Aquest divendres por de veres a La Birreria. 

Jo me'n vaig al meu periple anual per terres europees a la recerca de bona gent que vulgui venir per aqui a passar les seves vacances, peró vos deix amb inmillorable companyia. Besos i abrasos

Sorprén, i de manera molt agradable (no sé molt bé perquè) que, ara que tothom presumeix de tenir 2 o 3 comptes de correu electrònic, una PDA, 1 o 2 mòbils i conexions vàries wi-fi i no wi-fi, conectats a tota hora en una paraula, sorprèn aquesta manera tan rústica i tan romàntica de pegar-te la bulla per haver aparcart malament. Si la persona que me va deixar aquest escrit (crec que una dona jove anglesa per més senyes) hagués adivinat la gràcia que m'ha fet trobar-me'l, segurament m'hagués foradat una roda. Diplomacia anglesa al volante.

Els caps de setmana sempre deixen notícies molt peculiars i aquest blog tan simpàtic sempre se'n ha fet resó, en part com a eina educativa i en part perque l'autor se sorprén molt facilment de les cosetes que llegeix.

L'home més gras del món, un mexicà que ara pesa 330 quilos pero en va arribar a pesar 560, s'ha casat. Com que no se pot moure del llit el ball nupcial el fèren de la següent manera: Ell ajegut i ella donant voltes voltant el llit. Fiesta!

Aqui teniu la noticia del DM.

Normalent, per por a ser tatxat de maleducat, desconsiderat, un fill de puta o, inclús, un racista, te calles moltes de les coses que penses. Per exemple en aquest càs. Peró per una altra banda penses (i ultimament molt sovint): La gent VEN la seva vida (la que sigui) en imatges i paraules al millor postor i jo no me'n puc enfotre?. Aquest home, que mos dona a tots/es mooolta pena perque no se pot moure, ha cobrat, només del Discovery Channel (que també dius...) 45.000 euros. I, com aquesta, un parell.

Si no fos perque esta així de gras no hagués cobrat aixó ni seria tan famós. Mos fa tanta pena encara? Fins a on esta disposada la gent a l'hora de guanyar doblers? 

I que tot s'ha de dir: N'hi ha que per més (o manco) doblers fan coses molt pitjors.

Per acabar la setmana recordam que l'amic Viaene no dormirà dins aquest xalet de luxe (adjunt foto, 800.000 euros), sino dins una puta celda de presó que, a falta de més dades, esper que sigui petita, ombrívola i homida com es cul d'una rata. I que tant ell com tota aquesta xusma corrupta s'hi quedin una bona temporada.

Avui la musiqueta va per les nines.

Perquè quant mos trobam una persona "de frente", en un lloc més o manco estret (no té perque ser-ho de precís) sempre acabam xocant?

Per carretera, en vehicles de tot tipus, esta clar que hem de circular per la dreta, pero quant anam a peu aquesta norma no s'aplica, i se produeix una de les situacions més ridícules que podem sofrir:

Primer penses me retir a un costat perque l'altre passi (etapa de la educació, la diplomacia i el bon rollo). Quant veus que l'altre ha optat per la mateixa opció i al mateix costat que tú, fas una finta ràpida i canvíes de costat. L'altre pensa igual i es mou inclús igual de ràpid. (Puta passillo dels WC d'Alcampo que és de llarg penses cap endins). Ara vé la etapa del o impós el meu criteri o tornarem xocar (coneguda com jo pas per aqui tant si com no), i efectivament, tornau a xocar. La darrera etapa és la de descojone general. Xocau, vos agafau per l'hombro, reis un poc. Sorry, perdó. I penses: Perquè sempre me passa el mateix?

(tot aixó succeeix en un segón, la vida és així, pim pam!)

Aquest home, definitivament, esta per tancar. O sigui, Gilipolles perdut.
Noticia del DM:
Aznar pone en tela de juicio el cambio climático.

Una perla: A su juicio (el de Mister Ansar), el calentamiento no es global, ni tiene una magnitud excesiva, y, además, no se debe exclusivamente a la acción del hombre ni al aumento del CO2.

I avui dematí: Boira. 

No sé els photoshoperos quin efecte li diríen peró és lo més parescut a un Filtre damunt una imatge Real.

El Equipo A dels Picornells. Gràcies a en Rafel Indiana Picornell i a en Tòfol El Boletaire Husmeador vàrem triomfar. No en vàrem agafar més perque era hora de dinar i hi havia altres equips que també havíen d'omplir el paner.

I, com a equip guanyador, mos va tocar dur la paella.

Una jornada completíssima des del punt de vista gastronòmic i molt, molt divertida. Lo de cercar i trobar està molt bé. Un dia parlarem de cercar i NO trobar; Molt, peró molt més frustrant. (i no parlo de Picornells, si no de claus, papers, carteres etc.)