Art? Juguetes pijes? disseny? Tot se mescla avui en dia!

-Grumble Toy-

Crec que ja el vaig posar l'any passat peró ara ha sortit la segona part. Se tracta de fer tricks com si d'un skater es tractàs peró és un dolç dofinet.

A meam si ho superau.

Bot més alt: 99.55

Combo més llarg: 98

Punts: 2 046 120

Dolphin Olimpics 2!

Si mal no record quant era jove me descrivia a mi mateix com d'esquerres. I un tio divertit (encara que d'aixó no n'estic segur)

D'esquerres i independentista, bé, independentista no, nacionalista. A mesura que me vaig fer gran vaig veure que el món era massa complicat, i els nacionalismes eren una postura massa "radical" i simplista per ser un adult. Me vaig dir a mi mateix: El Capitalisme funciona, si no no m'hagués pogut comprar el BMW (o Audi o Golf o similar).

Me vaig fer de centro-esquerres, me molava la llibertat però tampoc volia ser un hippie nacionalista tota la vida. Aquesta postura era més còmoda i més adient amb l'apartament a primera línea que m'acabava de comprar (no sense esforç). I amb el carnet de soci del Golf d'Alcanada. (o de Pollença, és igual. Tot és hipotètic)

El dia que me feren Batle me vaig jurar dur a terme totes aquelles idees que me rondaven pel cap quant era jove: Igualtat, llibertat per tots, integració, respecte... però la veritat es que els gitanos de la platja i els negres que venen CD's me començaven a molestar de veres. Abans ho veia com una passa més en la diversificació cultural (un poc soterrada, això sí, però "guai") però ara als meus amics encorbatats els feien nosa. A mi també. I molt més els ninets que se dediquen a beure al carrer. El carrer és meu. Als meus amics també els hi molesta la música i que els joves es divertesquin. Hi ha massa bars

Ho prohibiré. Ho prohibiré tot. La musica, els bars, els Cd's, la fruita a la platja, l'alcohol, les festes. Tot.

Crec que se m'envà la olla. Hauria de sortir més del poble. O canviar de feina, sí, canviar de feina. Així tots hi sortirem guanyant.

Ja sé que segurament l'heu vist pero l'heu d'escoltar bé, hi ha detalls que no es subtitulen i valen molt la pena ...i si no l'heu vist, no sé a que estau esperant.

Els cardena's friends ara se troben a Youtube!

Quant era jovenet i feia feina amb mamàs o futures mamàs (alla per l'any 94 o 95) me vaig prometre a mi mateix no caure en l'error de passar-me tot el puta dia parlant del meu fill o fills com feien elles (quant a mi lo únic que m'interessava era parlar de marxa, porros i famelles).

Moltes vegades, inclús sense adonar-mos conta, aprenem coses. I molt de pics aprenem, no tant com es fa una cosa o com s'ha d'actuar davant una o una altra situació, si no tot lo contrari: Com no s'han de fer les coses. I aquest és un aprenentatge tan útil com l'altre, ja que molta gent fa les coses al revés de com s'hauríen de fer. I qüasi sempre només hi ha dues maneres de fer les coses.

Eren els selvatges 90!

Quina cara la del Narco que vàren agafar despusahir amb nosequants quilos de coca. El tipo se sembla horrores al Señor Cuesta. No pot ser que un narco faci aquesta cara de funcionari, no pot ser. Es que pegam de La Paca al Señor Cuesta! La gent hauria de tenir la cara del que fa feina, així no ens equivocaríem. Per exemple n'Iniesta no fa cara de futbolista ni en Miquel Adrover de disenyador de moda. Avui se juga molt al despiste amb aixó de les primeres impressions, com el cas aquell de la pija que és pagesa (o era al revés?)

El que té la cara que se mereix, i no és casualitat, parlant de drug dealers, és Mr. Nice. L'ex-resident de Mallorca, empresonat 7 anys per tràfic d'herba a gran escala, Howard Marks, té inclús una web desde la que ven llavors i llibres. Jo per si de cas ja he comprat el domini lapaca.com, per lo que pugui ser.

jessica simpson, where has your love gone, its not in your music,
no. you need a vacation to wake up the cavemen and take them to mexico. jessica, jessica simpson, you've got it all wrong.
your fraudulant smile, the way that you faked it the day THAT you died. my body's in shambles INCRUSTED with brambles that sharpen the air i breathe.
whats ON the menu, jesica can you, take down my order please.
jessica, jessica simpson, you've got it all wrong. your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
tomorrow gets closer a purple bulldozer is calling you on the phone.
your lovelife preceeds you, your son in law feeds you, injections of cortizone.
jessica, jessica simpson, you've got it all wrong. your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
jessica simpson where has your love gone, its not in your music, so where has it gone? then, jessica...

Sabeu qui és aquest tio mescla entre en Joey de Friends i en Wayne Rooney? És en Seth Macfarlane! Els 4 freaks tot d'una han pensat: Of course utretra. Pels menys televisius diré que és el creador de Padre de Familia, la serie que me conform a mirar si no fan The Simpsons.
El tio té una història collonuda, se va perdre un dels vols del 11-s que vàren fer un Se Traspasa a les torres bessones. Per lo vist tenia ressaca...
Idó ha tret una web amb animacions del seu estil que mescla cultura popular (videojocs) i cultura a secas (contes infantils) entre altres. Esta molt bé per fer unas risas en anglés. Link!

Quants d'anys té n'Adrià? Uuuuun.

Ja ha passat un any. Quin munt de sensacions i quines sensacions més bones.

La festa un èxit. Moltes gràcies a tots pels regals (podem montar un Toys'r'us!) i per la presència -sobre tot, jejeje-. Crec que podré penjar alguna foto, si la webmaster del flog de n'Adrianet me deixa...

Quins díes més guapos que fà. A mesura que l'estiu s'allunya se'n van la pols, la calor i la humitat. Arriba el temps de fred, torrades, fires i fregues. Ja era hora!

El darrer trailer de Quantum of Solace... amb ell vos i me desij bon i humit cap de setmana... Deliriant isti Romani!

Aqui si el voleu veure High Quality: Trailer 2 QOS

Quina profunditat estan assolint les converses de bar amb aixó de l'LHC, és massa sentir-nos a noltros mateixos, birra en ristre, opinant sobre la conveniéncia i l'ús del Large Hadron Collider, com si l'haguessim pagat noltros o com si el sabessim fer anar. Pareix que ara tothom ha llegit sobre el tema, coneix a algú que hi fa feina o li han contat que el món s'acaba i no sap molt bé perqué. La qüestió és opinar.

Opinam de tot. O qüasi de tot, tot es discutible i tot es basa en la premisa de: Jo no ho faria així. Jo ho faria d'una altra manera. Se pot substituir fer per pensar, dir i/o escriure. Pareix la primera consecuència -de moltes- de la falta d'empatia que mos rodeja actualment. No escoltam perque no tenim temps ni ganes, hem d'imposar el nostre criteri aviat que mos queden molts consells que donar, no hi ha feed back a les converses no sigui cosa que mos puguin convèncer d'alló que no creim.

Tots duim els taps posats i un escut. El que baixi la guàrdia té molt a guanyar.

Ja el tenim aqui! ... Reconec que fins ara no he entés que era el bosón de Higgs, i ara, no es que ho entengui del tot, pero gràcies al reportatge de El País m'ha quedat un poc més clar. Llegiu-lo per poder anar pel món ...avui (ja que no li queda massa més de vida).

Au idó, anem a fer una volta pel CERN i pel LCH...

Quina virgueria lo d'ahir eh? incursió Japo a les totes!. Més coses: Demà se posa en Marxa el LHC. Ja era hora? No direu lo mateix quant el món s'acabi!. Si s'acaba supós que en vendrà un altre. Alguna solució tendràn els que estàn al poder. Com quant USA va invadir irak, ho feien pel bé de poble ... no?

L'altre dia feien un reportatge molt interesant pel Plus (La guerra sin fin. No End in Sight), entre altres dades d'interés n'exposa una de molt il.lustrativa: Resulta que l'únic edifici que les tropes americanes vàren protegir a la postguerra d'Irak va esser ... El museu d'història de Bagdad? Noooo. La Biblioteca on s'hi guardaven mils d'arxius escrits, alguns amb mes de 4.000 anys? Noooo. El ministeri del Petroli? Bingo!! Fa verguensa veure als soldats, damunt els tancs, mirant com la gent del carrer es barallava per entrar als edificis públics i endurse'n una cadira o mitja trinxa de rajoles (les mafies ja se'n havíen duit lo de valor) mentres ells se'n riuen de la situació desde el seu Lloc de Poder.

Vos recoman mireu aquest reportatge, per una altra banda premiat a Sundance i nominat a l'oscar al millor documental al 2007. Fa molta ràbia quant el veus pensar com es vàren fer les coses i perqué en Bush Jr. va invadir Irak, pero també te quedes més tranquil pensant: El que esta equivocat és Ell.

Aqui teniu un link on el podeu veure: No End in Sight

JAPÓ!!

Perquè sempre ens ha cridat la atenció aquest país? Per lo desconegut/allunyat? Per les noves tecnologíes? Per ser la meca dels freaks? Pels seus carrers plens de llums de colors en lletres japoneses? perque son baixets i no tenen mitja ostia? Pels seus videojocs? Per Lost in Translation? Perque ens fan llàstima per lo de Hiroshima i Nagasaki? Per en Son Goku? Per que viuríem de Sushi?

Aquest cap de setmana hem tengut per aquí Es Concu Roig de n'Adrià (també anoment MetalDan o el Asote de las féminas), i ens ha contat que se'n va a Kioto a veure s'al.lota (rééés, voltant es cap de cantó). Enveja profunda que te tenim tio.

Per aprofundir dedins la vida al Japó desde el punt de vista d'un europeu heu d'entrar a un blog del que som fan d'amagadet: Kirai. un blog d'un jove emprenedor amb les idees clares que treballa a Japó i ens mostra les cosetes del dia a dia que tant mos agraden. Una gran feina.

I a na Tsukiko: 有ri難u (gràcies!, crec...)

You either die a hero or you live long enough to see yourself become the villain.

O mors com un heroi o vius lo suficient com per veure't convertit en un dolent. Amb aquesta frase que obre i tanca el film es pot explicar una de les víes d'aquesta película, pero aquest film es una puta estació de trens sencera!

Se poden fer moltes lectures, unes des del punt de vista ètic i/o polític: El bien, el mal, la manera d'aconseguir la pau devant el caos, al justificació de la violencia, la confiança en les persones, en la seva bonal.lotura...

Unes altres desde un punt de vista cinematogràfic i com a adaptació del còmic. Superat, d'alguna manera, per la peli.

Èticament hi pot haver lloc per opinons diverses (el joker no té un ideal ni un motiu que expliqui el seu comportament, un poc com lo que als americans els hi agrada creure, així matar i torturar és més fàcil; si no ho veig, no existeix, si no els entenc, primer dispar.), peró al cap i a la fí és una película, un entreteniment, i com a tal, és respectuosa amb l'espectador, inteligent, angoixant, fosca sense caure en el tenebrisme gòtic de postal, redona del principi al final.

El dolents no son sempre dolents i els bons tampoc son sempre bons, la linea que separa lo correcte de lo incorrecte esta tan difuminada com ho esta a la vida real. De fet és una linea que se dibuixa i se desdibuixa com la rialla cicatritzada del Joker, depenent de la visió de les coses de cadascún dels herois (més d'un com voreu). I així ens podem encarinyar amb en Joker i la seva buida vida com a títere maliciós i de punki suburbà. En Batman, bé, en Bruce Wayne, mos pot arribar a fer un poc de ràbia, amb aquesta postura de niño bien de col.legi de pago que a vegades té, de capritxós i de que tot ho abarca i tot ho sap fer. Al poli interpetat per en Gary Dracula Oldman també se li dona una volta més que a la peli anterior i també li surt un costat Joker quant esta a punt de morir. En Harvey Dent, molt ben interpretat per en Aaron Gracias por fumar Eckhart (i el motero de Erin Brocovich!), és un personatge clau, el que guia les nostres conciències pel film i el que ens fa dubtar del nostre Reverso Tenebroso, el que tots tenim més o manco amagat (violencia, egoïsme...). El Joker arriba a fer por, i quant surt estàs més atent que mai a la pantalla, no te pots perdre cada moviment que fa, cada expresió, cada llepadeta (abusa un poc d'aixó, per cert), te demanes com putes ho fa per organitzar tot el tinglado que monta (moure tants barrils de benzina no és fàcil!), peró al final és el que té el cap més ben amoblat, encara que només sigui per fer putades, i putades groses.

S'ha de veure, no és la millor película de la història (la tercera segons l'IMDB!) pero és un regalet pels sentits (o un martellet) i demostra que se pot fer una bona peli d'un superheroi sense caure en focs artificals i americanpies varios (Superman Returns per exemple). La película és com un còmic, pero al revés. Realista com una personatge real dins una peli de dibuixos animats. Fa molta ràbia anar a veure una película de la que se parla tant, i més amb el handicap de la mort den Heath Ledger, peró s'ha de fer un exercisi de buidament del cap i anar-hi, si se pot, un poc verge.

Ah! Prohibit arribar tard, la primera escena és de les que te deixen assegut.

Parlant de coses de la mar... A vegades internet serveix com a finestra al món que mos agradaria viure (per uns moments), webs per posar-mos les dents llargues n'hi ha a Mils: Cotxes, cases, aparells electrònics... Avui vos deix aquest link d'una web on la gent hi penja fotos de yates que va vegent pel món. I no parlam de la zodiac del veïnat precissament.

Començant pel famós "A", que aquest estiu s'ha passejat per Les Illes. La pregunta, profunda, sempre és la mateixa: Que val omplir el dipòsit?

Mos havíen de dur el sopar i vàrem acabar berenant de pa amb oli amb formatge (clar.. com que bromejaven). Molt bó l'arrosset i la jornada marinera en sec a u Varador. S'ha de repetir un dia que entrar dins la mar no sigui un perill pels nostres cossos.

Ahir va comparèixer en Sardà a El Hormiguero (no se pot dir d'altre manera). Esta fatal. Ha escrit un llibre i venia a promocionar-lo. Diu que la gent se mor dos pics, un pic quant el teu cos, per dir-ho d'alguna manera, deixa de funcionar, i un altre pic quant t'oblida la darrera persona que t'ha conegut. Mors dins el darrer intelecte que te recordava. Per aixó, i aqui esta el quid per aquest homonet, els famosos "viuríen" més. Una puta xorrada.

Supós que la inmortalitat, quant arribi, ja serà tard, una perque tot, sempre, quant surt, és massa car per a la gent normal (mirau sino qui va tenir els primers DVD's o tele de Plasma) i dos, perque, si tenim pasta per pagar el tractament, ja serem vells i ja no voldrem la inmortalitat, sino tornar joves. I aixó, si esta inventat, serà massa car (i torna a començar).

Parlant den Sardà, quina arrogancia, quin poc sentit de l'humor (o quin sentit del humor més cutre i passat de moda) i quin egocentrisme. No deixava parlar en Pablo Motos i no el mirava ni a la cara quant ell li deia alguna cosa. Mirava el públic com per sentir-se dins un Deja Vu de Crónicas i no va entrar al trapo amb cap de les bromes que li feren. Estan més aprop La Hora Chanante de los Payasos de la Tele, que en Sardà de qualsevol programa de mitja rialla d'avui en dia. I a més es movia compulsivament, com si hagués prés algun tipus de d'aspirina estranya.

És un personatge acabat i engolit pel seu propi ego. Supós que si torna fer un Late (ahir ho va insinuar) fracasarà estrepitosament. Probablement me menjaré lo que acab de dir amb patates qualque dia, pero mentres tant...