
Hey, Ryan, be careful what you shoot at. Most things in here don't react too well to bullets.
dijous, de maig 20, 2010
dimecres, de maig 19, 2010
Ara que mos pensam que ve el bon temps un recordatori del que pot ser un mal cap de setmana: A l'amo d'una casa d'Oklahoma (sempre tot ha de passar als EUA, si serà vera que els extreterrestres començaran a masacrar-los a ells) se li va montar un bon kernell a la piscina un dia de mal temporal.
dimarts, de maig 18, 2010
Aquests amics han estat al hotel més luxós del món i, com si d'un 3 estrelles de l'Arenal es tractàs, hen gravat l'habitació i han penjat el video al youtube, amb la llibertat i la espontaneitat de no ser un video promocional (amb la cutrez habitual, vamos) del propi establiment.
Se confirma que el paper de water és ben igual que a cualsevol altre lloc per moltes 7 estrelles que tengui el Burj Al Arab. La resta? Jutjau voltros mateixos.
divendres, de maig 14, 2010

L'altre dia mos ve n'Adrian, tot content, i mos conta que ha omplit una sol.licitut per anar-se'n a Dubai a montar vidres a un grata-cel, per 600 euros/dia. Ell ja feia els seus càlculs: "Tres meses, 50.000 euros". Noltros, per variar, ens vàrem enriure d'ell, pero vàrem pensar, mira, si li va bé, millor, el que pot i té temps, que ho faci.
Per desgràcia per molts (i per sort per ell) la notícia ha estat un fake en toda regla.
Un fake fa referència a alguna cosa (sobre tot en el mundillo freak informàtic i de les xarxes) que no és el que sembla, alguna cosa falsa en una paraula. Anuncis, fotografíes, i jocs o arxius fake són aquells que te fan creure el que sigui (moltes vegades amb propòsits publicitaris) i després és un truño.
Idò aquest home representa un fake laboral i a la vida real. El tio ha fet viatjar a una gentada, de tot espanya, per apuntar-se a "la feina de la seva vida" (vos enrecordau del jove que va guanyar la millor feina del món?, qüasi el mata una medusa!).
El rollo és que per lo vist aquest home (El tal Sr. Garrido, amb dos collons) demanava un "anticipo" per anar pagant els billets (la qüantitat se sabra durant el dia d'avui o demà, encara no ha trascendit).
Supós que el colega no sospitava que una notícia que mou gent de tota Espanya, no arribaria ni a la policia ni a la premsa. La España den Paco Martinez Soria torna amics. Si és que havia fuit mai, camuflada devall aquesta falsa modernitat que ens otorga europa i les noves tecnologíes que Movistar mos tira enterra com a miques de pà als coloms. España y sus gentes.
En otro orden de cosas, i per donar un poc de glamour a aquest blog -esperam que n'Adrian no s'emprenyi, pero sempre piquen els suicides-, avui felicitam pel seu aniversari a na Cate Blanchett. 41 anys i encara fa molta ensumera.
La noticia a El Pais d'avui i la noticia quan s'ho varen tragar com qualsevol. Els diaris, un temps, contrastaven i investigaven, ara venen.
El cap de setmana? Que vos he de contar? Avui mos tallen els pelacos a Radio Pollença en directe i Diumenge, si tot va bé (cross your fingers!) el barça guanyarà la lliga i mos enmoixarem fort.
dijous, de maig 13, 2010

La ferida den Hulk. Un anunci bestial via Adblogarabia, un blog molt xulo de tendències publicitàries (crec).
i seguint amb cosetes bestials, el vaixell solar més gran del mòn. Més fotos aquí.

dimecres, de maig 12, 2010

Avui hi haurà una web que rebrà més visites de lo habitual: www.noma.dk. La gent, xafardera com si li anàs la vida, voldrà veure quina cara fa (i de quin color són les taules del seu local) el cuiner que ha desbancat al famós Ferrán Adrià del primer lloc del rànking dels millors cuinerets del mòn (segons la web de les aigues S. Pellegrino). El nou superchef nom René Redzepi i té el restaurant a Copenhage, al port concretament.
Té 31 anyets i sonpare és albanès. Pareix que, com en altres camps, la edat entesa com a experiència, comença a no ser un factor decisiu. Ecologista radical i amb genètica ex-iugoslava, se surt dels paràmetres habituals; De fet, a la llista, el primer restaurant francés -els clàssics de l'alta cuina- el trobam al numero 11, i crida la atenció (i no la crida) que dins els cinc primers hi ha dos catalans i un basc.
En resum, crec que són bones notícies que un restaurant ecològic sigui escollit el millor del mòn. El menú, per cert, se'n va a uns 129 euros, que tampoc és una burrada.
Aqui la llista sencera (que avui trobareu a 1.000 webs i blogs). Com veis, Ca'n Marrón i es restaurant des Foro de Mallorca -que mai m'enrecord que se diu-, encara no hi són. Una de les majors injusticies culinaries mundials.
1.- Noma, de René Redzepi, en Copenhague (Dinamarca).
2.- El Bulli, de Ferran Adrià, en Cala Montjoi (Gerona).
3.- The Fat Duck, de Heston Blumenthal, en Bray (Berkshire, Reino Unido).
4.- El Celler de Can Roca, de Joan, Jordi y Josep Roca, en Girona.
5.- Mugaritz, de Andoni Luis Aduriz, en Rentería (Guipúzcoa).
6.- Osteria Francescana, de Massimo Bottura, en Modena (Italia).
7.- Alinea, de Grant Achatz, en Chicago (EEUU).
8.- Daniel, de Daniel Boulud, en Nueva York (EEUU).
9.- Arzak, de Juan Mari Arzak, en San Sebastián.
10.- Per Se, de Thomas Keller, en Nueva York (EEUU).
2.- El Bulli, de Ferran Adrià, en Cala Montjoi (Gerona).
3.- The Fat Duck, de Heston Blumenthal, en Bray (Berkshire, Reino Unido).
4.- El Celler de Can Roca, de Joan, Jordi y Josep Roca, en Girona.
5.- Mugaritz, de Andoni Luis Aduriz, en Rentería (Guipúzcoa).
6.- Osteria Francescana, de Massimo Bottura, en Modena (Italia).
7.- Alinea, de Grant Achatz, en Chicago (EEUU).
8.- Daniel, de Daniel Boulud, en Nueva York (EEUU).
9.- Arzak, de Juan Mari Arzak, en San Sebastián.
10.- Per Se, de Thomas Keller, en Nueva York (EEUU).
dimarts, de maig 11, 2010
Pégame! (2011)
Director: Pedro Almodóvar
Intérpretes:
La mujer despechada: Rossy de Palma
La amante sacrificada: Carmen Maura
El marido con doble vida: Antonio Banderas
El amigo instigador del marido: Gabino Diego
La vecina cotilla: Chus Lampreave
Sargento de la policia: Jorge Sanz
Instalacion de GPS: Auto-radio Llompart
Sinopsis:
Eran las 22.00 horas y hacía apenas unos minutos que había llegado casa, ubicada en la calle Manacor, cuando alguien tocó el timbre.
La joven creyó que podría tratarse de la canguro de sus hijas que había pasado la tarde cuidándolas y abrió la puerta, momento en el sintió un empujón y un fuerte golpe en la cabeza.
Cuando se recuperó, observó que la persona que la había empujado llevaba una media que le tapaba la cara, vestía un chándal de color oscuro y enarbolaba un rodillo de amasar con el que la agredía sin descanso y que le provocó una herida sangrante en la parte posterior de la cabeza.
La presunta agresora, según la víctima, la cogió por el cabello y la arrastró hasta una habitación, donde la tiró al suelo y continuó propinándole golpes con el rodillo y empujándola contra los muebles. En un momento dado, paró y la amenazó de muerte, sacando una jeringuilla con un líquido amarillo de una bandolera negra.
La víctima ha asegurado que la mujer intentó clavarle la aguja -que ha sido intervenida por la Policía para analizar su composición-, pero la joven logró zafarse y quitarle la jeringuilla y la media que le ocultaba el rostro.
La joven descubrió entonces que se trataba de la esposa del hombre con el que mantenía una relación, se desembarazó de ella y salió corriendo a la calle para pedir auxilio.
La Policía la encontró en la calle sangrando copiosamente por la parte de atrás de la cabeza, con la ropa manchada y pidiendo ayuda; cuando los agentes subieron al domicilio donde supuestamente se había producido el altercado, la presunta agresora ya no estaba.
Finalmente, fue localizada y detenida en su domicilio. En su declaración policial, explicó a los agentes que era la esposa del hombre con el que la víctima mantenía una relación y con el que tiene un hijo. No obstante, aclaró que se encontraban en trámites de separación.
La presunta agresora relató que desde hacía meses sospechaba de que su marido mantenía una relación fuera del matrimonio y que, para descubrirlo, puso un dispositivo en el coche del hombre para poder saber a dónde iba y escuchar lo que hacía en el vehículo y que fue así como constató que se estaba viendo con la víctima.
La Noticia la vaig llegir ahir al Diario de Mallorca: http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2010/05/10/mujer-agrede-amante-marido-rodillo-amasar/569086.html
Pedro la idea va gratis, de los royalties ya hablaremos
dilluns, de maig 10, 2010
El final ni Malafama, ni TMB ni rès: Futbol, futbol i més futbol. La jornada de dissabte qüasi va acabar en infarts col.lectius pero al final tot va anar bé. Els madridistes, veient com la lliga sel's hi escapa, avui amollen espumarajos pel facebook. Per rematar, en l'esport aquest de la pilota i la canasta, ahir mos vàren proclamar Campions d'Europa.
Comença a cansar tant de futebol, i aquest estiu hi ha mundial. Mos podem preparar.
Serà veritat que és el Opio de Pueblo? -mai he sabut molt bé que volia dir això-, La gent, enganxada com mai a una lliga que es decideix a l'ultim minut (molt sospitós, sobre tot amb les xifres que manejen les televisions), es concentren tots devant la TV esperant que les victòries del seu equip li donin una alegria que no troba a la seva vida qüotidiana.
Legenda urbana dius? La lliga més emocionant i que dona més que parlar, justament l'any de la crisi?. Els jugadors més cars i l'any amb més dificultats per veure els partits a casa -que fa que la gent vagi de bars i s'engati cosa mala-, justament enguany? I a més mundial a Sudàfrica amb Espanya de favorita? I el diari Marca (per dir-li alguna cosa) fent aquest gir tan radical cap al fanatisme més ultra? Se veu que no mos va bastar amb el nas de na Belen Esteban per pensar que estaríem entretenguts. Teoria conspiratoria de les més antigues pero ja se sap lo que diuen. Cuando el rio suena...
Més coses d'aquest fin de setmana gastronòmic: Se confirmen les 5 pizzeríes a Pollença, anomenada la pequeña Nápoles a partir d'ara (sense contar les de U Moll) i també se confirma que un Kebab s'ha de fer a un lloc específic, amb un ambient concret i amb una brutor i olor característiques. Un bar normal no pot fer Kebabs, que llavors no tenen gust de rès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)