El problema del mon es que no hem situat a cada fitxa al seu lloc. Un davanter no pot jugar de porter. Per relacionar-se amb el demes s'ha de tenir un caràcter i per estar davant un ordinador 15 hores al dia un altre. Pose'm a cadascú al seu lloc!
Un comptable no pot jugar a Director General. No sempre un cambrer pot arribar a maitre. El mundus laboralis esta ple de personalitats enfonsades per allò que se pensaven que seria la seva feina i lo que realment és. Els hotels/bars/restaurants, per donar un exemple, estan plens d'aspirants a administratius (sense ells saber-ho) donant la cara davant guiris estupefactes, ansiosos d'informació, diversió i, sobre tot, una bona cara.
No estaria demés que, abans d'estudiar, poguéssim entrar, encara que per uns mesos, al mon laboral. Mos detxondiria es capet.
Si a nen Rajoy li haguessin explicat el marron que li esperava ben aviat se'n hagués anat un altre pic a fer de Registrador de la Propietat. S'hauria d'haver auto-expulsat abans de jugar el partit, o forçat la quinta amarilla. O donar-se de baixa, que tampoc seria tan estrany.
Escoltant lo que diuen els que mos comanden i, sobre tot, als seus votants i secuaces (I no parlo n'Intereconomia), una se fa una idea de com de malament esta el mon de la política.
Avui dematí escoltava la radio i un polític d'esquerres i nacionalista no se tallava un pel a dir que ja fa estona que s'haurien d'haver gravat amb més imposts als habitants d'aquestes terres. M'he quedat estupefacte. Al polític més centrista de Catalunya, si li parles d'augmentar beneficis (del dèficit ja se'n encarrega el govern Central i la seva caterva), abans de rés, te parlarà de espoli, te parlarà de que el 17% del PIB d'Astúries i d'altres comunitats son aportacions de defora ("uuuuhh, que poc solidari", amb aquesta te maten), de pactes fiscals i de la diferencia entre lo que sale y lo que entra. Aquest tipo supòs que, rendit davant aquesta magna empresa, troba que si, que la gent ha de pagar més. Imposts i més imposts. I som dels més en pagam!.
Després tu montes un negoci i lo únic que volen és treure't el suc. L'altre dia un forista a El Pais ho deia clar. El missatge que se'ns transmet des de na Merkel fins en Bauza (que tampoc no transmet gaire pero be) és: Quedau-vos a ca vostra, assegudets a la camilla i menjant sopa de sobre, que noltros ja ho arreglarem tot. Ai.
Hey, Ryan, be careful what you shoot at. Most things in here don't react too well to bullets.
dimecres, de març 07, 2012
dilluns, de març 05, 2012
Estampetes nadalenques d'aquest estimat poble nostre. Hora punta i cara d'estupefacció dels vianants per descomptat. Lo de la pintada de la Esglèsia és com a la més curiosa. Realment no la pensa llevar ningú mai? Mos hi acostumarem com mos hem acostumat a veure el Fogueró Palace abandonat d'Alcúdia?
dilluns, de febrer 13, 2012
"Segur que és sempre il.legal matar una dona?"
Es capitostes de la cosa publicitària d'un temps no sabíen molt bé lo que era la igualtat de sexes. Que diran de la publicitat d'ara d'aqui 20 anys? (que aixequi la ma el que no estigui cansat de Rastreator i Linea Directa, per dir-ne dos que fan oi a ses mosques)
Vist a Retronaut. Moltes més aquí: http://www.retronaut.co/2011/06/vintage-ad-sexism/
Es capitostes de la cosa publicitària d'un temps no sabíen molt bé lo que era la igualtat de sexes. Que diran de la publicitat d'ara d'aqui 20 anys? (que aixequi la ma el que no estigui cansat de Rastreator i Linea Directa, per dir-ne dos que fan oi a ses mosques)
Vist a Retronaut. Moltes més aquí: http://www.retronaut.co/2011/06/vintage-ad-sexism/
divendres, de febrer 10, 2012
Si n'Schettino hagués estat mallorquí (impossible! diuen els talibans) hagués dit: Ja nedam!

Aquesta foto i les més flipants de la tombada més famosa d'un italià després de les den Rossi a, como sempre, The Big Picture.

Aquesta foto i les més flipants de la tombada més famosa d'un italià després de les den Rossi a, como sempre, The Big Picture.
dijous, de febrer 09, 2012
Cansats de discutir qui ha sofert més dins l'avió? Del viatge de quí era quan més se va moure? Qui va aguantar més sense potar? Qui va passar la pitjor tormenta o qui va tenir el pitjor aterratge?
Mirau aquest vídeo i després en parlam. A partir del tercer ja han de fer aproximacions.
L'efecte de que pareix que pengen d'un fil i suren enlaire (imaginau-vos el terrible i veloç moviment horitzontal de desplaçament) és brutal.
Uns aterratges on el pilot se té més que merescut el #ranciofact aplaudiment en ser enterra.
I és l'aeroport de Dusseldorf, no gaire enfora.
Via Fogonazos
Mirau aquest vídeo i després en parlam. A partir del tercer ja han de fer aproximacions.
L'efecte de que pareix que pengen d'un fil i suren enlaire (imaginau-vos el terrible i veloç moviment horitzontal de desplaçament) és brutal.
Uns aterratges on el pilot se té més que merescut el #ranciofact aplaudiment en ser enterra.
I és l'aeroport de Dusseldorf, no gaire enfora.
Via Fogonazos
dimecres, de febrer 08, 2012
Decepció. Supòs que això és el que una part (esper que gran) dels votants del PP a les darreres eleccions, tant de les generals com de les municipals i autonòmiques, deven sentir. Decepció per una banda perquè la solució a la crisi no només no ha arribat amb la celeritat promesa (de fet ni han tornat a guaitar els famosos “brotes verdes”), sinó també per la molèsta sensació de que tornam estar en mans d’una gent amb bastantes males intencions, amb un pensament únic molt perillós i amb unes ganes de tocar lo que no sona que fan oi.
La manca de cash ha multiplicat aquesta sensació: Un temps la inauguració d’una autopista, d’un Palma Arena o la presentació, cheek to cheek amb na Claudia Schiffer a Berlin, d’un Palau de congressos, mos mantenia ocupats, tant si era per posar-ho a parir com si era per bavejar davant l’ímpetu constructiu de l’anterior Govern de les dretes Balears. I amb les butxaques plenes els temes culturals preocupaven poc.
Ara, aquest Govern de pobres, de desheretats, de segona divisió, es veu impotent per mantenir la línia talla-cintes de la època den Jaumet i no els hi queda més remei, vist que no se podran comprar graneretes de 400 euros, que treure tota la seva mala sang i anar en contra. Del que sigui, però anar en contra.
A nen Mates tot això li deu fer gràcia, per una banda passa bastant més desapercebut als mitjans que quan hi ha via n’Antich, lo qual sempre evita els molestos i embrutadissos “judicis populars” i per una altra deu pensar: Cap de faves, no en sabreu mai. Taaaaard.
Si agafam un vol de Ryanair cap a Espanya la cosa esta molt pitjor. Alla sempre han estat un poc diferents a noltros (“un poc”) i això es nota en les maneres. El Jurassic Park s’ha quedat un altre pic sense corrent a les reixes i els Dinosaures tornen a pasturar sense manies i amb el cap ben alt. Moltíssimes de les expressions i postures que creiem enterrades tornen estar de malaltissa actualitat. I per desgràcia tots els ideals que s’hi amaguen darrere també. No entrarem en detalls però a aquestes altures parlar de que si el matrimoni homosexual es constitucional o no és com discutir si 4.000 casos de pederàstia que acaba de reconèixer la Esglèsia con ètics o no. Són, senzillament, coses que ja no s’haurien ni de plantejar.
És tal el retrocés duit a terme per la caterva de patrons de la sagrada Espanya i de la seva màquina del temps que han aconseguit que Cuéntame paregui Futurama.
I si, la primera actualització “seria” d’aquest bloc torna a ser política, un tema que fa bastant d’oi i del que, gràcies a les xarxes socials, de cada dia coneixem més detalls. De fet la sensació és de que ara se’ns han obert uns ulls que teníem tancats i veim que en 20 o 25 anys no n’han feta de bona mentre noltros confiàvem en ells tots els nostres doblers i il•lusions. A meam si a partir d’ara realment podem veure un canvi o tot se quedarà en “Me gusta” i Compartir”.
La manca de cash ha multiplicat aquesta sensació: Un temps la inauguració d’una autopista, d’un Palma Arena o la presentació, cheek to cheek amb na Claudia Schiffer a Berlin, d’un Palau de congressos, mos mantenia ocupats, tant si era per posar-ho a parir com si era per bavejar davant l’ímpetu constructiu de l’anterior Govern de les dretes Balears. I amb les butxaques plenes els temes culturals preocupaven poc.
Ara, aquest Govern de pobres, de desheretats, de segona divisió, es veu impotent per mantenir la línia talla-cintes de la època den Jaumet i no els hi queda més remei, vist que no se podran comprar graneretes de 400 euros, que treure tota la seva mala sang i anar en contra. Del que sigui, però anar en contra.
A nen Mates tot això li deu fer gràcia, per una banda passa bastant més desapercebut als mitjans que quan hi ha via n’Antich, lo qual sempre evita els molestos i embrutadissos “judicis populars” i per una altra deu pensar: Cap de faves, no en sabreu mai. Taaaaard.
Si agafam un vol de Ryanair cap a Espanya la cosa esta molt pitjor. Alla sempre han estat un poc diferents a noltros (“un poc”) i això es nota en les maneres. El Jurassic Park s’ha quedat un altre pic sense corrent a les reixes i els Dinosaures tornen a pasturar sense manies i amb el cap ben alt. Moltíssimes de les expressions i postures que creiem enterrades tornen estar de malaltissa actualitat. I per desgràcia tots els ideals que s’hi amaguen darrere també. No entrarem en detalls però a aquestes altures parlar de que si el matrimoni homosexual es constitucional o no és com discutir si 4.000 casos de pederàstia que acaba de reconèixer la Esglèsia con ètics o no. Són, senzillament, coses que ja no s’haurien ni de plantejar.
És tal el retrocés duit a terme per la caterva de patrons de la sagrada Espanya i de la seva màquina del temps que han aconseguit que Cuéntame paregui Futurama.
I si, la primera actualització “seria” d’aquest bloc torna a ser política, un tema que fa bastant d’oi i del que, gràcies a les xarxes socials, de cada dia coneixem més detalls. De fet la sensació és de que ara se’ns han obert uns ulls que teníem tancats i veim que en 20 o 25 anys no n’han feta de bona mentre noltros confiàvem en ells tots els nostres doblers i il•lusions. A meam si a partir d’ara realment podem veure un canvi o tot se quedarà en “Me gusta” i Compartir”.
dissabte, de febrer 04, 2012
dilluns, de gener 09, 2012
Trens, fotografia, nostàlgia, amor, soledat. Tot això a un curt den Guiter Jeremy
.
Sur les rails from guiter jeremy on Vimeo.
.
Sur les rails from guiter jeremy on Vimeo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




