Ja he acabat de currar! Bon dilluns a tothom.

Oye que entretenido esto del facebook no? 

Més mites que cauen: Silicon Valley. Quant erem jovenetets mos parlaven de Silicon Valley. Un lloc a l'estil de la Cypress Creek de Hank Skorpio (mes de 89.000 entrades a Google!) on tot era tecnologia, ecologia (?), pasta i diversió. Totes les oficines tenien ping pong, billar, jocs recreatius, piscina, bareto y futbolin (tercer .pps més sobat: Las oficinas de Google por dentrooo, que guaiiiii).

Silicon valley era, a més, gobernat per jovenets amb ulleres de pasta, molt més inteligents que els millonaris de la Forbes, i sabíen compaginar el seu temps lliure amb una feina lliberal i gens estressant (una polla, se pasaven tot lo dia a la feina!). La enveja de tots els joves, en una paraula. A Mallorca tenim el Parc Bit, una espècie de Silicon Valley (Clovella d'ametlla Valley s'hauria de dir) on s'ajunten lo bó i millor de les noves tecnolgíes de Mallorca i els mitjans de comunicació que dicten tendència. Una escola de L'Opus arredoneix tan meravellosa caterna d'exquisiteses. Ah!, El Metro no s'hi atura, en una mostra més de la previsió de la nostre classe dirigent.

Més tema fred. Ara venc de Caimari i es Massanella pintava així.

Tenc els dits congelats. Per rematar aquest puta dia de merda que fà a la feina s'ha romput la calefacció (sempre se romp quant fa un màxim de fred, no sé molt bé perquè). Tenc tant de fred als dits que no puc ni escriure. 

Escoltarem un poc de música idó: L'altre dia a Cas Capellà me vàren parlar d'aquesta web i no la coneixia. Rockola.fm: Música (el pla radio) depenent del teu estat d'ànim i per décades. Amb molt info de grups i tal. Esta més que bé per no haver d'aguantar als 40 principales.

Besos i fred, i un poc de jager fresquet!

Aquesta setmana no hi ha colofó musical sino una imatge. Per jo la imatge de la setmana: 

Ascensor cap a enlloc. Sabeu on és no?

Si anau a fer una ronda pels fotologs varios, que sé que ho feis perque hi ha molt de voyeurisme amb aixó d'internet (jo el primer), vos en donareu compte d'una moda que hi ha els divendres sobre tot, pero també els dilluns i algún altre dia. Penjen un dibuixet tret de per google (una espècie de wordart) d'una rateta amb el cap damunt un ordinador, o de un moixet que se'n va de festa o alguna horterada similar i posen la frase que més agrada tal dia com avui: Por fin es viernes.

Mils i mils de fotologs i mostradors publics de històries personals i fotos de dubtosa gràcia (que no podem deixar de mirar, com un culebrón d'ínfima qüalitat que mos enganxa desde el primer te quiero) repeteixen la puta mateixa frase: Por fin es viernes. I que vol dir? Que teníem ganes de que passes la setmana? Que avui mos anam de festa? Que no teníem cap pardalada mes per posar i per fer un poc de relleno? Que podrem descansar després d'una agotadora setmana actualitzant fotologs i demés? Com en Garzón que confirma que en Franco es mort, aquesta bona gent mos confirmen, fent els tres alens, que avui, divendres, és divendres.

Death Proof: No acaba de ser una peliculón, ni una pel.lícula amb majúscules diria jo. Li falta ritme. O té un ritme massa irregular. Hi ha puntassos molt bons i els colors i la fotografia (del mateix Tarantino) són molt originals. Per per ser una locura secundaria den Tarantino no li podem posar manco d'un 7 però tampoc no arriba a molt més.

Ara és necessari que torni fer una obra magna perque sino pensarem que ha perdut el capoll definitivament.

La frase: Las invitamos a unos Jagers?

La escena: El primer accident.

Supòs que és un romanticisme adquirit després de mirar tantes pel·lícules. I és que la paraula pirata va, sense remei, aferrada a la aventurera imatge del cantamañanas que se cerca la vida a alta mar, lluitant, com si fos un Robin Hood dels oceans, contra els imperialistes reialmes europeus per donar de menjar als seus, banyar-se entre medalles d'or i altres relíquies precioses -un poc al estil del Tio Gilito- i, sobre tot, pagar-se una bona juerga a base de Ron dominicà en acabar sa feina.

Aquests pirates moderns (els dels superpetrolers), amb armes de penúltima generació enlloc de espases, gorres de Los Angeles Lakers enlloc de capellet i parxe a l'ull, i GPS enlloc de un lloro verd a les espatlles -que no callava ni per cristo i acabava ell tot solet salvant la embarcació-, no són més que una actualització d'aquells pirates que rondaven el Carib a la recerca de vaixells espanyols carregats d'or. L'or d'ara, el petroli, no és tan agradable ni espectacular a l'hora de banyar-s'hi, no és tan brillant ni glamurós, i probablement no s’engataran de Ron quant acabin, però per lo vist toca els collons a les autoritats i al sistema ben igual que els seus predecessors amb cama de fusta i, al canvi, crec que els hi surt ben a compte.

És curiós però sempre que hi ha algun acte il·legal on NO hi ha mesclats actes polítics i són els desfavorits els qui intenten cercar el seu lloc al món posant els collons damunt la taula, t’assalta una espècie d’absurda i romàntica solidaritat i penses: “A meam si encara no estarà tot perdut”.

El millor anunci de Wii que he vist fins ara. 

Actualitzat el llistat de vincles: Re-entrada del blog del Pagès i entrada del Blog de na Rous i en David de viatge per Tailandia.

No esta mal la mossa eh?

Bé, d'aquí rés el II Campionat de Pro a La Birreria.

La temporada alta de fires ja ha passat i les conclusions, després d'escoltar a la gent, són:

1. La de Caimari agrada cada any més.
   
2. La de Pollença se'n va per avall com la credibilitat den Schuster.
   
3. Les polítiques municipals són massa municipals.
   

I, com cada any, felicitar a la Madrina d'aquest blog (encara que ella se fa la sueca) que dissabte mos va fer 24 anyets.

És la nostra madrina des dels 21. Ja esta feta tota una polla!

Jeu aqui!

Que ja no tenim edat per anar al Dijous? Anda ya...!.

No faré comentaris de les fotos, que és dilluns i me fa molta vesa. A més sé que no vos interessa massa el texte, basta veure com "llegiu" la Pronto.

Graxix Maribi per les fotos

Se pot anar amb una americana vermella sense coll i amb unes hombreres de por, leggins devalls els genolls i mocasins? Ara no, abans si:

Música pel dimecres bó. No té ni un segon dolent.

Como los gorilas: Uh, Uh, Uh ...I love you...

Els diaris s'hauríen d'actualitzar ja. La noticia comença així: Fue una persecución digna de una película. Idó no! Fué una persecución digna de un videojuego.

En resum la noticia és aquesta: A un tio que no se li paga una factura s'intenta suicidar tirant-se de La Victòria per avall. Per enmig persecució a 200 Km/h per l'autopista i topada amb diversos cotxes, un d'ells de la Guardia Civil.

Estaríem parlant d'un 6 estrelles GTA? Molt probablement. Lo que passa és que no va trobar taller de Pay'n'spray per re-pintar el cotxe.

La Noticia al DM.

Un Japo a Berlín d'aquests que te fan el sopar a la taula. Una experiencia molt gratificant, sobre tot quant li toca fer la planxa neta devant teu. Mira com son els japonsesos que amb les marques del scotchbrite deixava dibuixada la bandera de Japó (el sol i tal). Cada detall conta.

Grooveshark!

per escoltar música a les totes!!!!

El Tour de fires de Novembre comença ja:

Sortida de Pollença amb una contrarellotge per equips amb avituallament a La Birreria (la meteorologia tendrà un paper importantíssim).

El dimecres duríssima etapa de muntanya Dijous Bó Mortirolo (alto de categoria especial) -on els cops de fetge per arribar adalt seràn bàsics- , i arribada a l'sprint Diumenge dia 16 a Caimari amb degustació de quelitas amb oli pels campions.

De la anada a Potsdam (apropet de Berlin) aniré posant cosetes a mesura que les reveli. Manco díes que altres anys (un cap de setmana llarg) i molt de fred. Els habituals (encara que en vàren fallar alguns) i les marxetes i la feina de sempre.

A destacar, ja que per aquí se'n parla molt, la cultura automovilística que hi ha a Alemanya. Tampoc descubrirem ara que són a fer cotxes lo que noltros a tombar ametlles, pero comprobar de primera mà el respecte pels altres que tenen, com cumpleixen amb les normes, (o sigui, no van a 1 Km/h si se pot anar a 70Km/h), lo poc nirviosos que se posen (mai toquen el claxon) i, en general, com estan per lo que estan i no a la parra absoluta quant agafen el volant (mòbil, marujeo...), sempre és un plaer. I una enveja.

BLACK POWER.

Al final el menys radical se'n ha duit la cosa aquesta de les eleccions americanes que, sigui dit de passada, són un puta conyasso absolut. Fa devers 2 anys (a mi me'n pareixen inclús més) que fan mitins, debats i demés uretrades pre-electorals. Aquest home ha tornat 10 anys vell en 2 díes. I el panorama que li ha deixat el gatarrí de'n Bush no és per posar-se a pegar bots precisament.

Li dessitjam molta sort en la seva feina i celebram amb euforia desmesurada la conquista de la Casa Blanca per part del Poder Negre.

Jo la hagués votada.