divendres, d’abril 13, 2012


En que se semblen un Ipad i una Nespresso? A priori en rés. Un aparell és per fer café els dematins i l’altre… L’altre no ho sabría dir.
Idò se m’ocorren un parell de similituts (tot veient l’actitud dels usuaris):

Lo primer que feim (me posaré com a prota de la historia per no ofendre a ningú) el dematí es connectar. Connectar la Nespresso per fer café i, mentres s’encalenteix, entrar al Facebook amb l’Ipad. Ja estam d'enganxe.
Més: Són dos trastets que fins fa dos díes no sabíem que existien i ara resulta que no podem viure sense ells (Ah!, la Publicitat, esa droga buena)
Són un extrany objecte del desig d'innovador disseny. O sigui: Superguais. I un chollazo per les seves marques.

Són dos eterns saca-cuartos (fins que mos tornin a dir qué hem de comprar). A la tenda Nespresso hi ha més coa per comprar capsules que a l’Inem. I les aplicacions del Ipad, a lo tonto, a lo tonto també te van escurant la butxaca.
I finalment val la pena dir que, si estam una setmana o més sense emprar-los ens adonarem de que realment no mos feien tanta falta. Un poc com quan se t'espenya el mòbil. Els primers díes el monazo és insufrible pero després veus que el mon no s'acaba. Segueixes respirant i  menjant i inclús, com que vas a fer el café al bar, te relaciones amb gent.

Pd: El link del Ipad és només visionable per gent molt poc sensible.

Un parell de fotos noves

Un skater davant l'Ajuntament de SollerEl meteix skater, saturat.El port de SollerEl Rafalet. Exterior.El Rafalet. Interior.Na Miska jugant a un cirerer en flor
RovellDSC_0034DSC_0067DSC_0041DSC_0062DSC_0038
DSC_0061DSC_0042DSC_0075DSC_0078DSC_0174DSC_0074
DSC_0170DSC_0135DSC_0134DSC_0218DSC_0101DSC_0079

La galería de simollepol en Flickr.

Seguim aprenent i fent proves!

dimecres, d’abril 04, 2012

Quan era més jovenet i radical no entenia perquè si a Catalunya o el Pais Basc la gent votava partits de caire nacionalista, no ho feiem noltros. La gent gran, els responsables de la famosa transició (en sortir de misa), te deien: És que els catalans són 6 milions i pesen molt més que els nostres suposats 750.000 vots (d'aquell temps). Que també pensaves: I els bascos, quants són?
Després hi havia una altra excusa, més conservadora encara, per no votar nacionalisme. La famosa "Es que si a Madrid hi ha els mateixos colors polítics que aquí, tendrem bó". I amb la tonteria Canyelles-González, Mates-Zapatero no hem vist un euro. En González per lo vist apart de ser del PSOE també era molt andalús en aquest sentit.
Ara tenim la dupla guanyadora: Rajoy-Bauza. I que ha passat? Que mos han retallat 500 milions dels nostres euros.
Au dò. Amb quina excusa mos quedam ara? Ah!, ja ho sé. "No hi ha cap partit que mos agradi". I amb aquestes votem al PP, que és com la primera, el canal que miram si no hi ha rès més. Com que esta al botó 1, ve per defecte. O sigui que per defecte la gent vota PP. Vaja quin defecte. Jo defecaria en aquest defecte pero quedaria molt brut. I molt reiteratiu.
En una paraula, si volem un canvi l'hem d'anar a cercar, hem de programar Energy al canal 1 i en Wyoming al 2. Per començar, i llevar 13 i Intereconomia de la parrilla de sortida. I d'arribada.


Dedic la Setmana Santa n'Audrey Tautou. Que segur que també es practicant. I Santa


divendres, de març 30, 2012

El mon és complicat i noltros no ajudam en res.
Últimament, i supòs que això és normal en temps de tensions, les postures -de tot tipus- s'estan radicalitzant un poc massa. Ja no val opinar un poc com tu pero pensar que ell té part de raó. Tampoc no val estar dins l'escala de grisos (o de colors) que van del blanc al negre. Avui, o estàs amb mi o contra mi, Bush Style.
O blanc o negre, o burro o barra.
Per exemple la vaga. Estam en contra de la Reforma Laboral. Pero i si els sindicats te pareixen un anacronisme que fas? Malo. O ets un sindicalista radical i ahir vares fer vaga o ets un comprador compulsiu de la Razon i un porta-muñequeras amb la bandera d'Espanya. No hi pot haver un terme mig?
No podem opinar que els sindicats no han fet la seva feina quan l'havien de fer? Tot estant, evidentment, no només en contra de AQUESTA reforma laboral, sino en contra de la majoria d'accions dutes a terme pel Govern Central. Una reforma laboral es necessària!. I dir això ja te converteix en un conservador intereconòmico?
És veritat que si no fos per la pressió sindicalista ningú hagués sortit als carrers? Pero això és bò, algú ens ha d'agitar. Pero que passa?, no tenim criteri propi? El petit empresari, superofegat, ha de deixar de fer caixa un dia per anar a una vaga que no li solucionarà rès? Pero no podem deixar que el Govern faci de les seves!! Pero en sèrio en Rajoy negociarà rés? O ahir s'enreia un poc de tot i pensava que això justifica l'existència dels Sindicats.
A lo que anava. S'ha de poder opinar lliurement de tot. No val el estas amb mi o en contra. Si no, s'acabaràn els foros, les discussions, l'escoltar a l'altre i el poder canviar d'opinió, d'aprendre, de créixer intel·lectualment (A Espanya no ha passat mai, segons els llibres d'historia, això de que algú escolti a l'altre). Amb el tema dels nacionalismes passa igual o amb la eterna, filosòfica i profunda discussió de quants anys té l'Anita Obregon. O per exemple amb en Bauzá i el seu govern, bé, no, amb en Bauzá no, tot és negre. Negre i ben negre.

Boníssim, boníssim, boníssim, boníssim.
Perquè aquestes coses no se m'ocorren jo?
Art damunt salvamantels de restaurant de menu. El Guibo



Descobert via Buenafuente

divendres, de març 09, 2012


Sabeu que hi ha usuaris de Macintosh que duen tota la vida emprant aquestes màquines i els seus sistemes operatius i no tenen ni Iphone ni Ipad ni falta que els hi fa? (Ipod supós que si perque no existeix un altre Mp3).
I sabeu que mai han estat donant pel cul amb lo bé que van, lo bé que se veuen i lo guapos que són? T'enteraves un dia si anaves a ca seva i te trobaves aquell monstre modern damunt una taula.
Dissenyadors, interioristes i arquitectes (i els seus equivalents femenins), per dir algunes professions, duen anys i anys emprant la tecnologia Apple des de els més absoluts i agraïts silenci i discreció.
Que ha passat idò? La irrupció, sobre tot del Iphone, i ara del Ipad, ha omplit el mon de la nova tecnologia i els parcs infantils, de comercials sense nòmina que no parlarien de rés més i tot lo dia que dels seus estimats (heu de veure la cara d'amor que fan) cachivaches d'Apple. Son meravellosos i funcionen de puta mare? Si, pero no fa falta donar metralla tot lo dia com si en tinguessin accions.
Podem idò, fet aquesta aguda intro, classificar els usuaris d'Apple en 3 tipus:
  1. Els de tota la vida, els professionals que empren Mac perque els hi va millor i punt. Sense donar explicacions.
  2. Els pesats iphoneros i Ipaderos, n'esta petat. Surten de davall les pedres i se nota molt bé qui són, encara que no mostrin la maquineta, perquè si veuen un Nokia els hi surt urticaria i se'ls hi infla la epíglotis.
  3. Hi ha un tercer tipus, evidentment minoritari, que és aplicable a qualsevol marca (desde Harley Davidson a Balay) i són els freakis que ho tenen TOT: El portatil, el G5, l'Iphone, l'Ipad 3, i totes les fundes, cables, connexions sacadineros i el llibre del profeta Jobs amb posts-its a les pàgines que els hi han de marcar el futur com a persones. (Anava a dir amb les pàgines aferrades però hagués parescut una porcada). Són, per si no ho heu notat, els qui graven en video quan desfan el paquet i ho penjen al youtube/facebook.
Hey, tot això amb un App gratuit de carinyu!

dimecres, de març 07, 2012

El problema del mon es que no hem situat a cada fitxa al seu lloc. Un davanter no pot jugar de porter. Per relacionar-se amb el demes s'ha de tenir un caràcter i per estar davant un ordinador 15 hores al dia un altre. Pose'm a cadascú al seu lloc!
Un comptable no pot jugar a Director General. No sempre un cambrer pot arribar a maitre. El mundus laboralis esta ple de personalitats enfonsades per allò que se pensaven que seria la seva feina i lo que realment és. Els hotels/bars/restaurants, per donar un exemple, estan plens d'aspirants a administratius (sense ells saber-ho) donant la cara davant guiris estupefactes, ansiosos d'informació, diversió i, sobre tot, una bona cara.
No estaria demés que, abans d'estudiar, poguéssim entrar, encara que per uns mesos, al mon laboral. Mos detxondiria es capet.


Si a nen Rajoy li haguessin explicat el marron que li esperava ben aviat se'n hagués anat un altre pic a fer de Registrador de la Propietat. S'hauria d'haver auto-expulsat abans de jugar el partit, o forçat la quinta amarilla. O donar-se de baixa, que tampoc seria tan estrany.
Escoltant lo que diuen els que mos comanden i, sobre tot, als seus votants i secuaces (I no parlo n'Intereconomia), una se fa una idea de com de malament esta el mon de la política.
Avui dematí escoltava la radio i un polític d'esquerres i nacionalista no se tallava un pel a dir que ja fa estona que s'haurien d'haver gravat amb més imposts als habitants d'aquestes terres. M'he quedat estupefacte. Al polític més centrista de Catalunya, si li parles d'augmentar beneficis (del dèficit ja se'n encarrega el govern Central i la seva caterva), abans de rés, te parlarà de espoli, te parlarà de que el 17% del PIB d'Astúries i d'altres comunitats son aportacions de defora ("uuuuhh, que poc solidari", amb aquesta te maten), de pactes fiscals i de la diferencia entre lo que sale y lo que entra. Aquest tipo supòs que, rendit davant aquesta magna empresa, troba que si, que la gent ha de pagar més. Imposts i més imposts. I som dels més en pagam!.


Després tu montes un negoci i lo únic que volen és treure't el suc. L'altre dia un forista a El Pais ho deia clar. El missatge que se'ns transmet des de na Merkel fins en Bauza (que tampoc no transmet gaire pero be) és: Quedau-vos a ca vostra, assegudets a la camilla i menjant sopa de sobre, que noltros ja ho arreglarem tot. Ai.