dilluns, de març 31, 2014

Construeix un submarí reivindicatiu

Una de bricolatge, per variar.
Si algú me coneix encara que sigui una mica sap perfectament que la cosa aquesta de fer de "manitas" per casa no és precisament el meu fort, més bé tot el contrari. Muntar una Expedit d'Ikea requería més setmanes que pintar la Capella Sixtina.
Pero amb la vellura aixo deu haver canviat. Amb l'excusa del carnaval de Pollença vaig construir un submarí i, encara que molt millorable, va donar "el pego" i juntament amb les fresses i el bon rollo que duiem va ser meritori d'un primer premi.

Que necessitam?

  • Una capsa grossa (d'una nevera de Can Cuadrado per exemple) i tres de més petites.
  • Tisores
  • Cinta americana
  • Una cartulina groga
  • Una de platejada
  • Un rotulador
  • Un troç de tub de nadar ("churro")
  • Cola
  • Un bon cutter
  • Pintura verda
  • Pintura groga
  • Paper d'estrassa
  • El plànols de l'Octubre Rojo
  • Un parell de cerveses fresques
Pel "carrichoche":
  • 3 futes tallades a mida
  • 4 rodes
  • 4 pletines per juntar les fustes verticals amb la base. Mol facil, pero lo més car de material.
  • Un destornillador a piles vos anirà collonut també.

Com es veu a les imatges, per començar nomes s'ha de tallar la forma del perfil d'un costat i després calcar-lo a l'altre (és molt important que quedin igual). Enmig de les dues formes del perfil hi aferram una capsa mes petita que ens serirà de "chasis". Darrera ajuntam les dues coes amb cinta, per fer el propulsor. Aqui hi feim dos talls i hi inserim dos trossos de cartó previament retallats amb la forma de les aletes horitzontals.
A la part de dins hi insertam dos bocins llargs de catró per reforçar el "chasis", com es veu a les fotos 8 i 9.
La següent passa sería fer la cabina i aferrar-la, amb una o dues capses, tallant la forma i aferrant les capses.
Després ve lo mes delicat: Fer tires de cartró, aferrar-les de banda a banda i forrar per damunt amb paper d'estrasssa, amb molta cura de que quedi aferrat i estirat. Si pot ser posau poca cina ja que, encara pintat, es veu bastant.
Vaig pintar-lo amb rodillo i pintura verda normal. Primer ho vaig provar amb spray pero era una mort. No retia gens i val un pastón.
Les finestres es fan tallant dos redons (un groc mes gros i un platejat nés petit) fent servir una olla o algo redó que hi hagi per casa per pintar la forma.
El periscopi és un troç de flotador de piscina (el que les nines varen emprar per fer les fresses).
El nom es retalla aun troç de cartró, amb molta paciència i després es pinta amb spray groc al lateral.
El cotxet per dur-lo es molt senzill: Es prenen les mides perque el submarí encaixi perfectament i el vostre subministrador de fusta habitual vos la tallarà. Hi foteu 4 rodes davall i dues planxes mes damunt (poden esser primes) tot encaixat amb pletines en forma d'"L"

Vaig passar un guster!


les capses

Tallant el perfil


Fent el chasis i aferrant els dos perfils


La coa


Els reforços interiors
Afegint la cabina

Detall de la construcció de la cabina



Començant a afegir les tires de catró

Tapant la coa

Acabant de posar tires de crtró per després forrar


Comença la fase pintura. Recoman rodillo


la cosa pren forma

Encaixat damunt el carretó


Fent la plantilla amb el nom

Finestres i periscopi, amb cartulines i un tro de "churro"



El résultat final pela carrera de Pollença


dimecres, de setembre 04, 2013



Davant aquest allau (yeeeah!) de programes/pseudorealities del motor que mos ofereixen per Discovery Max, i també per Energy (I repeticions per moltes altres), no me queda més remei que fer un Top Three dels que més m'agraden i, sobre tot, dels motius.

El número 1, sens dubte, el més veterà: TOP GEAR. Ens sobren els motius com deia aquell: Me quedo amb el toc british, amb la mala llet den Jeremy Clarkson i amb lo sobrats que van de pressupost, lo qual els hi dona peu per fer totes les animalades possibles amb els cotxes, pero sempre desde la estimació que tenen envers aquest món. Gent directe i molt anglesa.

Numero 2, molt aprop del 3: FAST & LOUD. No explicaré de que va, perquè es de tots conegut: La xuleria den Richard Rowling (El fill de puta ha guantat dos pics la Gumball 3000) i, sobre tot la barba de n'Aaron Kaufman. Carros americans i tunejades ben fetes i variades posen la resta. La mania de treure un fajo de billets per pagar un cotxe me sembla inverosímil. El programa de cotxes preferit, no cal dir-ho, per a un gran grup de politics mallorquins dels darrers 20 anys.

I Numero 3, i amb molt de carinyu, per als dos craks de WHEELERS DEALERS (Joyas sobre Ruedas ): En Mike Brewer i n'Edd China. Segueix amb la tendencia de Fast & Loud de no deixar que la cosa personal s'interposi dins el món del automòbil i la seva feina (cosa que passa sobre tot a American Chopper, on pareixen més importants les bregues entre pare i fill que una altra cosa), i donen molts detalls de les passes que segueixen per comprar, arreglar el cotxe i tornar-lo a vendre, així com els preus de totes les operacions. Sempre desde el bon rollo i a més rescatant cotxes més humilds i més al abast de tots. Té un toc british cutre (no com els Lord de Top Gear), més de barriada, lo que fa que sigui encara més creible. I si, els cotxes no pareixen mai de la talla del mecànic, n'Edd.

Algún dia parlarem dels dos cunyats dels acuaris, no passeu pena.


dijous, de juny 06, 2013

Jo sempre m'havia considerat bona persona, és vera lo que som un poc pallasso, sempre amb la bona concepció de la paraula, es clar.
Pero un dia, no fa molt, a un bloc local d'un partit polític pollencí, un personatjet, amagat darrera un pseudònim, se va dedicar a radiografiar-me i a intentar fer-me mal. No li va sortir massa bé perque me conec mes que ningú.
Aquest homonet, que sé que entra per aqui des-i-ara i de puntetes per veure que dic, va romandre en lo més obscur i oblidat del meu disc dur, alla on guardes els records de la primera vegada que ta mare te va trobar amb s'al.lota dins es cuarto o de la ostia que me vaig endur un dia que li mirava ses cuixes a una companyera de classe fent veure que agafava un boli que m'havia caigut. Idò sí, ara he recuperat aquest arxiu.

Digau-me lento pero ja sé qui era, ahir vaig juntar fils. Ja esta, només vull que ho sàpigues, sé que ets tú.

Au, ja he tirat aquest arxiu a la "basura de reciclaje".

dimarts, d’abril 16, 2013

M'ha cridat particularment l'atenció aquesta noticia: Una al.lota va ser ahir assetjada (volia posar acosada, pero me feia mal als ulls) per dos locos al volante a una benzinera de Palma, la cosa va començar amb intentones de magreo i va acabar amb una persecució a tota llet pel carrer Aragó. (la noticia sencera segons l'UH).
A meam, segur i me sap greu que la pobre al.lota se'n va dur un ensurt de mort pero posa de relleu una llegendària teoria que, com es veu, no és del tot correcte. La Teoria del que les dones condueixen pitjor que els homes. Un tema delicat.
La part de la carrera, després del moment tens de la benzinera, me la imagin un poc a lo GTA, ella fent volantades a esquerra i dreta i els dos mascles, inflats de vi de tetra brick i un sucedani de Red Bull, intentant tancar-la com si fossin en Vettel a Sepang (com se veu que no en tenc ni puta idea de F1). Amb una astuta maniobra ella els hi fuig i ells, amb manco reflexes que un koala, s'estampen contra una paret del Parking del Mercadona. La famella nocturna 1 - Los Errantes de Chuquibamba 0.

De fet, al Ultima Hora, la noticia i segons el titular, no és que dos purets sense carnet assetjassin a una conductora, la noticia és que vàren tenir un accident. Conseqüència de la obstinada i sensual persecució (devien pensar ells). Vist això m'assalten dues preguntes. La primera més preocupant:
Que hagués passat si aconsegueixen aturar a la dona i l'acorralen a les fosques?
La segona és evident: Si el redactor de la noticia hagués estat dona, la noticia seria l'accident o l'assetjament?
Al.lots mos haurem d'espavilar perquè si aquests dos són l'exemple de mascles al volant la teoria de que noltros conduïm millor s'esbuca per moments. I elles es creixeran, i no seran agontadores.
En serio, he estat content de que aquests dos pirates s'estampessin contra el mur.


dijous, d’abril 04, 2013

Feia molts de mesos que no entrava a Mi mesa cojea (desavantatges de no estar davant un PC tot el dia) i, a traves de Mi mesa he descobert Risas Enlatadas, un bloc que diu allò que penses de la forma que tú mai sabries expressar. Un altre, direu? Un altre per a ments poli-direccionals.

Ah! i una altre recomanació d'enxufe: El bloc i la web del profe de foto, en Sebastià Torrens.

dimarts, de març 12, 2013

Ahir a Això és mel, programa "cultural i gastronòmic" per excel.lència del "nostre" "canal" "públic" IB3 (Comillas muchas necesarias son, joven padawan), sortia la Pollença sense merdes de ca. Una utopia, ja te dic, perque últimament torna a fer oi.
Si amics, feia estona que no en parlava, sobre tot desde que un cap de fava anònim m'ho va tirar en cara desde un foro de no sé quin partit polític. No és vera, no en parlava perque no volia. Cregut.

Un, que es seguidor d'aquest programa (que voleu, hi ha gent que fa coses pitjors), se'n va amb la sensació de que hagués pogut donar més de sí. I sino demanau-li als llosetins, que allo la setmana passada pareixia Praga, una cosa despampanant darrera l'altre i per rematar culmen de la gastronomia.
A meam, que no hi havia pressupost per mostrar be Son March o per anar un moment a Formentor? Per no parlar de La Cala.

Avui al Facebook es queixen de que va sortir la Font de l'Almoina sense gall: Es que no n'hi ha de gall!. No voldreu que en fessin un només perque venia "la tele"?, Si els únics que s'hi han fixat són els pollencins, que a més hi passen cada dia per davant!
Una idea: Feis 50 galls, que sortirà mes barat, i quan el tornin a robar li posau al dematí següent. A la vegada que faci 3 (o 15, és igual) se'n aniran a robar una altra cosa. El temps que passa des del robatori, sumat als comentaris que es fan al respecte incrementen de manera desproporcionada la llegenda dels roba-galls. Si escurçam aquest temps al mínim, no hi haurà llegenda, ergo no tendrà cap puta mèrit. Això suposant que el gall no el roben per posar-lo damunt el televisor, i manco ara que són plans.

Tira tira trobam coses per treure punta, un dia parlarem dels capullos que van en cotxe els dematins a fer el café a l'Espanyol. Un dia.

dilluns, de febrer 18, 2013

Quina controvèrsia tu. Uns pensen -i parlo de la Gala dels Goya- que els actors i demés profesionals de la cinematografia no haurien de protestar ni parlar de la situació política econòmica o social perque, segons una part de la societat, viuen de subvencions. S'hauria d'aplicar la màxima de no mossegar la ma que te dona de menjar. En principi.
Molts d'ells, pero, troben que donada la seva dimensió social i pel ressò que es fa de les seves paraules, es quasi bé una obligació moral aprofitar l'altaveu i opinar d'altres temes que no son els purament laborals (o sigui, gràcies a tothom, me gusta mucho mi profesión, besos i abrazos).
A més molta gent li fa il·lusió veure com els actors als que segueixen i que molts de pics idolatren diuen allo que tu diries si poguessis. Puny enlaire i a cagar-se en els bancs, els politics, l'Iva, les retallades i la pujada del pa.
Vet aqui que ja tenim lio armat, i si no pegau un vistasso al face o al twitter avui dematí.

Coses com que "Protesten i després se'n van de festa amb els meus diners" estan a la ordre del dia d'avui. Dia post-Goya.
Jo me posicionaré, clar que si, que per alguna cosa tenc un bloc i ningú me pot tocar els ous. (Fins aqui la meva pose reaccionaria): Trob que poc fan, que sí, que protestin que algú ho ha de fer. I si protesten embotits dins un traje de 3.000 euros que ho facin, pitjor seria anar alla a llepar el cul den Wert i de tots els mandrils del Gobierno Central. La cultura ha de ser reivindicativa, i encara que sigui des de una estora vermella (o verda) o, en el cas de Bardem, des de una posició privilegiada des d'alt d'una mansió de Florida (o de per alla), que ho facin.
Bé que hi ha moltes altres institucions (vos sona Noos?) que se'n han enduit doblers publics i d'amagat, i al seu temps tothom ho trobava superguai perque era promoció per Mallorca. Ja!
O vos pensau que la foto de na Claudia Schiffer amb en Mates a la ITB era gratis?

Molt bé la Verdú (que comença a notar les estirades de les operacions pero encara té un tró), bé en Bardem, i un poc cansina na Candela Peña, pero millor això que rés.
Jo no som actor, encara que ho paresc a vegades, pero me faig una idea de lo difícil que és aquesta professió, on mai saps si el mes que ve tendràs feina. (venen acostumats a aquesta situació laboral que ara té tothom), i subvencions les reb desde La Duquesa de Alba (3.000.000 anuals) fins al darrer pagès que te trobis sembrant patates. O sigui que protestau, que algo queda!




dimecres, de febrer 13, 2013

He entrat al bloc de puntetes, sense fer renou, m'imaginava que hi hauria l'amo de blogger amagat darrera un banner, amb un rodillo de cuina, esperant a pegar-me la bronca per haver estat tant temps a tornar.
Un poc com quant tornaves massa tard algun vespre de farra, conscient de que les possibilitats de que et sentissin eren moltes, i entraves a la casa com un lladre de joies passat de bourbon.
No ha estat així, ningú m'ha dit res, i he començat a escriure, mirant per darrera l'orella, amb un poc de por.

Si algú sabés coses de la meva vida només pel seguiment d'aquest bloc, molt probablement se pensaria que m'he mort. O que som a viure a Burundi. Don gràcies a que la gent sap més de jo pel Facebook. El puta Facebook: Un dels culpables de l'abandono momentani d'aquest espai de lletres inconnexes.
L'altre culpable (jo? mai!) es el fet de no estar vuit hores cada dia davant un ordinador. Si, visitants i amics, no faig feina més "a nus hotels". Com sabeu, ara faig i no faig altres coses. Però cap me dona temps d'actualitzar això. Fins avui.

Auto-excusar-me m'ha donat per una entradeta. Tendré collons per continuar? Han quedat molts temes sense tocar. Tant municipals com municipals. I algun del estranger, venga.
Au, una foto de regal:

divendres, de juny 29, 2012

S’acosten canvis. Inminents. I quan veim apropar-se el fi d’una època arriba l'hora de fer reflexions. Reflexions i números. Pero no números serios, números xorres. Estadístiques inservibles. Pura pèrdua de temps. Futilitat absoluta.

Per exemple: En els anys que duc visquent a Pollença (des del 2001 si no vaig errat) quantes vegades he passat per la carretera vella Pollença – Alcudia, la meva estimada MA-2201, protagonista de tantes i tantes aventures automobilístiques (sobre tot) i algunes en vehicles de dues rodes?
Si posam per cas que feia 9 mesos de feina cada any i que, de mitja vaig i venc 10-12 pics per setmana, la multiplicació la pot fer fins i tot en Delgado: 9 mesos per 12 anys = 108 mesos anant i vinguent, per 4 setmanes que té un mes = 432, i això, multiplicat per els 12 pics setmana (de mitjana, mas o menos, ni tu ni jo) dona un total de 5.184 passades (!) per la meva serpentejant  MA-2201.

M'autopropós ser el primer batle d’una carretera!


Aqui la teniu, preciosa, amb El Puig al fons.

dijous, de juny 28, 2012

Un dàtil que ja tocava. Amanda Seyfried.
Per si algú no sap qui és vos deix un video. La peli: Jennifer's Body. Esperau al minut 1:00, no vos podreu desaferrar. I elles tampoc...




dimarts, de juny 12, 2012

Crec que és important fer un esforç:


"LA NOSTRA LLENGUA ESTÀ DE DOL. La modificació de la Llei de Normalització Lingüística s’aprovarà avui al Parlament de les Illes Balears i la nostra llengua es deixarà d’utilitzar a l’administració pública així com tampoc s'exigirà el seu coneixement per accedir-hi. També s'aprovarà la castellanització de topònims i pobles.
Demanam als polítics que votareu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dues vegades. Aquí perdrem molt i la història vos recordarà com a culpables de la nostra desaparició."


Que a aquestes altures encara haguem d'estar així és ben trist.

dijous, de maig 24, 2012

Fins a quin punt anar a pitar en Bauzá és serio?


La pregunta esta feta amb tota la mala intenció (tota la mala intenció que se pot tenir a la hora de la siesta). Per una part hi ha lo que ell deu pensar de tot això, que mos és aliè i complicat d'endevinar pero del que podrien imaginar unes quantes respostes: Per una part se’n deu enfotre, per dins i en petit comitè, pero per una altra ho pot emplear com a arma per atacar, i fins aquí no dic rés de nou, per una part a la oposició (l’altre dia va dir fascistes als socialistes, valenta lliçó de Història contemporánea, cap de fava) i per una altra als que es manifesten i no tiren coses que facin malet. O sigui, que van a pitar-lo en pau. Clar, ell fica tothom al mateix sac i, amb la excusa de la protecció personal, ha muntat un espectacular tinglado pseudomilitar amb la Guardia Civil. El batle de Santa Margalida ho té clar. Invasió. D’esquenes no ja al poble, sino als seus mandataris locals. Recorda molt aquelles pel·lícules d’extraterrestres on el sheriff local veia com els tancs de la infanteria aparcaven damunt les jardineres de la plaça principal sense ell poder fer rés més que mirar estupefacte. Evidentment obeïen unes ordres ultrasecretes.


Per part de la gent que va a pitar (entre ells m’imagin algún votant de dretes), pel que vaig constatar, hi ha ganes de protestar contra una majoria absoluta mal entesa i les seves nefastes conseqüències. Autocrítica per part dels politics: Cap. I això, a una comunitat on un 40% de gent no va ni votar a les darreres autonòmiques, és molta hipocresia. I no se pot donar la esquena a aquest passotisme voluntari.


Fetes aquestes aclaracions més o manco evidents m’atreviré a aprofundir un poc en un tema bastant més escabrós. Posam per cas que la violencia augmenta i la presencia policial també. Posam per cas que un dia hi ha un incident fort, amb ferits, o inclús algún mort. Posam també per cas que les ordres de la policia es no fer una passa enrrere mai, com hem vist a Valencia o a Barcelona.
Que passaria? Davant noltros, l’altre dia a Pollença, s’hi passejaven amics o familiars pel carrer de la seu del PP: cosins, tios, o germans o fills de gent que protestava a l’altre banda de barrera. Si la violència anés en aument voríem un altre pic com una lluita política separa a amics, germans i/o pares i fills? Tot això no recorda a un incident no massa llunyà? No hauria, la classe política, de fer un pensament i no tirar més llenya al foc? No provocar? No passejar-mos la Guardia Civil per davant com si fossem assassins, com si no fossem benvinguts ni a ca nostra, ni al nostre poble, ni a la nostra illa?
Per això demanava: Fins a quin punt anar a pitar en Bauzá és serio?

dilluns, de maig 07, 2012

dijous, d’abril 26, 2012

Posar-se a opinar de futbol a aquestes altures es com ficar-se a una conversa entre en Sheldon i en Punset sobre el LHC: Una absoluta pèrdua de temps.
Tothom que me rodeja en sap molt més i crida més fort. Que també dius: Saber de futbol. Quin concepte. Quantes portes deu obrir això? A quants currículums deu estar ressenyat?, Amb majúscules, a "Formación": Sé de fe futbol. Mucho. Nivel forero de Marca.


Idò el futbol és lo darrer que ens queda abans del no rés. El darrer escull cap a la foscor cultural més absoluta.
Des de les benestants classes culturitzades ens diuen que si no hi hagués futbol hi hauria més lectura, més educació, més formació i més llibres. Mentira. Si no hi hagués futbol no hi hauria rés. Tornaríem a un estat encara més primitiu. L'únic que sortiria de la nostra boca seria grunyits, tornaríem caminar quatre potes i viuríem dins coves esperant l'hora de caçar o de fornicar. El futbol com a la darrera passa del Homo Sapiens. Pensem-hi.


...Ah!, Força Barça. :D

dimecres, d’abril 25, 2012

Divendres arriba als cinemes The Avengers, "Los Vengadores". Primer els ens varen encolomar un per un i ara, per acabar la jugada, tots junts: N'Ironman, el Capità América, en Thor, la Masa i na Scarlett Johansson que no sé de que fa pero du la cremallera a punt de guixa.
Mirau a continuació el trailer de la peli actual (que per cert reb molt bones crítiques) i un precedent d'una suposada TV movie del 1978. Molt divertit. Surten Kiss, n'Alan Alda, i en Tony Stark pareix un actor porno d'aquell temps (via La boite verte). No crec que sigui més que un mix d'imatges pero és molt 70's.

dilluns, d’abril 23, 2012

dijous, d’abril 19, 2012

Notición a nivell mundial: El rei d'Espanya s'ha disculpat i resulta que li hem d'agrair. La Unió Sindical d'Elefants ha dit que enguany no vendran a Mallorca. La de foques esper que tampoc.


Notición a nivell Autonòmic: Avui dematí deviem 1,5 milions d'euros (quasi mig més que ahir vepre) i avui capvespre ja torna a estar tot com abans. Això és Arquitectura financera i lo demés són pancaritats. (Bauzá, we love u)


Notición a nivell Local: Hi ha dues rutes del tapeo a Pollença. Les dues en dijous. Una és a U Moll. Suïcidi col.lectiu. Histèria. Anem a cremar alguna cosa!

dilluns, d’abril 16, 2012

I ara que ens preocupa tant Europa, na Merkel, Brussel·les, el que diran i fins a on ens hem de baixar els calçons. Que deuen dir dels dos recents episodis de la família real amb foc reial? (sí, és aposta).


Xafardejant un poc la noticia al Bild Zeitung he vist als comentaris que no els hi fa massa gracia que el rei s'envagi a matar animals pel mon. No n'hi ha molts pero són salats: Alguns parlen de que s'hagués pogut rompre el coll en caure. I un altre, parlant den Froilan i la seva poca habilitat manejant armes, diuen que menos mal que li va ferir al rei als ous. Au anau a google.co.uk o google.de i feis un poc d'investigació. El vostre pais vos necessita. Hem de netejar la imatge que aquest home de 74 anys esta donant d'Espanya!

Mira, un altre: One would think that with 23.6% unemployment, a figurehead monarchy is an unaffordable luxury. No necessita traducció.