar un tema com la mort (com a moltes pel.lícules ja ha fet), ell mateix com a comediant; Esta clavat com a mag de segona, sobre tot quant els hi fa trucs als anglessos de la jet i quant intenta fer-se dels seus dient (tot yanki): "Quedamos para tomas un te y unas pastas" (i algún xiste semita que amolla per enmig...), i la ja esmentada primera hora (surt la Johansson en banyador, arf!!) són lo millor de la peli. Als actors no els m'acab de creure massa (sobre tot el Hugh "Lobezno" Jackmann al final).

És molt senzilla i amb pocs actors, tot al contrari que les darreres comèdies seves Made in Usa (La maldicion del escorpion de Jade per exemple), el que fa que surtis del cine amb una certa sensació de buidor, de totes formes és molt millor que la majoria de bazofia que ara mateix omple el 90% de les carteleres.

Alerta amb aquesta de Children of men de n'Alfonso Cuarón que té molt bona pinta.

Per cert vos enrecordau quant erem petits i anavem al cine? Totes ens agradaven. Totes. Sortíes del cine convertit en Superman o en Louis de Funes, és igual. No hi havia aquesta mirada crítica que tenim ara ni aquestes ganes de comparar i analitzar, simplement t'ho passaves bé i punt. Quin colocón. Ara pareix que sempre hem d'estar donant una opinió, sempre hem d'estar a punt per a un debat, per una lluita que a veure que té més dades o qui s'enrecorda de mes coses per poder competir amb l'altre, qui té -en paraules den Woddy Allen- un Bon Argument i qui el pot rebatre. Supós que aquesta és la famosa inocencia perduda...

PD:

2 coses de la Johansson:

Perque a les pel.licules surt tan accesible i natural (amb les seves lorzillas) i a les fotos esta tan horrorosa: Mal vestida i mal pintada?

És la madrina d'aquest Blog, o sigui que un respecte. Dia 22 d'aquest mes fa anys i ho celebrarem com cal.

Estan dos gallegos en la cama y dice ella:
- Paquiño, dime algo que me deleite.
- Pues una vaquiña.

Per cert, algun de voltros sap el que és Es Brebatge? be Brebatge my friend....

Es Brebatge és una droga que te fiquen dins la beguda (o te la fiques tú voluntariament o te l'acaben ficant...) que fa que comencis a pensar com si t'haguessis canviat de sexe. O sigui, que si ets un tio, te comencen a agradar els tios i amb les ties lo mateix. La cosa per lo vist no dura massa temps i el milor de tot: Es pot aconseguir a un sex shop que hi ha a Sa Pobla, al qual s'accedeix amb la tarjeta del Video Club.

Tota aquesta retxada no és meva peró és real com la vida mateixa. Ens ho va contar en Geneta en un atac de sinceritat que va tenir a La Penya dissabte. Per els que el conexeu no necessita presentació. Per als que no el tengut l'honor de coneixer-lo vos diré que és una mescla entre en Jaume es Pagés (We love u) i la hormiga atómica a un concert de Scorpions. Tot un personatge.

Cap de setmana completet, completet ...com ja és habitual en aquesta època de fred i fires.

Divendres sopar a Can Cullerassa amb els padelistes després de la pallissa habitual de la parella La Birreria a la parella Pepsi-Calizas Bibiloni. Un dia guanyareu, cap pena!

Dissabte, del monologista, no direm res. Va actuar (?¿) i punt. Qüasi no va sortir viu d'allà el pobre...

Abans d'aixó: Oktober fest a La Penya de Sa Pobla (sempre mos traten de puta mare) i variat a Cas Cotxer. ..mantenen el nivell de coentor caracteristic. Diumenge fira medieval a Inca: Tapa de pop a la gallega, ronda per els bars més importants (a Sart Club inclús hi havia un concert den Jaume Anglada, un pajaro que és una mescla entre en Bruce Springsteen i en Lorenzo Santamaria). El check point de cada any. Una mala noticia: Han tancat Sa Cova des Blat.

Fisn i tot vàrem poder veure super pis de na Maribi, un racó collonut!

I es vespre no te digo nà: Soparillo italo-mexicà a ca na Coloma i en Claudio amb video de viatge de noces etc. Veure a aquests dos nedant entre delfins mentres ens empasolavem un tequila rera l'altre va esser surrealista! ..Ah! i hi havia Chile habanero! Tot molt bó.

El cap de setmana que vé es "La Fira". Vos esper a tots/es. La Birreria tendrà horari especial i alguna sorpresa preparada.

IRRITATING GAME

La paraula ho diu tot. A veure si supereu els meus 29.842 segons (fets en 2 minuts de jugar eh!)

Aquest divendres havíen de venir els Fossil Sound a la Birreria pero justament el guitarrista s'ha fet mal a un dit ...i m'han dit que per tocar la guitarra va bé tenir els dits en forma (el de Opà crec que no els tenia tots, se notava). En lloc d'aixó, provarem, en exclusiva mundial:

MONÒLEGS. Ens mancarà la paret de bloquets darrera pero hi haurà el racó dels jocs. Un tal Azuzà ens omplirà d joia i alegria la nit del dissabte a , com no, LA BIRRERIA.

Cervesa de la setmana: Alhambra reserva especial 1925

Ja vos vaig dir que encara mancava alguna cosa de Viena. Si a La Birreria vàrem tenir damunt la barra a 3 hooligans borratxes passades de vodka i french fries, a Viena (mirau foto de més abaix amb en Toni i jo) duen unes yankis que fan de la gamberrada de pujar a una barra tot un art. No es veu molt bé pero reparau la cara de felicitat que feim els tios al final (I és el meu primer video al youtube!)

Ahir vàrem anar a dinar a Los Patos: Quin lloc tú. Està igual que fa 20 anys (minim). Els mateixos cambrers, les mateixes fotos amb en Fernando Esteso i na Norma Duval. La mateixa carta: Frit mariner, caragols, paletilla, entrecot i tarta de formatge (entre altres delicatessen). La mateixa falta de personal i el mateix estrés, no fa falta ni que t'ho diguin que van de cul: El personal va fent els sprints per allà dins: Que quant te deixen el vi damunt la taula se queda fent voltetes sobre si mateix mentres el cambrer ja és a 150 metres..."buen vino jefe, pero ésto és la botella de fairyyy!!". I ben alerta a protestar. A damunt la taula, tot un detall, mantequilla i olives; I pensar que hi ha llocs que s'esforcen a ser originals i te duen una croqueta, un tast d'oli, un poc de formatge arrebossat o cualsevol altre mariconadeta...il.lusos!

Surts d'alla dins i és com haver estat a l'ull d'un huracà gastronòmic: Tot el contrari del que ara s'estila: Pau, musica relaxant, feng-shui, concentració en el paladar, els detalls de cada plat, olores de la india. De Los Patos surts amb aquella sensació d'haverte omplert de greix i oli i amb olor de fum de faria. Molt autèntic. I les fotos de les parets...el millor!