Per Menorca tot igual. Igual de bé.

He notat més presència que mai d'italians (de totes les edats) i, segons en Dan, la diferència amb els altres anys -punt de vista turístic/econòmic- és que la gent enguany se'n va de picnic a les platges, un poc a la aventura; I els altres anys, als españolitos, si la platja no tenia xiringuito per fer una Cruzcampo els hi queia l'ànima als peus. O sigui: La crisi o la Tarifa plana d'arena.

No passa rès. Les platges estaven petades pero s'hi podia estar. Se troba lloc fins i tot als pàrquings (inclús a Sant Lluis, amb el jaleo començat). Hi havia també la possibilitat d'estar-se qüasi tot sol a alguna cala, lo qual és un autèntic luxe en plé més d'agost (això sí, s'ha de caminar un poquet). Les del nord, confirmat, són més verges que les del sud (no ha de bufar Tramuntana pero!)

La teoria de la Autosuficiència Vacacional (o també denominada Botellon Familiar, una espècie de hippisme obligatori.) den Dan cobra vida si et passeges per exemple per Cales Fonts, on en ple divendres 27 d'agost, era possible seure en un restaurant sense reservar (No al Trebol, of course). La gent se'n va al super, carrega (i no de JB precisament) i se'n va per enmig a dinar/sopar i el que faci falta. Resultat? Un augment de la brutor, no exagerat, pero si la tendència se confirma, pot arribar a ser preocupant. Al cami cap a la platja de Macarella fins i to vàrem trobar un bolqué usat (a part de tabac, llaunes...).

Un puntasso: Un tipo a la platja de Cavalleria que se passejava amb una carretilla venent llaunes fresques, això sí: Recollia tot el que podia i més: Net el paio. La llauna d'Estrella 2 euros, no esta mal si se té en conte que el tio havia de baixar les famoses escales.

Ciutadella un ambientasso, amb tot de gent i tots els negocis oberts i a rebosar de gent (per Sant Joan és un altre història), Maó estava més mort, molt de rollo nàutic al port bastant pijo i italià, i pel centre els currantes de sempre mesclats amb els turistes a la recerca del millor souvenir. Molts de catalans, com cada any, i algun famosete per enmig.

Sant Lluis (vaig fer bonda), En Dan i na Tsukiko, s'Arenal den Castell, Binibeca, El Nàutic, Fornells, Binimel.la, la fabrica de cervesa Illa (de la que parlarem d'aquí uns díes al bloc de La Birreria) i altres noms propis arrodoneixen aquest complet cap de setmana. Les fotos, poc a poc, al Flickr.

No puc evitar compartir aquesta història perque la he trobada de rabiosa actualitat i interessantíssima (alerta que implica llegir, me sap greu per l’esforç pero val la pena):

"El tiempo, es un invento, con un caracter muy violento", que diuen els Dinamo. Pero que passa si el temps no és el que mos pensam?

El temps, per donar una resposta ràpida, és el que ens indica el rellotge. Ara son les 14:30, o les 14:57 o les 14:40.

Ara bé, sino tenguessim constància numérica d’aquest fet (recolzat entre d’altres per l’hora de l’ordinador, de la TV, del rellotge del teu jefe, el de la esglèsia que duu retràs o el del cotxe), com sabríem la hora que és? I si no saben quina hora és, com sabem a quina hora ens hem d’anar a dormir? Quan sigui fosc, me direu, Robinsones de la vida. Pero i que passaria si ens recluim a una cova a les fosques durant mesos i perdem la noció del temps totalment? Els més vius me contestareu: Idò menjaríem en tenir fam i dormiríem en tenir son. I això, Pequeños saltamontes, alteraria el vostre ritme diari o no? Dormirieu 8 hores de cada 24 com ara? Passaríen els díes que calculau que passaríen? La resposta és No.

L’intent d’aïllar-se per comprovar, finalment, que els temps es relenteix, s’ha diut a terme. I de quina manera.

Llegiu l’article de Amazings (bloc de ciencia que no deixaré de recomanar mai juntament amb el de Kurioso i Fogonazos, que me tenen absolutament enganxat).

El tiempo. Es un invento?

Article sencer: El hombre que quiso vivir sin tiempo.

Ja que has de regalar alguna beguda amb motius promocionals, fes-ho d'una manera original.

Pots inclús fer creure que ho acaben de tirar des d'un avió en paracaigudes. La capsa ho diu clar "airdrop".

Policia Autonòmica. Avui m'han tornat pegar les rialles.

Perquè Policia Autonòmica.? A meam, si alguna cosa és una despesa monumental -i quan parlam de funcionariat i recursos humans ho sol esser- i mos la poden arreglar des de Madrid, que no és molt millor?

No tenim suficient despeses inútils i competències que no podem assolir per encara damunt voler-ne d'altres? Que té de dolent la Policia Nacional o la Guardia Civil? És policia, for god's sake!. Que no parlen mallorquí? (o no el volen parlar) No passa res!. A més hi ha els Municipals! Que no mos aturin i ja esta, miram de no tenir massa contacte amb ells i anam passant ostia. La policia ha de ser com els airbags del cotxe: Hi ha de ser, és allà, ho sabem, pero més val no comprovar-ho mai.

A més. Algú es pensa que els nostres sheriff Ripoll ho farien millor que la poli forastera? Als residents ens faríem descompte a les multes? A tràfic hi hauria ensimades gratis per berenar? La Marijuana de denominació d'Origen Mallorca estaria exempta de multes i penalitzacions?

No serà que entre una cosa i l’altre, que entre equipaments, cotxes, cuartelillos pintats amb la bandera, logotip den Miquel Barceló i botes de pell fetes a Inca els euros tornaràn a volar de aqui para alla?

Mentres duri aquest impass cap a una autonomia sèria –això d’ara, amb aquesta classe política, se sembla més a un circ, un circ on de cada vegada han de ser els ciutadans els que han de fer politica i vigilar d’aprop als vertaders polítics- i alguna cosa més al futur, més mos val aprofitar el que mos envíen de Madrid, que no esta la cosa com per tirar doblers darrera Geypermans des Raiguer amb porres de fusta d'alzina mentre trastos com el Palau de Congressos se menjen els euros com qui menjar palomitas.

“És que la Ertzaintza, és que els Mossos d’Esquadra”... Per favor!!!!

Per si algú se pensava que els arbres estaven així tota la vida, com les muntanyes, les roques o les pedres. Per si algú es pensava que per ells, pels arbres, encara que tenguin cents i cents d'anys d'antigüetat, els temps no passava i no es morien, avui toca video de vida i de natura, (de natura morta), de lliçó de vida llarga, d'una alzina concretament: Encina de La Marquesa o Encina Gorda, de més de 800 anys. Devall la seva ombra hi cabíen 1.000 ovelles diuen.

He trobat aquesta història a menéame i m'ha parescut desembafant i polida, estava un poc cansat de tecnologia, gent i quotidianitat que passa volant.

Com cada any, el birracruzis ha estat un éxit rotund. I com que pujar videos al facebook no me va bé, pujo aqui el video de la gamba que vàrem fer, devant la mirada atónita dels clients, al jardí del darrera del Viva Tropic.

Inception (Origen). Hi ha algún spoileret petit.

Pels qui, com jo, sou fans den Chris Nolan, teniu molt avançat. Pels altres, aferrau-vos a sa cadira que venen curves (de veres).

La pel·lícula comença a poc a poc pero sense pausa, no s'entreten gaire amb obvietats que podríem dir "poc cientifiques" i no expliquen massa, per exemple, la manera com es dormen ("un sedante"), la morfologia dels somins, -molt lineals i estructurats- o qué feia exactament en Cobb abans de la "extracció". Es passa de llís cap al tema principal, la missió d'endinsar-se dins un subsconcient en concret, i de quina manera: El parking del Corte Inglés crec que no té tants de pisos per avall!. I el tronc de la pel·lícula és de vertigen.

La filmació avança amb la mateixa cronologia que condueix al nostre cervell a les profunditats dels somnis, fins al punt que no nomes et planteges si el que veus a la pantalla és o no vigilia, si no que tú també comences a entrar dins una espècie "trance" del que no surts fins acabada la projecció (jo vaig sortir mig marejat, en serio), perque a la fi el cinema és un poc això: Una manera de somiar, d'escabullir-se, de cercar una realitat alternativa, com el tren.

I molts d'ascensors, molts. Sense que ens adonem, Chris Nolan va posant en escena elements típics dels somnis, com ara són els ascensors, les caigudes, els túnels, la foscor, la manca de gravetat (aquest tret sí que és més evident que elsanteriors).

La relació entre les diferents capes de sonis, la relació cronològica vull dir, és tal vegada un poc massa "exacte", i la manera com la física afecta a les diferents capes dels "Adormits" també és un poc inversemblant, pero precisament la gracia de la pel·lícula és aquesta. Si mai ningú ha pogut controlar, vestir o dissenyar un somni, tampoc no som noltros ningú per dir-li en Christopher Nolan com ho ha d'interpretar ell.

Banda sonora, història i interpretacions sobèrbies, tot acompanya.

Té reminiscències, sobre tot, de Dark City i de Abre Los ojos. I hi ha un nivell que els qui heu jugat al GTA IV també tendreu un Deja vú.

Se'n poden parlar díes. Esper que vos agradi tant com a jo. Demà al Birracruzis, un poc retxats, podem avançar teoríes, bon cap de setmana.

La realitat supera la realitat: Un arcade de cotxes amb un circuit real de cotxes a una altre habitació.

Tots és un poc cutre-cartó pero funciona: Per una part una pantalla, un volant i una palanca. I per una altra una espècie d'Scalextric lunar amb un cotxe dotat de càmera wireless i controlat per la maquina en sí.

Una gran idea que ja m'imagin amb helicòpters en miniatura: Cagondeu que n'hi ha de gent en es paro!

via http://www.inewidea.com/

Kyle Eastwood, fill den Harry El Sucio, originally uploaded by simollepol.

Kyle Eastwood, ahir a Sa Pobla

037, originally uploaded by simollepol.

Aquest Blog no tanca per agost pero quasi. El subtil capfico d'una abella. Així es titula el video d'avui amb el que me feia ganes adjuntar una reflexió que rès té a veure:

Perquè els hotelers, tan proclius a fer manifestacions quan un tema les hi pica (vegi's el pitoste mediàtic que han muntat amb el tema Golf a Son Bosc) callen davant l'actual demostració pública de l'expoli al que l'Ibatur els va sotmetre durant el regnat den Jaume Mates I, amb presses de pèl com la de la targeta verda i altres animalades similars?

La abella:

via http://micaballodecarton.blogspot.com/