A l'univers Simpsoniá de la Tv, Springfield, tenen en Luigi Rissotto. A Pollença tenim en Marco Costenaro. Igual de simpàtic i no tan fill de puta (esperam). L'altre dia me va fer una calzone que crec que se mereix repercusió mediàtica. No cabia dins el plat. Gràcies Biel per ajudar a acabarme-la.

(No tot havíen de ser xorrades profundes, que vos pensau?)

Trobar la paraula exacte en el moment precís ja és complicat. Si a més el que dius esta plè, rebosa millor dit, sentit de l'humor, ironia i molta inteligencia ja és el acabose. Si a més a més ets una dona atractiva, d'aquestes que entre una cosa i l'altre t'arriben a fer un poc de por, només te pot sortir algú com na Julia Otero. La entrevista d'ahir amb un ximple Buenafuente deixant-se fustigar i amb la pájara gallega como pedro por su casa, no va tenir cap moment per aclucar els ulls. Avui, per sort, ja l'han penjada al youtube.

És com aquelles dones dels comics den Crumb pero amb cervell. Aixó sí, d'enfora, que aquesta te deixa en un pimpam amb els calçons baixos y no te'n dones ni conta. És d'aquesta gent que te fan, per una part, pensar que no esta tot perdut i, per una altra, no entendre perquè no hi ha més gent així als llocs de poder (igual no funcionària no?).

Parlen de la veritat i la mentida (o de la no-veritat) i de si s'ha de ser sincer o no. Mirau quina perla amolla la Otero:

La verdad es asocial, con la verdad por delante se hunde la convivencia, el mundo se viene abajo.

La veritat com a element sobrevalorat. Quin gran debat.

M'ha fet molta gràcia aquest curriculum (??) que avui m'ha caigut a les mans. (Digue'm xafarder, digue'm no deixeu les coses on tothom les pugui veure). El tio posa que parla i escriu castellà: El que no sé és en quin idoma presenta el Curriculum. I tampoc sé en quin idioma Castellano s'escriu Castelleno. M'imagin que és lo que la gent de la meseta diu quant ha acabat de dinar: Estoy Castelleno.

És com si arribes tard a una entrevista de feina per currar a un taller mecànic i dius que has fet parxe i no has sabut canviar la roda.

Disoponiblidad!!

Esgarrifen aquestes dues pallisses que, en poc díes, han coincidit al Port d'Alcúdia. Municipi que, recordem, té més de 90 policíes locals donats d'alta. La fórmula de a més policia menys violencia o delictes no se cumpleix en cap cas.

Supós que el terrorista real és el que aparca al carga i descarga o en doble fila. Lo de la noche y sus consecuencias és una feina massa dura. Mos posam a una rotonda, esperam que passi un gat, i l'empapelam.

M'imagin, seria d'imbècils lo contrari, que saben on és el trui i qui el provoca, -sempre deuen ser els mateixos-. Que putes esperen idó?

La temporada turística acaba de començar i, apart del mal temps i l'asfaltat de carreteres de darrera hora, els visitants no necessiten més motius per desconfiar del seu destí vacacional.

Les carteristes del mercat no conten perque ja formen part de la decoració. De fet, si ve algún guiri a aquestes altures i denuncia que al mercat li han robat la cartera, s'endurà el premi al Pardillo de la Semana. I el podrà mostrar orgullós per Stuttgart.

Quedau-vos amb la lletra... és... actual?

Fantàstic, l'he vist per Yonkis i no he pogut evitar copiar-lo. És bonissim.

Els idiotes de bon de veres són els que agafen el cotxe.