dijous, d’abril 04, 2013

Feia molts de mesos que no entrava a Mi mesa cojea (desavantatges de no estar davant un PC tot el dia) i, a traves de Mi mesa he descobert Risas Enlatadas, un bloc que diu allò que penses de la forma que tú mai sabries expressar. Un altre, direu? Un altre per a ments poli-direccionals.

Ah! i una altre recomanació d'enxufe: El bloc i la web del profe de foto, en Sebastià Torrens.

dimarts, de març 12, 2013

Ahir a Això és mel, programa "cultural i gastronòmic" per excel.lència del "nostre" "canal" "públic" IB3 (Comillas muchas necesarias son, joven padawan), sortia la Pollença sense merdes de ca. Una utopia, ja te dic, perque últimament torna a fer oi.
Si amics, feia estona que no en parlava, sobre tot desde que un cap de fava anònim m'ho va tirar en cara desde un foro de no sé quin partit polític. No és vera, no en parlava perque no volia. Cregut.

Un, que es seguidor d'aquest programa (que voleu, hi ha gent que fa coses pitjors), se'n va amb la sensació de que hagués pogut donar més de sí. I sino demanau-li als llosetins, que allo la setmana passada pareixia Praga, una cosa despampanant darrera l'altre i per rematar culmen de la gastronomia.
A meam, que no hi havia pressupost per mostrar be Son March o per anar un moment a Formentor? Per no parlar de La Cala.

Avui al Facebook es queixen de que va sortir la Font de l'Almoina sense gall: Es que no n'hi ha de gall!. No voldreu que en fessin un només perque venia "la tele"?, Si els únics que s'hi han fixat són els pollencins, que a més hi passen cada dia per davant!
Una idea: Feis 50 galls, que sortirà mes barat, i quan el tornin a robar li posau al dematí següent. A la vegada que faci 3 (o 15, és igual) se'n aniran a robar una altra cosa. El temps que passa des del robatori, sumat als comentaris que es fan al respecte incrementen de manera desproporcionada la llegenda dels roba-galls. Si escurçam aquest temps al mínim, no hi haurà llegenda, ergo no tendrà cap puta mèrit. Això suposant que el gall no el roben per posar-lo damunt el televisor, i manco ara que són plans.

Tira tira trobam coses per treure punta, un dia parlarem dels capullos que van en cotxe els dematins a fer el café a l'Espanyol. Un dia.

dilluns, de febrer 18, 2013

Quina controvèrsia tu. Uns pensen -i parlo de la Gala dels Goya- que els actors i demés profesionals de la cinematografia no haurien de protestar ni parlar de la situació política econòmica o social perque, segons una part de la societat, viuen de subvencions. S'hauria d'aplicar la màxima de no mossegar la ma que te dona de menjar. En principi.
Molts d'ells, pero, troben que donada la seva dimensió social i pel ressò que es fa de les seves paraules, es quasi bé una obligació moral aprofitar l'altaveu i opinar d'altres temes que no son els purament laborals (o sigui, gràcies a tothom, me gusta mucho mi profesión, besos i abrazos).
A més molta gent li fa il·lusió veure com els actors als que segueixen i que molts de pics idolatren diuen allo que tu diries si poguessis. Puny enlaire i a cagar-se en els bancs, els politics, l'Iva, les retallades i la pujada del pa.
Vet aqui que ja tenim lio armat, i si no pegau un vistasso al face o al twitter avui dematí.

Coses com que "Protesten i després se'n van de festa amb els meus diners" estan a la ordre del dia d'avui. Dia post-Goya.
Jo me posicionaré, clar que si, que per alguna cosa tenc un bloc i ningú me pot tocar els ous. (Fins aqui la meva pose reaccionaria): Trob que poc fan, que sí, que protestin que algú ho ha de fer. I si protesten embotits dins un traje de 3.000 euros que ho facin, pitjor seria anar alla a llepar el cul den Wert i de tots els mandrils del Gobierno Central. La cultura ha de ser reivindicativa, i encara que sigui des de una estora vermella (o verda) o, en el cas de Bardem, des de una posició privilegiada des d'alt d'una mansió de Florida (o de per alla), que ho facin.
Bé que hi ha moltes altres institucions (vos sona Noos?) que se'n han enduit doblers publics i d'amagat, i al seu temps tothom ho trobava superguai perque era promoció per Mallorca. Ja!
O vos pensau que la foto de na Claudia Schiffer amb en Mates a la ITB era gratis?

Molt bé la Verdú (que comença a notar les estirades de les operacions pero encara té un tró), bé en Bardem, i un poc cansina na Candela Peña, pero millor això que rés.
Jo no som actor, encara que ho paresc a vegades, pero me faig una idea de lo difícil que és aquesta professió, on mai saps si el mes que ve tendràs feina. (venen acostumats a aquesta situació laboral que ara té tothom), i subvencions les reb desde La Duquesa de Alba (3.000.000 anuals) fins al darrer pagès que te trobis sembrant patates. O sigui que protestau, que algo queda!




dimecres, de febrer 13, 2013

He entrat al bloc de puntetes, sense fer renou, m'imaginava que hi hauria l'amo de blogger amagat darrera un banner, amb un rodillo de cuina, esperant a pegar-me la bronca per haver estat tant temps a tornar.
Un poc com quant tornaves massa tard algun vespre de farra, conscient de que les possibilitats de que et sentissin eren moltes, i entraves a la casa com un lladre de joies passat de bourbon.
No ha estat així, ningú m'ha dit res, i he començat a escriure, mirant per darrera l'orella, amb un poc de por.

Si algú sabés coses de la meva vida només pel seguiment d'aquest bloc, molt probablement se pensaria que m'he mort. O que som a viure a Burundi. Don gràcies a que la gent sap més de jo pel Facebook. El puta Facebook: Un dels culpables de l'abandono momentani d'aquest espai de lletres inconnexes.
L'altre culpable (jo? mai!) es el fet de no estar vuit hores cada dia davant un ordinador. Si, visitants i amics, no faig feina més "a nus hotels". Com sabeu, ara faig i no faig altres coses. Però cap me dona temps d'actualitzar això. Fins avui.

Auto-excusar-me m'ha donat per una entradeta. Tendré collons per continuar? Han quedat molts temes sense tocar. Tant municipals com municipals. I algun del estranger, venga.
Au, una foto de regal:

divendres, de juny 29, 2012

S’acosten canvis. Inminents. I quan veim apropar-se el fi d’una època arriba l'hora de fer reflexions. Reflexions i números. Pero no números serios, números xorres. Estadístiques inservibles. Pura pèrdua de temps. Futilitat absoluta.

Per exemple: En els anys que duc visquent a Pollença (des del 2001 si no vaig errat) quantes vegades he passat per la carretera vella Pollença – Alcudia, la meva estimada MA-2201, protagonista de tantes i tantes aventures automobilístiques (sobre tot) i algunes en vehicles de dues rodes?
Si posam per cas que feia 9 mesos de feina cada any i que, de mitja vaig i venc 10-12 pics per setmana, la multiplicació la pot fer fins i tot en Delgado: 9 mesos per 12 anys = 108 mesos anant i vinguent, per 4 setmanes que té un mes = 432, i això, multiplicat per els 12 pics setmana (de mitjana, mas o menos, ni tu ni jo) dona un total de 5.184 passades (!) per la meva serpentejant  MA-2201.

M'autopropós ser el primer batle d’una carretera!


Aqui la teniu, preciosa, amb El Puig al fons.

dijous, de juny 28, 2012

Un dàtil que ja tocava. Amanda Seyfried.
Per si algú no sap qui és vos deix un video. La peli: Jennifer's Body. Esperau al minut 1:00, no vos podreu desaferrar. I elles tampoc...




dimarts, de juny 12, 2012

Crec que és important fer un esforç:


"LA NOSTRA LLENGUA ESTÀ DE DOL. La modificació de la Llei de Normalització Lingüística s’aprovarà avui al Parlament de les Illes Balears i la nostra llengua es deixarà d’utilitzar a l’administració pública així com tampoc s'exigirà el seu coneixement per accedir-hi. També s'aprovarà la castellanització de topònims i pobles.
Demanam als polítics que votareu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dues vegades. Aquí perdrem molt i la història vos recordarà com a culpables de la nostra desaparició."


Que a aquestes altures encara haguem d'estar així és ben trist.