dijous, d’octubre 09, 2008


Una peli d'aquestes amb hype. Per començar a Sitges vàren cancelar el pase per por a que còpies pirates fossin gravades des de l'interior amb càmares-screeners (que dius: i no les poden registrar a la entrada abans de cancelar el pase?).
La promocionen com la suma de Blade Runner y The Rocky Horror Picture Show:


Aqui la web amb el trailer a full

Alerta meteorológica! Quin oi de societat de la informació. 
Ja sabem tots quin temps ha de fer per dia, lloc i hora exacte. No com abans; Despusahir va venir un bon home a La Birreria, mos explicava que se'n va anar a cercar picornells dissabte dematí i el va agafar una bona aigua. El tio va arribar xop al cotxe i se va haver de canviar de camisa. Estava tot sorprés de que li hagués plogut. Sorprés peró amb sintonia amb la circunstància i amb lo que la provoca (ja és temps de ploure!)
Aquesta anécdota, contada fa 20 anys, era lo més normal d'aquest món, peró ara, amb la informació sortint-mos per les orelles, és impensable que ens anem a realitzar qualsevol activitat a l'aire lliure sense abans mirar 400 webs de previsió i havet analitzat les possibles consequències amb 50 e-mails crussats amb n'Alfred Rodríguez Picó. Hem passat de la valentia de sortir sense por, a passar pena pel condicionant -no exent de discusions- dels mitajs actuals que mos acosen. I que passa si plou? Que mos banyam. I que passa si mos banyam? Que la experiència programada no és 100% satisfactoria i no passam el gust que teniem previst passar. De cada vegada semblam més màquines programables.
Tots pensavem: Pero com te'n vas a cercar picornells amb aquesta previsió que hi havia a windguru tio? 
No li vàrem dir, clar.

dimecres, d’octubre 08, 2008

Cançó Pop escrita als anys 60 per llençar un missatge d'opimisme devant una situació política "complicada". 
No pot ser, idó, més adient. What a wonderful world.


I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white
The bright blessed day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky
Are also on the faces of people going by
I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"
They're really saying "I love you"

I hear babies cryin', I watch them grow
They'll learn much more than I'll ever know
And I think to myself, what a wonderful world
Yes, I think to myself, what a wonderful world

dimarts, d’octubre 07, 2008


No deixeu de visitar I Fira de Sostenibilitat si anau per Menorca. És aquest cap de setmana i de ben segur que en Dan, que serà per allà d'organitzador, vos convidarà a unes pomades sostenibles.
Quin cap de setmana més gloriós! Feia estona que no reia tant amb un titular de premsa com el de diumenge. Les dues lesbianes-marujes amagaven la pasta bruta dins una capsa de colacao enterrada a un jardí. Ni el més pagés dels guionistes d'IB3 (si és que n'hi ha algún), gat d'herbes dolces, hagués pensat una trama tan burda i ridícula.
Mentres (m'imagin) a Marbella deuen obrir comptes a Bancs Suïssos o la Mafia els hi blanqueja els doblers, aquí mos conformam amb amagar-ho devora les colfloris. Deu esser la manca de pràctica, i sobretot, l'amor per la terra. A meam si abans de ficar-se dins aquests berenars feim uns cursets (pagats per la conselleria de Joventut of course) de com i a ón amagar la pasta per, a més de passar per lladre, no fer el puta ridícul.
Un curset de Como ser corrupto y que no se note mucho tampoc aniria malament. Un veïnat del tal Kurt Viaene me va comentar diumenge que l'amic den Cardona se feia un Xalet a Bonaire. Un funcionari que de cop i volta se compra un solar a Bonaire (que no és precisament el Bronx) i se fa un xaletarro: Raro? No és el primer.

dijous, d’octubre 02, 2008


L'any 2001? rééés ..despusahir!

Provau de cercar l'Ipod, la Wii, en Rafa Nadal, el conseller Buils, la piscina de Binibeca o La Birreria dins aquest link.


Ni hi trobareu rés!
Google celebra el seu aniversari amb una especie de cercador-màquina del temps, que ens situa al 2001 (encara hi havia pessetes no?). És curiós com passa la vida a través del Google.

En Pau ho clava avui.
La imatge a vegades no necessita massa paraules per explicar una situació. A més si haguessis explicar en paraules aquesta porcada no quedaria massa fí.
Si jo fos pepero (en plà cúpula i tal) m'amagaria. Tancaria el xiringuito una temporadeta i me'n anaria de vacances. Lo que no faria mai és piular.
I tu diràs: És que n'hi ha que no han robat, que són polítics honrats! Idó si el teu jefe roba, el teu company roba, el teu subordinat roba i tots junts enfonsen la teva empresa, amb molt més motiu te'n hauríes d'anar.