dilluns, d’abril 16, 2012

I ara que ens preocupa tant Europa, na Merkel, Brussel·les, el que diran i fins a on ens hem de baixar els calçons. Que deuen dir dels dos recents episodis de la família real amb foc reial? (sí, és aposta).


Xafardejant un poc la noticia al Bild Zeitung he vist als comentaris que no els hi fa massa gracia que el rei s'envagi a matar animals pel mon. No n'hi ha molts pero són salats: Alguns parlen de que s'hagués pogut rompre el coll en caure. I un altre, parlant den Froilan i la seva poca habilitat manejant armes, diuen que menos mal que li va ferir al rei als ous. Au anau a google.co.uk o google.de i feis un poc d'investigació. El vostre pais vos necessita. Hem de netejar la imatge que aquest home de 74 anys esta donant d'Espanya!

Mira, un altre: One would think that with 23.6% unemployment, a figurehead monarchy is an unaffordable luxury. No necessita traducció.

divendres, d’abril 13, 2012


En que se semblen un Ipad i una Nespresso? A priori en rés. Un aparell és per fer café els dematins i l’altre… L’altre no ho sabría dir.
Idò se m’ocorren un parell de similituts (tot veient l’actitud dels usuaris):

Lo primer que feim (me posaré com a prota de la historia per no ofendre a ningú) el dematí es connectar. Connectar la Nespresso per fer café i, mentres s’encalenteix, entrar al Facebook amb l’Ipad. Ja estam d'enganxe.
Més: Són dos trastets que fins fa dos díes no sabíem que existien i ara resulta que no podem viure sense ells (Ah!, la Publicitat, esa droga buena)
Són un extrany objecte del desig d'innovador disseny. O sigui: Superguais. I un chollazo per les seves marques.

Són dos eterns saca-cuartos (fins que mos tornin a dir qué hem de comprar). A la tenda Nespresso hi ha més coa per comprar capsules que a l’Inem. I les aplicacions del Ipad, a lo tonto, a lo tonto també te van escurant la butxaca.
I finalment val la pena dir que, si estam una setmana o més sense emprar-los ens adonarem de que realment no mos feien tanta falta. Un poc com quan se t'espenya el mòbil. Els primers díes el monazo és insufrible pero després veus que el mon no s'acaba. Segueixes respirant i  menjant i inclús, com que vas a fer el café al bar, te relaciones amb gent.

Pd: El link del Ipad és només visionable per gent molt poc sensible.

Un parell de fotos noves

Un skater davant l'Ajuntament de SollerEl meteix skater, saturat.El port de SollerEl Rafalet. Exterior.El Rafalet. Interior.Na Miska jugant a un cirerer en flor
RovellDSC_0034DSC_0067DSC_0041DSC_0062DSC_0038
DSC_0061DSC_0042DSC_0075DSC_0078DSC_0174DSC_0074
DSC_0170DSC_0135DSC_0134DSC_0218DSC_0101DSC_0079

La galería de simollepol en Flickr.

Seguim aprenent i fent proves!

dimecres, d’abril 04, 2012

Quan era més jovenet i radical no entenia perquè si a Catalunya o el Pais Basc la gent votava partits de caire nacionalista, no ho feiem noltros. La gent gran, els responsables de la famosa transició (en sortir de misa), te deien: És que els catalans són 6 milions i pesen molt més que els nostres suposats 750.000 vots (d'aquell temps). Que també pensaves: I els bascos, quants són?
Després hi havia una altra excusa, més conservadora encara, per no votar nacionalisme. La famosa "Es que si a Madrid hi ha els mateixos colors polítics que aquí, tendrem bó". I amb la tonteria Canyelles-González, Mates-Zapatero no hem vist un euro. En González per lo vist apart de ser del PSOE també era molt andalús en aquest sentit.
Ara tenim la dupla guanyadora: Rajoy-Bauza. I que ha passat? Que mos han retallat 500 milions dels nostres euros.
Au dò. Amb quina excusa mos quedam ara? Ah!, ja ho sé. "No hi ha cap partit que mos agradi". I amb aquestes votem al PP, que és com la primera, el canal que miram si no hi ha rès més. Com que esta al botó 1, ve per defecte. O sigui que per defecte la gent vota PP. Vaja quin defecte. Jo defecaria en aquest defecte pero quedaria molt brut. I molt reiteratiu.
En una paraula, si volem un canvi l'hem d'anar a cercar, hem de programar Energy al canal 1 i en Wyoming al 2. Per començar, i llevar 13 i Intereconomia de la parrilla de sortida. I d'arribada.


Dedic la Setmana Santa n'Audrey Tautou. Que segur que també es practicant. I Santa


divendres, de març 30, 2012

El mon és complicat i noltros no ajudam en res.
Últimament, i supòs que això és normal en temps de tensions, les postures -de tot tipus- s'estan radicalitzant un poc massa. Ja no val opinar un poc com tu pero pensar que ell té part de raó. Tampoc no val estar dins l'escala de grisos (o de colors) que van del blanc al negre. Avui, o estàs amb mi o contra mi, Bush Style.
O blanc o negre, o burro o barra.
Per exemple la vaga. Estam en contra de la Reforma Laboral. Pero i si els sindicats te pareixen un anacronisme que fas? Malo. O ets un sindicalista radical i ahir vares fer vaga o ets un comprador compulsiu de la Razon i un porta-muñequeras amb la bandera d'Espanya. No hi pot haver un terme mig?
No podem opinar que els sindicats no han fet la seva feina quan l'havien de fer? Tot estant, evidentment, no només en contra de AQUESTA reforma laboral, sino en contra de la majoria d'accions dutes a terme pel Govern Central. Una reforma laboral es necessària!. I dir això ja te converteix en un conservador intereconòmico?
És veritat que si no fos per la pressió sindicalista ningú hagués sortit als carrers? Pero això és bò, algú ens ha d'agitar. Pero que passa?, no tenim criteri propi? El petit empresari, superofegat, ha de deixar de fer caixa un dia per anar a una vaga que no li solucionarà rès? Pero no podem deixar que el Govern faci de les seves!! Pero en sèrio en Rajoy negociarà rés? O ahir s'enreia un poc de tot i pensava que això justifica l'existència dels Sindicats.
A lo que anava. S'ha de poder opinar lliurement de tot. No val el estas amb mi o en contra. Si no, s'acabaràn els foros, les discussions, l'escoltar a l'altre i el poder canviar d'opinió, d'aprendre, de créixer intel·lectualment (A Espanya no ha passat mai, segons els llibres d'historia, això de que algú escolti a l'altre). Amb el tema dels nacionalismes passa igual o amb la eterna, filosòfica i profunda discussió de quants anys té l'Anita Obregon. O per exemple amb en Bauzá i el seu govern, bé, no, amb en Bauzá no, tot és negre. Negre i ben negre.

Boníssim, boníssim, boníssim, boníssim.
Perquè aquestes coses no se m'ocorren jo?
Art damunt salvamantels de restaurant de menu. El Guibo



Descobert via Buenafuente

divendres, de març 09, 2012


Sabeu que hi ha usuaris de Macintosh que duen tota la vida emprant aquestes màquines i els seus sistemes operatius i no tenen ni Iphone ni Ipad ni falta que els hi fa? (Ipod supós que si perque no existeix un altre Mp3).
I sabeu que mai han estat donant pel cul amb lo bé que van, lo bé que se veuen i lo guapos que són? T'enteraves un dia si anaves a ca seva i te trobaves aquell monstre modern damunt una taula.
Dissenyadors, interioristes i arquitectes (i els seus equivalents femenins), per dir algunes professions, duen anys i anys emprant la tecnologia Apple des de els més absoluts i agraïts silenci i discreció.
Que ha passat idò? La irrupció, sobre tot del Iphone, i ara del Ipad, ha omplit el mon de la nova tecnologia i els parcs infantils, de comercials sense nòmina que no parlarien de rés més i tot lo dia que dels seus estimats (heu de veure la cara d'amor que fan) cachivaches d'Apple. Son meravellosos i funcionen de puta mare? Si, pero no fa falta donar metralla tot lo dia com si en tinguessin accions.
Podem idò, fet aquesta aguda intro, classificar els usuaris d'Apple en 3 tipus:
  1. Els de tota la vida, els professionals que empren Mac perque els hi va millor i punt. Sense donar explicacions.
  2. Els pesats iphoneros i Ipaderos, n'esta petat. Surten de davall les pedres i se nota molt bé qui són, encara que no mostrin la maquineta, perquè si veuen un Nokia els hi surt urticaria i se'ls hi infla la epíglotis.
  3. Hi ha un tercer tipus, evidentment minoritari, que és aplicable a qualsevol marca (desde Harley Davidson a Balay) i són els freakis que ho tenen TOT: El portatil, el G5, l'Iphone, l'Ipad 3, i totes les fundes, cables, connexions sacadineros i el llibre del profeta Jobs amb posts-its a les pàgines que els hi han de marcar el futur com a persones. (Anava a dir amb les pàgines aferrades però hagués parescut una porcada). Són, per si no ho heu notat, els qui graven en video quan desfan el paquet i ho penjen al youtube/facebook.
Hey, tot això amb un App gratuit de carinyu!