Un bon joc del que s'hagui fet una bona película? El populacho parla de Commando (de fa un munt d'anys) i de Silent Hill últimament. La veritat és que Commando tampoc era un películón. I si, Silent hill (sobre tot els dos primers) eren dos jocarros (Cheryl?). De la peli he vist gran part i és bastant fidel als jocs.
N'hi ha a mils, més de les que vos pensau. Avui pero, estam nostàlgics, i retrem homenatge a Golden Eye, gran película i millor joc que mos va entretenir en unes estades del vici que vàrem fer a Sant Vicens -a mitjans dels 90-, a lomos d'una Nintendo 64. Mític el multiplayer.

The Game:


Multiplayer:


The Movie:


Versió Wii:

Ahir vaig anar a sopar a Alcudia, a la plaça, de guiris total (i tu diràs: -I que m’importa?, -be, es que és un blog personal rei), amb la penya del curset de fotografía (Mirau quin profe mes guai: I si, ho reconec, vaig fer de caçador de cacas de ca. Un tema que, digue’m guarro, me té mica obsesionat (avui dematí amb la bici n’he trepitjada una que devia ser d’un Tiranosaurio amb mal de ventre).

Quantes en vaig trovar desde la església a la Plaça de toros (o aprop)? Cap. Ni una. I me vaig patear tot el centre eh? I al sopar un resident evil me deia –en tono quejadumbroso- que als dispensadors de borses molt de pics no n’hi ha. Jo li vaig respondre amb cara de Neanderthal sortint de la tenda Apple: Dipensadors de que?? La sufisie de que???

Ja m’enteneu. De totes formes, molt pulida i neta –i no hi passa ni un puta cotxe ni una moto pel centre- pero és molt escaparate. Molt per guiris. A part de que tots els restaurants son del mateix tio i tot esta com a estereotipat, li falta autenticitat. Un poc de cutrisme, tabernerio  podriem dir (te'n has d'anar a ca una puta). I han obert un munt de coses noves, i hi ha ambientillo. Pero no sé, li falta olor i sabor.

A Pollença, i ara venen les hateable comparatives, és tot el contrari. A Alcúdia hi ha carrers amb seguit de tendes de roba i de delicatessen, els veïns treuen els cossiols afora. A Pollença hi ha Plaça, quatre coses escampades i heterogènies pel Carrer Major, i poca cosa més (em refereixo al passeig habitual del guiri). Això si: Pareix que el temps no hi ha passat. Estam anclats (en part, perque no tothom va a la mateixa velocitat) en un passat no molt llunyà. No sabem molt bé a que atenernos.

El poble esta evidentment molt més deixat de la ma de déu, esta més brut (som uns incívics i la culpa no és sempre de l’Ajuntament –he dit no sempre, que no se flipin-), pero per això ja hi ha Pollencins alçauvos. 

La cosa positiva (ah!, n’hi ha?) és que aquí es posible trobar un baret per fer una canya tranquilament i llegir l’Sport, es pot trobar una tendeta en primera línea plena de dones del poble xafardejant sobre el mort del dia (A Alcudia Can Pane esta ben amagat i per enmig només hi ha delicatesen d’Alemans o italians). Es pot trobar, en definitiva, gent de per aquí.

Lo dels cotxes a la plaça i pel carrer major i carrers de per devora? No té consol. Al Alcúdia  (que esta superaprop eh?) no en passa ni mig. M’imagin que les multes deuen esser salades, i desde fa estona.

És lo que té el progres, si pintes per devant te’n dus tot, tan lo que t’agradava com lo que no. I vegent com s’ha carregat la marxa del Port d’alcúdia, no m’estranya gens ni mica que al centre no hi hagui ni un bar, no ja amb música, amb el futbol posat!. Menos mal del Bar Nou.

Parlant de futbol: Uf.

I parlant d’eleccions: Uf, i Uf.

Sé que el ritme d'entrades s'ha reduït considerablement i que la majoria, quan va bé, són vídeos.

No esta la cosa per mantenir molts de blocs amb dues criatures, una feina, un bar, les ganes diaries de fer cerveses, un curs de foto digital per enmig, i tot lo que vagi sortint.

De totes formes avui surt als diaris una d'aquestes notícies de les que val la pena parlar, per varis motius:

El fet és que un home de Sa Pobla va reservar un tractor per internet (abonant 500 euros com a bestreta) i quan s'en va anar a Sevilla no hi havia ni tractor, ni venedor, ni web ni 500 euros. "Me cag en la puta gracia, el salero, i la picaresca espanyola tot junt" dogué dir.

A l'Ultima Hora de paper se prenen la notícia a catxondeo, tant que aquell home, en tornar de Sevilla, els hi hauría de fer una visita. Les perles:

"Un payes de Sa Pobla tardará mucho en volver a navegar por internet. O al menos, en comprar algo a través de la web." Li ha costat més borrar-se del facebook que trobar al lladre del tractor. A més Payes, Sa Pobla i navegar por internet no crec que puguin anar dins una frase ben conjugada.

La bona: "El agricultor compró un tractor -verde, no amarillo-". Clara alusió a la culturilla musical de l'autor de la noticia,  que a la vegada ens deixa caure una brometa qüasi sense voler, molt discretament, com el que se tira una bufeta dins un ascensor. Simplement diu "No amarillo". Quin festival.

A part, que putes més dona si és verd? Quan surt una notícia del robatori de un cotxe que diuen: Denunciada la desaparición de un Mercedes Clase C o denunciada la desaparición de un coche gris?

Per acabar i com a conclusió final, com a tancament de tan magna notícia mos amolla: (El tractor) "Era tan virtual que no existia". Aquí ja se puja a qüestions molt més metafísiques. Que sigui virtual vol dir que no ha d'existir? Qui ho ha dit que fos virtual? La foto que va veure era real, pero com que estava penjada a internet vol dir que era "virtual". Si la estafa li hagués arribat per correu ordinari seria virtual? O es que era una espècie de tractor-matrix, un tractor fet per un programa, passant unes arades entre camps de patates virtuals, on la humanitat hi viu enganada, inconscient de que en realitat només servim per donar corrent, corrent a la central de Gesa que hi ha devora Sa Pobla.

La versió on-line de la noticia (virtual?) és més normaleta:

Detenido un hombre por vender en Internet un tractor inexistente a un vecino de Sa Pobla

Molt de mèrit per cert aquest senyor que, gratant, gratant, va aconseguir trobar al lladre virtual i virtuós i que, al manco, la superpoli l'interrogui.

Vos adjunt la noticia facebookeada, per si algú no se creu que l'autor havia rebentat massa de Tres Caires el café del dematí.

Per si ahir no ho verou. Momentazo televisiu. El Berto s'imbueix de Freddie Mercury i surt això.

Un d'aquests jocs pels que val la pena haver nascut consolero. Una d'aquestes joies que vols que s'acabin mai. Després de GTA i Red Head Redemption arriba L.A. Noire.

A la fi...

Que malament se me dona això del Twitter... Mai sé que s'ha de fer. Sempre passa igual. Lo guai, lo que treuen en Buenafuente i en Wyoming, sempre és el més complicat, el més esquemàtic i criptogràfic. No parlen del Facebook ni que els matin (i no en parlem del messenger, que ha passat a ser tan anticuat com el morse o els mòbils Alcatel).

Ni sé penjar fotos, ni on s'ha de comentar ni res. La vida del internauta modern no pot ser més estressant, mos hem auto-obligat a estar en totes, sobre tot si tens un negoci, i és impossible.

Pareix que defenses un castell assetjat a la època medieval, si no vigiles totes les torretes, els francesos armen la escala de fusta i t'entren a robar el grà, o pitjor, te cau una bolla de foc i no saps d'on: El dia que actualitzes el blog, te deixes el facebook, el moment que tens el facebook de la feina net i polit, te penja la web, el dia que tens la web i el blog a tope, no has twitteat rès de rès. Parlen de la llibertat digital i de les noves revolucions, i això pareix la tortura del no arribar mai. L'altre dia en Punset va equiparar les xarxes socials als viatges den Marco Polo (per lo de les petites interconnexions que fan una gran xarxa), ja que juntant petits camins (o talls d'informació, o amics, o el que sigui) s'arriba a fer el camí llarg i, en teoria, el coneixement. Pero com estiguis dos dies sense conectar-te realment pareix que surts de la cueva del oso. I si no te conectes mai que ets? Un anacoreta digital? Un Anacotal? (pareix un medicament per les morenes) Un digicoreta?

No és un poc extrem tot això?. Realment fa falta twittear que estam comprant una llauna de tonyina a Alcampo? Fa falta penjar 74 fotos d'un dinar a u Club Nàutic amb la família al facebook?

Fa ganes dir allò de "Que se pare el mundo (digital) que yo me bajo!".. Pero el mòn és allà, a la pantalleta del ordinador o al mòbil, i és imparable.

Els dematins es passeja per Pollença (i supós que a altres hores) una dupla curiosa: Una maquina i un home. La màquina, com si fos l’Endeavour llençat a l’espai sideral, és un renovós aparell de 4 rodetes i de color verd que, en principi, fa net els carrers. L’home que la acompanya, com si fos l’astronauta perdut en la inmensitat de l’espai que ha sortit de la nau per reparar una antena o un radar, maneja un bufador gegant amb el que, també en teoría, empeny la brutor perque el cotxet de golf venut a més se l’empasoli gola avall.

L’astronauta rimador, el que va per libre amb el bufador rompe-decibelios, fuma. Pero no es que s’amagui a un recó, faci una pausa i, quan ningú el veu, s’encengui un cigarret no. Aquell home, i el veig cada dematí, duu un cigarro enganxat a la boca absolutament tot els temps que li dura  la feina. Cada dia. Cada minut.

Supós que ni se mos passa pel cap anar a una carnisseria, a Cal Busso, a Colonya a demanar una extracte, a la perruqueria a arreglar-mos les patilles o a comprar una bombilla a n’Inachitti i trobar-mos que el/la que mos despatxa fuma, ni la gent que grena o fa vidres nets a cualsevol negoci d’aquest tipus. Ni un cambrer que serveix una terrassa ni un piscinero a un hotel.

M’imagin que un autònom estima massa el seu negoci com per donar aquesta imatge. I m’imagin que un treballador por cuenta ajena va ben alerta a que el seu jefe el vegi fumant.

Perque, idò, aquest home (i molts d’altres ojo!), i enmig de la implantació d’una polémica llei on precisament la administración pública i tot lo que d’ella depén hauríen de donar exemple, fuma mentres desenvolupa el seu quefer diari que, casualment, és fer net?.

Defora, sí, pero al seu lloc de feina i a la vista de tothom: Nins, nines i ex-fumadors histèrics. No seré jo el taliban del No Fumar pero joder, una mica de vista i d’exemple i a ca seva que se fumi els ducados doblegats i al microones si vol!