dijous, de maig 05, 2011

Avui un dátil perque sí. Que ja feia estona.
Lo dels vampiros-al salir de clase no ho he vist, pero a Adventureland surt molt guapa.



dimecres, de maig 04, 2011

1er Axioma dels contactes: La teva llista d'amics de facebook creix de manera inversament proporcional a la dels teus contactes al mòbil.
Anexe: Els teus seguidors de twitter també, pero més a poc a poc.

dimarts, de maig 03, 2011

I sabent que te cervaven, no podíes haver donat una ma de pintura a la casa, Bin Laden? És com quan ta mare te deia "canviat els calçons blancs que si tens un acccident, el metge no t'ha de veure amb això tot brut" (que tu també pensaves: "Si tenc un accident, me'n toc els ous de com dugui la roba interior").
Idò igual, si estàs en busca y captura, si saps que un dia o l'altre sortiràs per la CNN, per favor, manda a un emisario a donar una passada de blanc a les parets home. Heu vist aquesta casa? Un barri de luxe?, un xalet d'un milió de euros? Això qui ho ha tassat? El Señor Cangrejo? I sense telèfon ni internet? I aquest home com donava les ordres? Amb un colom missatger?  I de les fotos del interior de la casa ni en parlem. Allo pareix la residencia dels fundadors del Sindrome de Diógenes.
I per rematar mos volen fer creure que abans de tirar-lo a la mar varen complir amb el ritual musulmà. Ja me diràs, 4 marines locos tots colocats de Diazepam honrant el cos del tio més odiat pels yankees després den Ricky Gervais. Això si és que varem trobar res perquè la cosa no pot fer més pudor: President en hores baixes, el terrorista més cercat els darrers 10 anys trobat a una urbanització rollo Son Vida, el cos tirat a la mar en una crisi internacional (ningú volia el cadàver, ja me diràs). La pregunta és: Existia el tal Bin Laden? Perque clar, amb un as així a la màniga, qualsevol president no se penja una medalla pero, i perque no se la va penjar Bush? Feia 4 anys que no se'l veia en públic i deu que l'exercit més potent del mon el cercava. I ara el troben? Alla, assegudet a la camilla, jugant al Call of Duty.
Les teories conspiradores no han fet més que començar. Això serà millor que el final de Origen!

Per cert, al google, la recerca "What do americans hate" dona 156.000.000 (si, 156 milions de resultats), "Scarlett Johansson" en dona 26.500.000. Això són prioritats amics!

dimarts, d’abril 19, 2011


Un bon joc del que s'hagui fet una bona película? El populacho parla de Commando (de fa un munt d'anys) i de Silent Hill últimament. La veritat és que Commando tampoc era un películón. I si, Silent hill (sobre tot els dos primers) eren dos jocarros (Cheryl?). De la peli he vist gran part i és bastant fidel als jocs.
N'hi ha a mils, més de les que vos pensau. Avui pero, estam nostàlgics, i retrem homenatge a Golden Eye, gran película i millor joc que mos va entretenir en unes estades del vici que vàrem fer a Sant Vicens -a mitjans dels 90-, a lomos d'una Nintendo 64. Mític el multiplayer.

The Game:


Multiplayer:


The Movie:


Versió Wii:

divendres, d’abril 15, 2011

Ahir vaig anar a sopar a Alcudia, a la plaça, de guiris total (i tu diràs: -I que m’importa?, -be, es que és un blog personal rei), amb la penya del curset de fotografía (Mirau quin profe mes guai: I si, ho reconec, vaig fer de caçador de cacas de ca. Un tema que, digue’m guarro, me té mica obsesionat (avui dematí amb la bici n’he trepitjada una que devia ser d’un Tiranosaurio amb mal de ventre).
Quantes en vaig trovar desde la església a la Plaça de toros (o aprop)? Cap. Ni una. I me vaig patear tot el centre eh? I al sopar un resident evil me deia –en tono quejadumbroso- que als dispensadors de borses molt de pics no n’hi ha. Jo li vaig respondre amb cara de Neanderthal sortint de la tenda Apple: Dipensadors de que?? La sufisie de que???

Ja m’enteneu. De totes formes, molt pulida i neta –i no hi passa ni un puta cotxe ni una moto pel centre- pero és molt escaparate. Molt per guiris. A part de que tots els restaurants son del mateix tio i tot esta com a estereotipat, li falta autenticitat. Un poc de cutrisme, tabernerio  podriem dir (te'n has d'anar a ca una puta). I han obert un munt de coses noves, i hi ha ambientillo. Pero no sé, li falta olor i sabor.

A Pollença, i ara venen les hateable comparatives, és tot el contrari. A Alcúdia hi ha carrers amb seguit de tendes de roba i de delicatessen, els veïns treuen els cossiols afora. A Pollença hi ha Plaça, quatre coses escampades i heterogènies pel Carrer Major, i poca cosa més (em refereixo al passeig habitual del guiri). Això si: Pareix que el temps no hi ha passat. Estam anclats (en part, perque no tothom va a la mateixa velocitat) en un passat no molt llunyà. No sabem molt bé a que atenernos.
El poble esta evidentment molt més deixat de la ma de déu, esta més brut (som uns incívics i la culpa no és sempre de l’Ajuntament –he dit no sempre, que no se flipin-), pero per això ja hi ha Pollencins alçauvos. 

La cosa positiva (ah!, n’hi ha?) és que aquí es posible trobar un baret per fer una canya tranquilament i llegir l’Sport, es pot trobar una tendeta en primera línea plena de dones del poble xafardejant sobre el mort del dia (A Alcudia Can Pane esta ben amagat i per enmig només hi ha delicatesen d’Alemans o italians). Es pot trobar, en definitiva, gent de per aquí.
Lo dels cotxes a la plaça i pel carrer major i carrers de per devora? No té consol. Al Alcúdia  (que esta superaprop eh?) no en passa ni mig. M’imagin que les multes deuen esser salades, i desde fa estona.

És lo que té el progres, si pintes per devant te’n dus tot, tan lo que t’agradava com lo que no. I vegent com s’ha carregat la marxa del Port d’alcúdia, no m’estranya gens ni mica que al centre no hi hagui ni un bar, no ja amb música, amb el futbol posat!. Menos mal del Bar Nou.

Parlant de futbol: Uf.
I parlant d’eleccions: Uf, i Uf.

dimecres, d’abril 13, 2011

Sé que el ritme d'entrades s'ha reduït considerablement i que la majoria, quan va bé, són vídeos.
No esta la cosa per mantenir molts de blocs amb dues criatures, una feina, un bar, les ganes diaries de fer cerveses, un curs de foto digital per enmig, i tot lo que vagi sortint.

De totes formes avui surt als diaris una d'aquestes notícies de les que val la pena parlar, per varis motius:
El fet és que un home de Sa Pobla va reservar un tractor per internet (abonant 500 euros com a bestreta) i quan s'en va anar a Sevilla no hi havia ni tractor, ni venedor, ni web ni 500 euros. "Me cag en la puta gracia, el salero, i la picaresca espanyola tot junt" dogué dir.
A l'Ultima Hora de paper se prenen la notícia a catxondeo, tant que aquell home, en tornar de Sevilla, els hi hauría de fer una visita. Les perles:
"Un payes de Sa Pobla tardará mucho en volver a navegar por internet. O al menos, en comprar algo a través de la web." Li ha costat més borrar-se del facebook que trobar al lladre del tractor. A més Payes, Sa Pobla i navegar por internet no crec que puguin anar dins una frase ben conjugada.

La bona: "El agricultor compró un tractor -verde, no amarillo-". Clara alusió a la culturilla musical de l'autor de la noticia,  que a la vegada ens deixa caure una brometa qüasi sense voler, molt discretament, com el que se tira una bufeta dins un ascensor. Simplement diu "No amarillo". Quin festival.
A part, que putes més dona si és verd? Quan surt una notícia del robatori de un cotxe que diuen: Denunciada la desaparición de un Mercedes Clase C o denunciada la desaparición de un coche gris?

Per acabar i com a conclusió final, com a tancament de tan magna notícia mos amolla: (El tractor) "Era tan virtual que no existia". Aquí ja se puja a qüestions molt més metafísiques. Que sigui virtual vol dir que no ha d'existir? Qui ho ha dit que fos virtual? La foto que va veure era real, pero com que estava penjada a internet vol dir que era "virtual". Si la estafa li hagués arribat per correu ordinari seria virtual? O es que era una espècie de tractor-matrix, un tractor fet per un programa, passant unes arades entre camps de patates virtuals, on la humanitat hi viu enganada, inconscient de que en realitat només servim per donar corrent, corrent a la central de Gesa que hi ha devora Sa Pobla.
La versió on-line de la noticia (virtual?) és més normaleta:

Detenido un hombre por vender en Internet un tractor inexistente a un vecino de Sa Pobla


Molt de mèrit per cert aquest senyor que, gratant, gratant, va aconseguir trobar al lladre virtual i virtuós i que, al manco, la superpoli l'interrogui.
Vos adjunt la noticia facebookeada, per si algú no se creu que l'autor havia rebentat massa de Tres Caires el café del dematí.

dimecres, d’abril 06, 2011

Per si ahir no ho verou. Momentazo televisiu. El Berto s'imbueix de Freddie Mercury i surt això.

dilluns, d’abril 04, 2011

Un d'aquests jocs pels que val la pena haver nascut consolero. Una d'aquestes joies que vols que s'acabin mai. Després de GTA i Red Head Redemption arriba L.A. Noire.