dilluns, de setembre 17, 2007

Un altre dia me posaré a filosofar del que significa tenir un fill. Per ara vos present a n'Adrià. Hola món!

dimecres, de setembre 12, 2007

Tenc aixó ben abandonat vatuadell. I aixó que està el món per deixar d'opinar de res: que si les selecciones espanyoles, que si Son Espases, que si en Bin Laden torna (com The Police), que si na Madeleine -al final també serà un viral aixó-.
Per cert m'agrada molt aquest concepte de publicitat viral, permí ja n'he parlat qualque pic. El darrer exemple és el del predicador mesiànic que tatxava de fill de Satanàs del que, més tard, sería l'objectiu a promocionar: El nou programa den Buenfuente. En Buenfuente, que amb 3 anys de tele estatal s'ha cremat més que amb 10 de tele autonómica- ojo: Lo dels anys és aproximat-. Esper que a La Sexta l'hi vagui bé. És el que tenim els fans incondionals, no mos rendim.
Idó com a concepte -encara que sense emprar internet- ja sortia a uns dels episodis dels Simpsons que per repetit, no deixa de ser des millors: Lisa la Escéptica. On juguen amb les creencies, opinions i sentiments de la gent per fer publicitat d'uns grans magatzems. Es tracta d'aixó no?

divendres, de setembre 07, 2007

A la gent li agrada emprar els foros per alliberar tota la ràbia interna i de passada dir totes les animalades que pensen quant caguen. No us perdeu la batalla por la nueva españa que s'ha format darrera aquests titular del Marca. Tu donal-lis carnaza que ells ja duen es barram esmolat.

dijous, de setembre 06, 2007

Perquè llevam els preus de les coses que regalam?
Són gratis?

Anam a comprar alguna cosa a algú i quant pagues et diuen:
Es para regalo? No hacemos paquetes pero le quito el precio si quiere (Quin detallasso!). I van i te retallen el preu de la etiqueta deixant el codi de barres (por si lo quiere cambiar…). Claro, i si lo viene a cambiar no sabra el precio no? Que haràn? Cortaràn todas las etiquetas de la tienda?
També hi ha la opció de mirar-ho per internet, més còmode i ràpid, i amb la contrapartida xunga que suposa trobar-ho més barat que el que t’han comprat.
Molt lleig és a més el típic que ha mal llevat el preu d’un llibre amb les ungles i ha deixat mig adhesiu a la portada, que encara queda pitjor (posa-li alcohol hombre, que pareixes novato!).
O el despistat de turno que no ha llevat la factura del paquet i quant l’obris te pega manotada i te la lleva de davant ( jo això ho he fet…).

Si volem amagar el preu perquè és?
Perquè la gent no vegi lo barato que és el que li regalam, o sigui que quedam malament noltros –per roñosos-? Menys mal que al todoacien no hi ha etiquetes.
O per el contrari no volem que la gent es senti malament quant vegi que el nostre poder adquisitiu és molt superior al seu? I lo pitjor, obligar-los igualar el preu quant ells ens regalin alguna cosa. No feia faltaaaaaa. (Això es diu molt també: Falsos!!)

No esta la amistat per damunt tot això? No és d’un regal el més important la il·lusió que fa rebre’l? No és veritat que El Corte Inglés és una ONG que es dedica a repartir els seus guanys entre els pobres?

A les festes d’aniversari, primeres comunions i demés actes festius trucats hi hauria d’haver una llisteta penjada a la porta. Tothom amb el preu al regal i depenent del que t’has gastat tens accés a un menú o un altre: A mi sempre me tocaria patatilla 007, olives La Espanyola i un tassó de Freixenet... calent.

dimecres, de setembre 05, 2007

Per favor que no li donin els 400 euros que reclama, sino ja me veig cada dematí als funcionaris de turno de cada ajuntament, extintors en mà, intentant apagar als que protesten per alguna cosa. La època de les caceroladas i les proclames a crits ha passat. El que ara s'usa és dutxeta amb benzina i mechero.
Cremar-se a lo Bonzo ve de la acció duta a terme pel monjo Budista Vietnamita (Bonzos) Thich Quang Duc a l'any 1963 quant es va pegar foc per protestar contra la opresió budista soferta pel primer ministre vietnamita d'aquell temps.
La gràcia -per dir-ho d'alguna manera- radica en que la persona que es crema ha de mantenir una postura erguida, dissimulant totalment el dolor sofert i soportant amb dignitat les flames. Malament no ho fa u tio.