dimarts, d’octubre 31, 2006

Ara començ a rebre fotos bones (les millors ...les que no he fetes jo...). Aquestes són del dissabte 28/10 a, com no, el Casablanca. Au ja no donaré més pes cul amb el viatget (una vegada més si un cas).

Miquel Viva, Marga Hipotels, Marga Esperanza Hotels, Sue Port Adriano, Josep Hipotels, jo i dos borrachos que se mos juntaren.

dilluns, d’octubre 30, 2006

IST KUNS KUNST UND ALLES ANDERE ALLES ANDERE?

Amb aquesta profunda frase ens donava Viena la benvinguda. Viena ha estat bistec arrebossat (Schnitzel), Ópera, Bicicletes, Monumentalisme, El Beso den Klimt, El Bar Casablanca, La Rathaus, els soparillos, La Fira Rewe, les festes, Baleareeees, Molta cervesa Stiegl, algún tequila (o més d'un), , molt bon rollo, retràs a l'avió, na Cristina amb es botes llevades a cada control, Molt xocolate, Apfelstrudel, sopa de carabassa, La HundertwasserHaus, el shopping, El Figlmüller, el Manage Fusion, el puta Hilton (no vàrem veure a na Paris per en lloc) i, com no: Na Cris, en Toni, en Miquel, l'altre Miquel, na Sue, na Margalida, l'altre Margalida, en Josep i tots els que s'animaren a fer la cosa més passatjera (i dels que no sé els noms...)
I com no...moltes fotos

Vista general del stand d'Ibatur...el Chill out començava a fer furor


El primer dia..no haviem romput un plat


Sopa de gala en plan 007..i guapos!!


La Opera


Més Opera ...ara venen les bones


Xupito Time!


I els efectes que no tarden en fer-se efectius: Els dos Miquels, na Sue i na Cris. I Jo


La cosa s'arregla..un poc d'esport pèr els carrers de Viena...


Rock'n'roll ...aquesta tia és de veres!!

dijous, d’octubre 19, 2006

Sulibeyar: verb. inf. Agradar, gustar.
Ex: Son tus perjumenes mujer los que me sulibeyan, los que me sulibeyan son tus perjumenes mujer.
Sé que a més d'un de voltros vos agrada aixó de l'art contemporani, gambiteros, no dissimuleu, que anau d'enteradillos. El gañàn vos posa al vostre lloc. Yeeeeeeha! God save the Gañan



La Teoria del Honda Civic

Perqué ens agraden les coses? Ahir estava tot empardalat a l'autopista -hi ha que reconèixer una vegada més que és un avorriment, kilómetres i kilómetres a 120 ... - i vaig veure un cotxe que, en teoria, no m'havia d'agradar: El nou Honda Civic (lo de menys és el cotxe, clar), peró m'el vaig mirar i vaig dir: "no esta malament".
La cosa és que a vegades ens agraden coses depenent del nostre estat d'ànim. Les coses noves (una película , o un quadre, un disc o un joc de play per dir algo) ens agradaràn base a dos criteris . M'explic:
Si tu esperes la nova pel.licula del Señor de los Anillos o den Woody Allen, que tan t'agrada i que tota la vida has seguit i devocionat, o la segona part del Metal Gear Solid saps (o es puta ISS Pro: "Es que és igual que l'altre"..sí, pero hi jugues!), per la informació que tens al cervell, que t'agradarà per collons (amb un minim marge d'error, clar). Aquestes són les coses que saps que t'agradaràn ...més exemples: El restaurant on te faràn aquell arrós de peix tan bó o el bar on te posaràn aquella cervesa tan bona. Aixó és anar més o manco sobre segur. Son experiències noves peró dins teu no deixen de ser "de la casa" ("de la casa de tu cabeza", clar)
El perill ve quant anam a un lloc que no coneixem, veim una pelicula sobre la que no tenim informació previa o provam un joc nou. Aqui es on entra el nostre estat d'ànim, si tens un bon dia a la majoria de "nous impactes" els hi trobaràs una part positiva (encara que sigui el nou Honda Civic). Si tens un mal dia, dus els ous inflats o estat escoltant una cançó que te dona mal records no t'agrada res del que et mostren o presenten, i la primera impresió és la més important, després duu una feinada recompondre aquesta mala primera impressió. (i no estam per fer més feina de la que ja tenim!)
Ja esta clar que després aniràs col.locant dins el calaix que pertoca a cada cosa i pot ser que t'enduguis grans decepcions amb coses que en principi t'havíen encantat i viceversa. La primera impressió et pot dur a rebutjar alguna de les novetats que més endavant algú et demostrarà que no era tan dolenta com et pensaves ("es que aquell dia estava empipadoi"...pues te fots)
Som tan fràgils i especials, els essers humans, que així de prima és la linea que separa el que dicta els nostres gusts i la -probablement- manera de ser futura. (aixó és la frase-sentencia del dia, esta bé no?)
Una altra cosa és si ens agrada més o manco tenir "nous impactes" a la nostra vida (aixó ja depén de la manera de ser de cadascún, molt de lio), pero una vegada assumit el repte aixó és lo que hi ha. (o no)
Aquesta merda de teoria que ahir vaig meditar per l'autopista també es pot aplicar a les persones i relacions humanes?... No ho sé, aixó ja és massa per el meu cervell atrofiat per la cervesa i la televisió.
Conclusió: L'autopista és una merda. Et fa pensar. I aixó és una pràctica molt mal vista (teniu en compte que no tothom pensa tonteríes). Si s'enteren d'aixó els poders fàctics segur que la lleven i tornen a posar camins de cabres.
Besos



dilluns, d’octubre 16, 2006

Diumenge dematí... ja m'havia oblidat de lo especial que és la llum vista a través dels toldos blaus de les parades de fruita i verdura, i es que fer bonda un dissabte per aixecar-se un poc prest el diumenge va la pena (si no és cada diumenge clar!). Market day a Pollença:
Search and destroy: A la caza de la neurona.

Una altre passejada pel blog den Javi Moya i que me trob: El joc que havia estat esperant tota la vida:

El joc de les actrius

Vaig per 64, si necessitau ajuda entrau al foro del joc (hi ha algún post meu i tot).

I ara en té un altre bonissim de famosos quant eren petits.... massa feina per un dilluns dematí

dissabte, d’octubre 14, 2006



Dissabte dematí: No és com un diumenge, dia que s'enten que no facis res i si fas algún esforç (comprar diari) pareix que has mogut el món amb una mà, sino que és un dia que "no-oficialment" ningú fa res i als pocs que anam a currar se'ns queda aquesta cara de cap de faves.
Després d'aquesta reflexió-pataleta per haver tengut que venir a currar passam a coses més series: El Laberinto del Fauno, o com una campanya de marketing mal orientada (amb puteria) te pot dur a una de les majors decepcions cinéfiles de la teva vida. Si m'haguessin dit del que realment va aquesta pel.licula probablement no l'hagués anada a veure (o si). No és que sigui dolenta ni que tengui mala fotografia (més bé al contrari), inclús els actors estan molt dins el seu paper (bé, la Verdú té accent de Marianico el Corto i a més no mostra les mames, el cine espanyol no és el que era!) peró no és la pel.lícula que t'esperes: Les figures fantàstiques de les que se suposa que està el film plé no són més que anècdotes. Estan molt per devall de la trama, en pes protagonista, que la historia principal. (la del fatxa malo malíssimo que puteja al poble bueno buenissimo).
Coses xules: El monstre que té els ulls a la mà (hauria de sortir tota la peli!), que pareix tret del Resident Evil 2. N'Alex Angulo, realment mos fa passar pena aquest home. L'escena del llibre i la sang (no diré més). La decoració i l'ambientació, tant a la casa com a fora (aixó sí és Del Toro total). I un parell de coses més que ja descobrireu.
Resum: Per jo El Espinazo del Diablo esta més ben traçada, té més coherència i és més creïble ("es que és una fàbula"! Ja, i si és una fàbula q que vé aquest excés de sang/recreació del dolor en les escenes "realistes"?). Recomanable?: Sí, si saps el que vas a veure (o al menys no tens una idea equivocada)
Besos

dimecres, d’octubre 11, 2006

Realment són l'ostia.... El Chip! Mamucha!!

La dieta del Kiwi

I el millor...El ya tiene un montón amigos, y tienen pelos en las piernas...quina gran veritat senyors!