Avui m'ha arribat el típic mail de protesta (diu que el firma n'Arturo Pérez Reverte, ho hauríem de comprovar) pero m'ha agradat. Un perque crec que mai estarà de més reiterar el que esta passant, i que no ens acusin de tenir una visió simplista, pero el tassó esta massa ple per empaties amb els poders. I dos, és un excel.lent resum que toca tots els temes i hi afegeix la mala llet personal den Perez-Reverte (si és que és seu). Llegiu i indignau-vos:

EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.

Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad. 

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados. 

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos. 

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar. 

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera. 

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura). 

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo. 

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados) 

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos. 

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual). 

INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier. 

Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen. 

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año. 

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula. 
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros. 
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

¿DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS

Voleu saber quin és el #rancioperfildefacebook? Quin perfil és el que fa tremolar els fonaments de la originalitat?


A saber:
Foto amb l'al.lota tots dos mudats (d'un dia que vàren anar a unes noces) o amb una posta de sol al darrera.
Libro favorito: Los Pilares de La Tierra.
Peli favorita: Podeu triar entre Braveheart, Gladiator o Titanic.
Musica favorita: Michael Jackson y Joaquin Sabina.
Serie de televisón favorita: Barrio sesamo (o alguna cosa de dibuixos dels 80) y Medico de Familia o Los Serrano.
I si, aquesta combinació letal de comercialidad i mal gust (en part, tot s'ha de dir) és verídica i gens mala de trobar.

És una pena que n'Steve Jobs s'hagui mort.
Com en Gaudí, el seu art desapareixerà amb ell. Una Sagrada Familia d'aparells high-tech que quedarà aturada, començarà a decaure, a ser lo que no és. No es pot relacionar tant a l'èxit d'una empresa com per que no es noti si no hi és.
L'esperança és que hagi tengut temps de deixar el camí marcat al manco per un parell d'anys (fins l'Iphone 8 o 9) pero a la velocitat que canvien les coses és molt complicat que la figura del seu fundador no s'enyori.
Avui es parla molt del me too, una expressió que m'ha fet particular gracia. Defineix el que precisament no era en Sr. Jobs. Si la cosa funciona, me'n fas una copia. Ell no, ell innovava. Think different que deien.


Amb aquesta introducció tan seria i gens banal (el tema se mereix un respecte sobre tot perque Apple a vegades se sembla a una religió de la que n'Steve Jobs era seu summe pontifex) me serveix per comentar una tipologia de gent (aquí és on aquest bloc recupera el seu banalisme absurd que el sol caracteritzar) que me fa gracia pero abans me feien ràbia, o viceversa, no ho sé.
Són els que, a un restaurant, a l'hora de triar de que volen dinar o sopar, sempre esperen a meam que demanen els altres per demanar exactament el mateix. Normalment reb el que esta al costat. Tu que demanes? Ja l'has cagada. Se pot tenir un dia de dubtes pero aquesta raça és radical.
M'imagin que emprar una expressió com me too per aquesta pardalada culinaria és un poc petulant pero la traducció literal no pot donar més en el clau: Jo lo mateix.
I tu, amb la teva sherlockiana perspicàcia, i basan-te en una conversació anterior al parking li demanes: Pero tu no volies peix??? Ja, pero m'ha fet més ganes lo teu. Aqui és on podeu dir: Que ets de pur. O callar. Sempre es millor callar.
El talibanisme dels metoonios (com m'he permés batejar-los) assoleix el seu paroxisme als bars. Alla és on cadascú, i de manera personal i intransferible, té la seva copa assignada, com l'ADN o el numero de DNI. I alla és on te demanen, amb tot el seu desparpajo i alçant una cella davant la teva cara d'incredulitat maxima: I tu que beus?

Extraterrestre. Arribarà a arrancar en Vigalondo? diuen que va per bon camí.

   

Miau!!

Idó sí, mals vents (Pets ben pudents diria jo) bufen pel cinema de caire més comercial desde els EUA (amb poques excepcions). La sequera d’idees –algú s’ha plantejat si això del cinema es cíclic i tancat i estam assistint a un reborn?. Començarem a vaure a n’Adam Sandler com a Charles Foster Kane o a nen Clive Owen fent d’Stanley Kowalski?- és procupant. La pròxima pel.lícula a rebre és Desafio Total (Total Recall, 1990). Un clàssic de la ciència ficció que passarà, l’any que vé, a ser una nova catàstrofe cinematogràfica més.

Voleu saber qui substituirà en Chuache i companyia?

Idò aquí els teniu: En Hauser (En Chuache) passarà a ser el xulet den Colin Farrell. En Cohaagen serà (atenció frikis) en Bryan Breaking Bad Cranston.

Les nines na Kate Beckinsale en el paper que feia una poc coneguda –aquels temps- Sharon Stone i na Jessica Biel na Melina (abans encarnada per Rachel Ticotin (Not even at Dinner's time).

Poca novetat més, en Richter (Michael Ironside, el de l'esquerra de la foto) encara no té paper assignat, però veig que la IMDB han deixat n’Ethan Hawke sense assignació. (Massa bon al.lot per fer de Richter?).

Ah! En Bill Davy Jones Nighy farà de Jordi Kuato Pujol.

La direcció d’aquest infern es d'un tal Wiseman, que ja fa fer de les seves a La Jungla 4.0, humillant en John Mclane de mala manera (i lo que te rondaré morena)

La cosa pot esser pitjor? I tant!!

Una successió d'imatges precioses.
El tràiler de la nova i esperada pel·lícula den Terrence Malick. La pel·lícula pot no ser tot lo extraordinària que s'espera pero segur que visualment és pura poesia.

Amb aquest experiencia pels sentits vos desitj bon cap de setmana.
D'aquí rès, dilluns.

Tornam al blanc, que és més net, pulcre i innocent. (No Mou?).


M'havia passat per alt, i això que quan ho vaig llegir la sang me va bollir, comentar les respostes, agudes, tirades a ferir i d'un paternalisme cap als mallorquins vomitiu, que n'Alvaro Middelman -un d'aquests alemanys (aquí hi val qualsevol nacionalitat) que se pensen saber millor que noltros com som, que feim i perquè, va concedir a la entrevista que en Matias Vallés li va fer fa un parell de setmanes al Diario de Mallorca.
Aquest home, jefe gros d'Air Berlin (qui més qui manco hi ha volat i no me puc queixar), endiosat per la pilota que li fan els polítics, coneixedors de la dependència dels vols que des del País de na Pepinen cap aquí es fan perquè el negoci de la hoteleria ens funcioni, és d'aquests que no se guarda la seva merda d'opinions incultes per el soparillos entre amics a bordo de la Rioja. Si no tot lo contrari; Aprofita un mitjà de comunicació, on tothom hi té accés, per obrir la capsa de trons i, en un segón, carregar-se (o intentar-ho) anys i anys d'esforç en matèria lingüística, cultural i social. No sé si sap lo que ha costat arribar on som ara, i no sé si sap la importància dels fets succeïts després de morir el tio Paco en qüestions normalitzadores perquè, si ho sabés, el que hauria de fer es callar i no dir més collonades.
Al tio el presenten com a soci del GOB sense pensar que, del GOB, s'hi pot fer soci qualsevol. De fet, en Leo DiCaprio es un famós ecologista i viatja en jet privat. Deu esser d'un SupraGOB.
Aquí teniu la millor perla: Esta historia del catalán es un empobrecimiento, los nacionalistas lo reducen todo a eso. Hablo cinco idiomas y medio, que es el mallorquín. Nunca lo llamo catalán, me gusta el artículo salat.  I aqui la entrevista sencera. Fa un poc de mal de panxa. Sobre tot si te'l imagines assegut al Port d'Andratx, mirant els pocs forats que queden sense construir, bevent un vi blanc de 12 euros/copa, amb els seus xinos vermells i les seves ulleres de colorins, molt alluny de la realitat mallorquina i dels seus problemes reals.
La gent del GOB va protestar a nen Matias Vallés i ell va replicar. És lo dolent de ficar-se amb un periodista. I no és qualsevol. Aqui la réplica.


He de donar gràcies a nen Biel Carros perque, involuntariament, m'ha recordat aquesta entrevista.