L'Atari ST era un d'ordinador amb un Mac Os primitiu que et permetia fer anar el mouse i obrir i tancar finestretes, el que més cridava l'atenció era la paperera (Trash!) de reciclatje, mos encantava tirar-hi coses i tornar-les a recuperar. Duia una processador de textes i una especie de Paint que en aquell temps era una passada: Poder pintar a una pantalla era lo más. Els jocs anaven amb disquets de 3,5 i duia ports per impressora, ports MIDI i entrades per Joysticks i demés perfifèrics. Estava entre un ordinador personal i una consola, ja que qüasi bé només s'emprava per jugar (lo dels textes era la excusa perque te'l comprassin). Va superar a l'Amstrad (que venia de superar a l'Spectrum) i va ser superat per l'Amiga. C'est la vie.

Tot supera a alguna cosa i tot es superat. El que passa és que avui en dia el temps entre processos s'ha escurçat massa. Tant que ja no pots saber que és lo nou i lo vell. Si veus una càmara digital de l'any passat i una d'enguany, destriar la nova de la vella (sense mirar especificacions tècniques) és difícil. Igual passa amb la moda no? a mi sí. On vas amb aquests vaqueros? Si són de l'any passat: Idó sí gilipolles, peró me vàren costar la meïtat que els teus en rebaixes. I per aixó no necessito anar per el món dient a la gent si la roba que duu és de l'any passat o d'enguany... ni que fos un yogur vatuadell!!! (T'imagines? Vaqueros que caducassin?).

Seguim amb la llista dels millors jocs d'Atari ST(Aquest homenatge ja tardava):

És difícil perque la memòria comença a fallar peró ho intentaré:

Barbarian: Mític joc de lluita en 2 dimensions on hi havia un moviment que te permetia tallar el cap del contrincant fent una volta damunt el teu eix. Després venia un bitxo i se'n duia el cos estirnt i el cap... a cosses!! Era un joc espectacular per lo ràpid que era.

Head Off!

Airball. Espècie de joc en 3D (ja en vaig parlar ahir un poc) que consistia en passar pantalles (com si fossin puzzles) amb una bolla plena d'aire que s'anava desinflant. Per una part havíes d'aguantar fins al pròxim inflador (podíes anar botant per descifrar les fases) i per altre havíes d'anar alerta amb els pinxos i altres putades que hi havia per tot. Original pero difícil.

Where time stood still: Aventura gràfica d'un grup de persones heterogeni que es perd després d'un accident d'avió i es troben a una illa on el temps no ha passat (Per aixó hi ha dinosaures...) i els has de "conservar" vius. Com sempre a aquests casos n'hi havia un per cada cosa i havíes d'alternar el protagonisme d'un o l'altre depenent del repte suggerit.

Defender of the Crown: Joc d'estratègia medieval difícil a més no poder allà on entre 4 senyors es dirimien els territoris de la vasta campinya anglesa. Bons gràfics peró un poc avorrit perque no hi havia manera de putejar als altres.

Aixó molava quant ho feies tú

Test Drive: Joc de cotxes allà on podíes triar: Lamborghini Countach, Porsche 911 turbo, Ferarri testarrossa, Lotus Sprit Turbo. Els gràfics s'han superat moltissim peró la idea és la mateixa: Velocitat i la policia darrera. A més quant començava sortíes tú dins el cotxe, s'abaixava el vidre .. i gas fondo.

Les roques eren unes retxes.. pero estama l'any 87!!

Bubble Bobble: Plataformes a tope en una conversió famossísima de recreativa. Acció trepidant, 100 pantalles i dos bitxeus que havíen de tancar a tots els altres dins bimbolles i fer-les esclatar. Hi havia bitxos de tots els colors, podíes agafar vides i diferents "gadgets". Superadictiu.

Aquest joc encara és igual de jugable (com el Tetris o molts altres)

Xenon: Joc de naus també molt adictiu. Mata mata i a volar (poc a poc). també era una recreativa. Xenon 2: Megablast, la seva secuela, va ser també un clàssic. Eren adictius també per lo difícil que eren. Ara els jocs te'ls passes amb més facilitat. Predecesors del que sería, per jo, el joc de naus definitiu (aquest amb scroll lateral): El R-Type.

Si feies es cap viu no era tan difícil

Speedball: Curiós joc mescla de balonmano, mad max i robocop on havíes de fer gols per unes pantalles que anaven canviant i creant noves dificultats. Precursor dels jocs per jugar "a dobles" (lo que només amb un teclat anava bastant malament).

Cómodos, cómodos no hi anaven

Fly simulator: Simulador de vol amb gràfics prehistòrics peró que ja te donava la sensació de llibertat de la que parlava ahir. Podíes anar on volíes (El deixaves un parell d'hores volant tot sol i mai topava). Aterrar era bastant complicat peró sempre hi havia ajudes. També podíes triar entre un parell de tipus d'avió.

Es veu clarament Menorca allà abaix no?

Me'n deix de molts i bons peró aquests són els que més en vàren marcar. Record També l'Arkanoid (the revenge of Doh!), el Ghostbusters, un d'escalada que no m'enrecord com es deia, El Gauntlet, El Batman etc... Era una espècie d'ordinador amb un Mac Os primitiu que et permetia fer anar el mouse. Els jocs anaven amb disquets de 3,5 i duia ports per impressora i entrades MIDI. Estava entre una consola i un ordinador personal. Va superar a l'Amstrad (que venia de superar a l'Spectrum) i va ser superat per l'Amiga. Ce la vie.

Fotograma del GTA IV... s'acosta i ara ens començaran a llençar virgueries de tot tipus amb comptagotes ...cabrons!!

Per als que fa pocs díes que s'ha incorporat al món consolero:

Història de les consoles (Wikipedia). I la prehistòria amb fotos. Per als qui hem tengut la oportunitat de jugar al mític The Great Scape a un Spectrum o al Where time stood still d'Atari ST les 3D's d'un GTA no ens sorprenen tant ...Aixó eren 3D's i lo demés són cuentos (perspectiva isométrica que es deia): Sensació de 3D peró en realitat eren 2D. Lo important peró era la sensació de llibertat.

El poder creure que fas lo que vols dins un espai relativament gros (com més gros millor: El Món?) i trobar les solucions als problemes proposats amb les teves propies armes i iniciativa; Diferents, en teoria, de les dels demés (pardillo...). Como la vida misma. No sé si és que els videojocs volen imitar la vida o és la vida que s'ha convertit en un videojoc... i si no, que algú m'expliqui perqué putes tohom duu una (o més) floreta de gurú al puta cotxe? Es pot ser tan poc original? Que pot dur a una persona a espenyar el seu cotxe amb una puta floreta que a més a més ja duu tot cristo?? Tú veus un corsa amb una floreta i dius Jo també en vull una?? Al final tots feim el mateix i passa'm per el mateix tubo. O que vos pensaveu?

Alerta no te vegin els nazis

La evolució gràfica respecte a l'spectrum...evident!

Airball ...quin altre gran clàssic en 3D. Molts de pinxos peró aquesta pantalla era de les fàcils

Palabras mayores... La Abadia del Crimen: difícil no: Impossible!

Das ist des Jägers Ehrenschild,

daß er beschützt und hegt sein Wild,

weidmännisch jagt, wie sich's gehört,

den Schöpfer im Geschöpfe ehrt.

Passau-vos per la web de Jägermeister. Molt xula i el merch fa una comprera...

Per cert hi ha un rumor, (una leyenda urbana que li diuen) que afirma que el Jägermeister duu sang de cèrvol o d'alce dins la seva composició. El fet de que un o dos dels ingredients són secrets i de que la marca esta relacionada amb el tema caça han disparat aquest rumor (a part de la textura viscosa i sanguinolenta, que tot s'ha de dir). Per desgràcia dins aquesta web es desmenteix el motiu més gore de perqué hi estam tan enganxats: -Fals rumor- .

Fer feina els dissabtes dematí ES UNA PUTADA

Cronologia d'una jornada de reflexió irreflexiva:

08:00 Sona el despertador. T'ho agafes a catxondeo i segueixes dormint.

08:15 Després de sonar un quart d'hora t'arribes a adonar de la trista realitat: T'has d'aixecar. El teu cos s'aferra instintivament al llit i no et deixa sortir. El llit no ajuda.

08:26 T'aixeques i te fiques devall la dutxa(una dutxeta m'anirà bé: LOS COJONES)

08:42 Agafes cotxe i enfiles Alcudia. Soy el amo de la carretera, he dormit poc, he fet xupitoooos i estic de puta mareeee. (vas cantant per dissimular la veu de cazaller)

09:00 Fas un cafetet rollo: Que bé que estic (la gent te mira als ulls i comença a sospitar). Estàs tan bé que no estàs bé.

10:00 Hora crítica. El temps no passa i la son comença a guanyar-te. Les ganes de fer feina son inversament proporcionals al jägermeister evacuat. T'entra mal rollo.

11:00 La cosa s'estabilitza. Queden poc més de dues hores, fas un altre café. Comptes els segons. Falta manco, estam a mitjan dematí.

12:00 Comença el compte enrrera. Ja és migdia.

13:00 Darrera ullada al messenger abans d'aturar l'ordinador. Sempre els mateixos conectats. Ara faríes 5 hores més de feina (perque saps que no les has de fer clar)

13:30 Agafes el cotxe un altre pic. Cantes desaforadament. Treus el braç per la finestra. Ets el rei: Has guanyat la batalla al dissabte dematí.

I ara no m'en vaig a dormir au! Me'n vaig a u Piccolo a fer una pizza i una birra. No sabes?

er desembafar un poc de tota la pressió ambiental del post d'ahir -i per ser un poc possitius: M'imagin que tot lo que volen deixar d'herencia als seus nets aquests grans homes de negocis que destrueixen l'illa no deu esser només els seus cotxes i el sau xalet amb balaustrada de marés-, com deia, per ser un poc possitius vos deix amb un video de bon rollo:

Ñigu ñigu, ñigu ñaccc...Ja ven SANT JOAN!!!!

Algú ha vist com estan deixant la zona del polígon d'Alcudia? Com la estan deixant i com quedarà. El Parc Natural de s'Albufera quedarà totalment rodetjat d'enemics a la natura: La Central de GESA, archienemigo (necessari supós) que omple de restes les finques de per devora (és de veure) i de camions les carreteres que duen el carbó del Port d'Alcudia. Ara han fet un Polígon (també supernecessari me diràn), aferrat a s'Albufera també. Més camions i molta brutor (algú ha vist mai un polígon net?? ...i perque han foradat tots els voltants, incluida la pujada al puig de Sant Martí?). Idó ara queda, a l'altre part, fer un Golf. I el faràn. Ja ho crec. (desde l'helicòpter serà una taqueta verda molt mona Sr. Mates)

Ens enreim a cara alta dels todo-incluido de sud i centre-amèrica, allà on te recomanen no sortir de l'hotel (o la majoria no en surt): "Jo no hi aniré mai a un lloc així, a mi m'agrada l'aventura i mesclar-me amb els natius" (panolis...). Diuen perque el nivell d'inseguretat ciutadana és molt alt i els rics occidentals no es volen mesclar amb la realitat d'allà. Noltros ens escusam amb el nostre europeisme, la nostra seguretat, infraestructures i bones comunicacions per ser el pati de recreo dels alemanys i altres europeus peró... que passarà si un dia aquest pati es converteix amb aixó del que tant ens enreim? -i no estic parlant d'inseguretat que també- Que passarà quant sortir dels hotels sigui una aventura allà on hi poden deixar la vida dins un cotxe de lloguer (o amb una bicicleta, trista realitat) i on l'alicient d'un paisatge atractiu s'hagui esfumat darrera poligons, centrals, autopistes, urbanitzacions i demés armament de destrucció massiva del paissatge?. Quedaràn Valldemossa i Deià sí (i algún Molí), que com a postaletes -rodetjades de parkings per autobuses que triplicaràn la seva superficie- seràn la unica sortida dels turistes des del seu hotel (el bus podrà anar a 120 i amb les cortines baixades, el plaer de mirar per la finestra serà susbtituit per el de mirar un DVD de d'alguna pelicula yanqui). Aquesta i la de les platges, cada dia més estibades d'hamaques, sombrilles i de brutor que arriba de la mar (Ah!, i que ningú llença, ve tota sola), i amb les aigües més contaminades i brutes.

Que passará si Mallorca es converteix en una especie de Backstage per mostrar una funció més que vista i repetitiva peró que quant grates un poc, quant mires devall l'estora, no surt més que brutor, ciment, cotxes i fum.

Sempre m'enrecordaré d'un bar (supós que tothom ho ha vist, als 90 estava molt de moda) on hi havia un poster d'un jefe indio amb la següent llegenda:

Solo despues de que el último árbol sea cortado.

Solo despues de que el último río sea envenenado.

Solo despues de que el último pez sea apresado.

Solo entonces sabrás que el dinero no se puede comer.

Si, ja ho sé, és un poc cursi...pero va per els destructors de la terra. Un dia arribarà que s'hauran d'alimentar dels seus doblers. (literalment vull dir).

Mentres tant... Cimentiments