dijous, de febrer 25, 2010

Com podríem resumir aquest hivern que, molt a poc a poc, mos esta deixant? Fred+UM? = Freum?

Per tal d'alliberar-vos de tot aquest sofriment espiritual vos explic, en forma de diàleg den Woody Allen, el sentit de la vida, la explicació de l'amor i de la felicitat. El tot. No m'ho agraiu per favor. És una història universal.

dimarts, de febrer 23, 2010

La velocitat d'assimilació d'impactes visuals a la que hem acostumat els nostres cervells a vegades ens pot jugar males passades. En aquest cas no.

Que passa si devora un anunci de embotits amb imatge de porc inclosa, que a més es diuen Matas, hi colocam una noticia relacionada amb l'ex-Molt Honorable del mateix nom i tendències choriceres?
Ay la ment humana, quina cosa bruta i malpensada.



dilluns, de febrer 22, 2010

Via Fogonazos, un dels millors blogs que conec, he trobat aquest video de la migració dels crancs gigants (de la BBC). Poesia baix la mar. I nos perdeu la ferocitat del final. I la mirada. No vos deixarà indiferents.


I com sempre me deman: Com putes poden filmar això?

dijous, de febrer 11, 2010

El diario de Patricia. Quin gran programa. Notición d'avui:
Noticia de fa un 2 anyets mes o manco:

I, gratant, gratant, m'he trobat aquest pàrraf aclaridor:
En 1998, José Ignacio apuñaló a su mujer porque no quiso ir a Lo que necesitas es amor escuchar sus súplicas. El resto de los casos son muy diferentes. Se trata de mujeres que decidieron acudir a programas de televisión a denunciar sus casos de maltrato y fueron sentenciadas a muerte por sus agresores. Como Ana Orantes (1997), quemada viva tras hablar de su caso en Canal Sur; o Ana Belén (1998), acuchillada tras hablar en directo con Ana Rosa Quintana. Un caso muy similar al de Mar Herrero (1999).

O sigui que el facebook es culpable de que un sonat contacti amb una nina i després la violi, li faci tocamientos i no se que més i els videojocs són responsables de que cualsevol sonat agafi una escopeta i se'n vagi a l'escola a matar a les profesores d'EGB, pero na Patricia aquesta i tota la caterva de programes de marujeo, amb casos contrastats d'assassinats i maltractaments, resulta que és un entreteniment de màxima audiencia i dins l'horari infantil. Toca't es collons!.
.

dimarts, de febrer 09, 2010

Crònica d'una mort anunciada.

El complexe "d'Oci" Riskal, que va obrir enmig de tot el boato palmesano pertinent, amb polítics de moda com en Miquel Nadal el frio, ara fa un any, tanca les portes i deixa darrera del seu fracàs un edifici que farà més nosa que una busca dins un ull i les seves pretensions de sitio rico. Qué de Titànics!.

Es que els mallorquins no n'aprendem mai. Mai, mai, mai de la vida. I si no, esperau les pròximes eleccions. Pero no canvio de tema no, que el Riskal me recorda a un altre mamotreto que tenim a Alcudia, just davant l'albufera: El Fogueró Palace (ja n'hem parlat per aqui). Un rojat aixecat per ser lo más i que ara és un niu de rates. Ei, que a l'any 1989 hi va cantar en Julio Iglesias (35.000.000 va costar dur-lo!). He trobat un retall de la hemeroteca de l'Abc que descriu tots el detalls previs de l'actuació. Tot un viatge al passat, ay pajarins!:

Com aquest -i mirau el els comentaris de la noticia al DM, que són bonissims-, n'hi ha a mils, repartits per la geografia mallorquina (Edifici de Gesa, Lluis Sitjar, Edifici Flex i alerta amb el Polígon d'Alcudia, un dia en parlarem, per ara no té ni corrent...), i que són el reflexe de la nostra manera de pensar i d'actuar. Feim 4 duros i ala!, a la aventura sense tenir-ne ni puta idea. Que se morin de ràbia els veïnats, que anam grossos!

Aquest kernel, de totes formes, estava cantat. Li va costar 50 milions d'euros un complexe per que? Per anar a dinar?, quan dins Palma hi ha molt millor oferta, no has de moure el cotxe i a més barat? Per sopar?, A la foscor de la carretera d'establiments? Precisament que ara s'estila lo intim, minimal i acollidor, aquest visionari va i fa una espècie d'Alcampo per sopar i fer copes. Per fer copes? Esa es otra, anar de juerga a un lloc que has de collir cotxe? Quina gran idea. I devora una rotonda!

Si, com diuen alguns dels comentaris, no és per blanquejar doblers, s'endurà la ostia més grossa dels darrers temps, el Nobel a l'empresari de l'any, per puret.