Ja arriba nadal i la perreria se contagia. Entre que un cà se va menjar el cable del carregador de l'ordinador de La birreria i que quant som a ca meva tranquil aprofit per fer correr n'Old Snake, no me queda temps per postear, i es que els posts son para el verano.

L'altre dia vaig anar a unes jornades de e-commerce (lo que esta ara de moda en hoteleria, una vegada el rollo de la qüalitat ha passat a la història) i vaig al.lucinar de com ha canviat tot el rollo de la atenció dins una, diguem-li, classe voluntaria.

Amics professors me comenten que, amb al.lots de 15 anys, és molt difícil fer que se concentrin i aturin el móbil (Psp, Ds...). Estam parlant d'al.lots joves que, per sort o per desgràcia, hi van per obligació a les classes.

Idó bé. en unes jornades de e-commerce, ple de directors d'hotel, informàtics de postin, directors comercials i altra fauna yuppie hotelera (mitjana d'edat 40 tacos): El 70% xatejaven amb la blackberry, un 20% enviaven missatgets, un 5% (el cas mes curiós i descarat) tenia el portàtil en marxa, xupant wi-fi del Palas Atenea i tot per actualitzar el Facebook i xatejar pel Messenger (el tenia devora). I aixó que només era un dematí i la pausa del café va durar tres quarts d'hora!

I si, queda un 5%, els dos pardals de turno que vàrem posar el mòbil amb silenci i, víctimes de la nostra educació victoriana, estavem amb el ulls oberts i fent veure que escoltavem. El pensament no hi era peró al manco no necessitavem instruments tecnològics per fogir de l'aula.

En tornar m'enduré la Psp. Va ser dur.

Donar la volta al columpio era la vostra obesesió de petits? 

Pardalades com aquesta a mils per començar la setmana riguent. failblog!

La Crisis del Madrid? Aixó no és tema. (I en majúscules ojo). Diumenge hi haurà tema.

Encara que és massa com, a cercles on normalment no es parla de futbol, el tema de la cossa al cul den Schuster ha calat i es tracta com a notición. No a la altura de les noces del príncep peró si a l'altura de un divorci sonat o una mort sobtada.

A més en Schuster, ara un padrinet gronyidor, va ser l'ídol de les ara qüasi quarentones que als anys 80 es vàren començar a interessar pel futbol al compàs de les melenes de l'alemàn al viento.

Els futbolistes d'ara ja no desperten aquelles passions post-destape. Algú s'imagina a les nines amb la carpeta forrada amb la foto de n'Alves o en Messi? Amb la excepció den Beck's, cansiníssim per una altra part, i la seva novia cadaver, ara als ídols sexuals de les jovenetes s'han de cercar dins altres àmbits ja que a l'esport, al contrari dels guapos Lineker i Schuster d'un temps, hi ha poca cosa més que tipejos lletjons. Perque en Nadal, per molt d'smoking que li posin guapo, guapo no es que sigui. I a en Gasol i companyia més val no trobar-sel's de vespre a un carreró!

Estic desconectat. I tenc les noves tecnologíes abandonades. Ara pos birres i feim loteries. Només m'enter del futbol. Ni politica ni societat ni cultura ni rés. El temps que pas devant un ordinador ha passat de 9 hores/dia a 5 minuts/setmana.

Per cert ara obrirem La Birreria els dematins, devers les 10, per fer el cafetó, llegir el diari, pegar una mossegada bona i fer la rialla matinal. Vos hi esper.

Aquest cap de setmana hem tengut uns menorquins a sopar cada dia. Autèntics. Per Menorca aquest remember de les festes de Sant Climent del 2004.

En Dan, En Toto, En Javi, N'Stephane i altres. Molt bones festes.

Matances. Aquí comença tot.

Ja he acabat de currar! Bon dilluns a tothom.

Oye que entretenido esto del facebook no? 

Més mites que cauen: Silicon Valley. Quant erem jovenetets mos parlaven de Silicon Valley. Un lloc a l'estil de la Cypress Creek de Hank Skorpio (mes de 89.000 entrades a Google!) on tot era tecnologia, ecologia (?), pasta i diversió. Totes les oficines tenien ping pong, billar, jocs recreatius, piscina, bareto y futbolin (tercer .pps més sobat: Las oficinas de Google por dentrooo, que guaiiiii).

Silicon valley era, a més, gobernat per jovenets amb ulleres de pasta, molt més inteligents que els millonaris de la Forbes, i sabíen compaginar el seu temps lliure amb una feina lliberal i gens estressant (una polla, se pasaven tot lo dia a la feina!). La enveja de tots els joves, en una paraula. A Mallorca tenim el Parc Bit, una espècie de Silicon Valley (Clovella d'ametlla Valley s'hauria de dir) on s'ajunten lo bó i millor de les noves tecnolgíes de Mallorca i els mitjans de comunicació que dicten tendència. Una escola de L'Opus arredoneix tan meravellosa caterna d'exquisiteses. Ah!, El Metro no s'hi atura, en una mostra més de la previsió de la nostre classe dirigent.

Més tema fred. Ara venc de Caimari i es Massanella pintava així.

Tenc els dits congelats. Per rematar aquest puta dia de merda que fà a la feina s'ha romput la calefacció (sempre se romp quant fa un màxim de fred, no sé molt bé perquè). Tenc tant de fred als dits que no puc ni escriure. 

Escoltarem un poc de música idó: L'altre dia a Cas Capellà me vàren parlar d'aquesta web i no la coneixia. Rockola.fm: Música (el pla radio) depenent del teu estat d'ànim i per décades. Amb molt info de grups i tal. Esta més que bé per no haver d'aguantar als 40 principales.

Besos i fred, i un poc de jager fresquet!

Aquesta setmana no hi ha colofó musical sino una imatge. Per jo la imatge de la setmana: 

Ascensor cap a enlloc. Sabeu on és no?

Si anau a fer una ronda pels fotologs varios, que sé que ho feis perque hi ha molt de voyeurisme amb aixó d'internet (jo el primer), vos en donareu compte d'una moda que hi ha els divendres sobre tot, pero també els dilluns i algún altre dia. Penjen un dibuixet tret de per google (una espècie de wordart) d'una rateta amb el cap damunt un ordinador, o de un moixet que se'n va de festa o alguna horterada similar i posen la frase que més agrada tal dia com avui: Por fin es viernes.

Mils i mils de fotologs i mostradors publics de històries personals i fotos de dubtosa gràcia (que no podem deixar de mirar, com un culebrón d'ínfima qüalitat que mos enganxa desde el primer te quiero) repeteixen la puta mateixa frase: Por fin es viernes. I que vol dir? Que teníem ganes de que passes la setmana? Que avui mos anam de festa? Que no teníem cap pardalada mes per posar i per fer un poc de relleno? Que podrem descansar després d'una agotadora setmana actualitzant fotologs i demés? Com en Garzón que confirma que en Franco es mort, aquesta bona gent mos confirmen, fent els tres alens, que avui, divendres, és divendres.

Death Proof: No acaba de ser una peliculón, ni una pel.lícula amb majúscules diria jo. Li falta ritme. O té un ritme massa irregular. Hi ha puntassos molt bons i els colors i la fotografia (del mateix Tarantino) són molt originals. Per per ser una locura secundaria den Tarantino no li podem posar manco d'un 7 però tampoc no arriba a molt més.

Ara és necessari que torni fer una obra magna perque sino pensarem que ha perdut el capoll definitivament.

La frase: Las invitamos a unos Jagers?

La escena: El primer accident.

Supòs que és un romanticisme adquirit després de mirar tantes pel·lícules. I és que la paraula pirata va, sense remei, aferrada a la aventurera imatge del cantamañanas que se cerca la vida a alta mar, lluitant, com si fos un Robin Hood dels oceans, contra els imperialistes reialmes europeus per donar de menjar als seus, banyar-se entre medalles d'or i altres relíquies precioses -un poc al estil del Tio Gilito- i, sobre tot, pagar-se una bona juerga a base de Ron dominicà en acabar sa feina.

Aquests pirates moderns (els dels superpetrolers), amb armes de penúltima generació enlloc de espases, gorres de Los Angeles Lakers enlloc de capellet i parxe a l'ull, i GPS enlloc de un lloro verd a les espatlles -que no callava ni per cristo i acabava ell tot solet salvant la embarcació-, no són més que una actualització d'aquells pirates que rondaven el Carib a la recerca de vaixells espanyols carregats d'or. L'or d'ara, el petroli, no és tan agradable ni espectacular a l'hora de banyar-s'hi, no és tan brillant ni glamurós, i probablement no s’engataran de Ron quant acabin, però per lo vist toca els collons a les autoritats i al sistema ben igual que els seus predecessors amb cama de fusta i, al canvi, crec que els hi surt ben a compte.

És curiós però sempre que hi ha algun acte il·legal on NO hi ha mesclats actes polítics i són els desfavorits els qui intenten cercar el seu lloc al món posant els collons damunt la taula, t’assalta una espècie d’absurda i romàntica solidaritat i penses: “A meam si encara no estarà tot perdut”.

El millor anunci de Wii que he vist fins ara. 

Actualitzat el llistat de vincles: Re-entrada del blog del Pagès i entrada del Blog de na Rous i en David de viatge per Tailandia.

No esta mal la mossa eh?

Bé, d'aquí rés el II Campionat de Pro a La Birreria.

La temporada alta de fires ja ha passat i les conclusions, després d'escoltar a la gent, són:

1. La de Caimari agrada cada any més.
   
2. La de Pollença se'n va per avall com la credibilitat den Schuster.
   
3. Les polítiques municipals són massa municipals.
   

I, com cada any, felicitar a la Madrina d'aquest blog (encara que ella se fa la sueca) que dissabte mos va fer 24 anyets.

És la nostra madrina des dels 21. Ja esta feta tota una polla!

Jeu aqui!

Que ja no tenim edat per anar al Dijous? Anda ya...!.

No faré comentaris de les fotos, que és dilluns i me fa molta vesa. A més sé que no vos interessa massa el texte, basta veure com "llegiu" la Pronto.

Graxix Maribi per les fotos

Se pot anar amb una americana vermella sense coll i amb unes hombreres de por, leggins devalls els genolls i mocasins? Ara no, abans si:

Música pel dimecres bó. No té ni un segon dolent.

Como los gorilas: Uh, Uh, Uh ...I love you...

Els diaris s'hauríen d'actualitzar ja. La noticia comença així: Fue una persecución digna de una película. Idó no! Fué una persecución digna de un videojuego.

En resum la noticia és aquesta: A un tio que no se li paga una factura s'intenta suicidar tirant-se de La Victòria per avall. Per enmig persecució a 200 Km/h per l'autopista i topada amb diversos cotxes, un d'ells de la Guardia Civil.

Estaríem parlant d'un 6 estrelles GTA? Molt probablement. Lo que passa és que no va trobar taller de Pay'n'spray per re-pintar el cotxe.

La Noticia al DM.

Un Japo a Berlín d'aquests que te fan el sopar a la taula. Una experiencia molt gratificant, sobre tot quant li toca fer la planxa neta devant teu. Mira com son els japonsesos que amb les marques del scotchbrite deixava dibuixada la bandera de Japó (el sol i tal). Cada detall conta.

Grooveshark!

per escoltar música a les totes!!!!

El Tour de fires de Novembre comença ja:

Sortida de Pollença amb una contrarellotge per equips amb avituallament a La Birreria (la meteorologia tendrà un paper importantíssim).

El dimecres duríssima etapa de muntanya Dijous Bó Mortirolo (alto de categoria especial) -on els cops de fetge per arribar adalt seràn bàsics- , i arribada a l'sprint Diumenge dia 16 a Caimari amb degustació de quelitas amb oli pels campions.

De la anada a Potsdam (apropet de Berlin) aniré posant cosetes a mesura que les reveli. Manco díes que altres anys (un cap de setmana llarg) i molt de fred. Els habituals (encara que en vàren fallar alguns) i les marxetes i la feina de sempre.

A destacar, ja que per aquí se'n parla molt, la cultura automovilística que hi ha a Alemanya. Tampoc descubrirem ara que són a fer cotxes lo que noltros a tombar ametlles, pero comprobar de primera mà el respecte pels altres que tenen, com cumpleixen amb les normes, (o sigui, no van a 1 Km/h si se pot anar a 70Km/h), lo poc nirviosos que se posen (mai toquen el claxon) i, en general, com estan per lo que estan i no a la parra absoluta quant agafen el volant (mòbil, marujeo...), sempre és un plaer. I una enveja.

BLACK POWER.

Al final el menys radical se'n ha duit la cosa aquesta de les eleccions americanes que, sigui dit de passada, són un puta conyasso absolut. Fa devers 2 anys (a mi me'n pareixen inclús més) que fan mitins, debats i demés uretrades pre-electorals. Aquest home ha tornat 10 anys vell en 2 díes. I el panorama que li ha deixat el gatarrí de'n Bush no és per posar-se a pegar bots precisament.

Li dessitjam molta sort en la seva feina i celebram amb euforia desmesurada la conquista de la Casa Blanca per part del Poder Negre.

Jo la hagués votada.

Aquest divendres por de veres a La Birreria. 

Jo me'n vaig al meu periple anual per terres europees a la recerca de bona gent que vulgui venir per aqui a passar les seves vacances, peró vos deix amb inmillorable companyia. Besos i abrasos

Sorprén, i de manera molt agradable (no sé molt bé perquè) que, ara que tothom presumeix de tenir 2 o 3 comptes de correu electrònic, una PDA, 1 o 2 mòbils i conexions vàries wi-fi i no wi-fi, conectats a tota hora en una paraula, sorprèn aquesta manera tan rústica i tan romàntica de pegar-te la bulla per haver aparcart malament. Si la persona que me va deixar aquest escrit (crec que una dona jove anglesa per més senyes) hagués adivinat la gràcia que m'ha fet trobar-me'l, segurament m'hagués foradat una roda. Diplomacia anglesa al volante.

Els caps de setmana sempre deixen notícies molt peculiars i aquest blog tan simpàtic sempre se'n ha fet resó, en part com a eina educativa i en part perque l'autor se sorprén molt facilment de les cosetes que llegeix.

L'home més gras del món, un mexicà que ara pesa 330 quilos pero en va arribar a pesar 560, s'ha casat. Com que no se pot moure del llit el ball nupcial el fèren de la següent manera: Ell ajegut i ella donant voltes voltant el llit. Fiesta!

Aqui teniu la noticia del DM.

Normalent, per por a ser tatxat de maleducat, desconsiderat, un fill de puta o, inclús, un racista, te calles moltes de les coses que penses. Per exemple en aquest càs. Peró per una altra banda penses (i ultimament molt sovint): La gent VEN la seva vida (la que sigui) en imatges i paraules al millor postor i jo no me'n puc enfotre?. Aquest home, que mos dona a tots/es mooolta pena perque no se pot moure, ha cobrat, només del Discovery Channel (que també dius...) 45.000 euros. I, com aquesta, un parell.

Si no fos perque esta així de gras no hagués cobrat aixó ni seria tan famós. Mos fa tanta pena encara? Fins a on esta disposada la gent a l'hora de guanyar doblers? 

I que tot s'ha de dir: N'hi ha que per més (o manco) doblers fan coses molt pitjors.

Per acabar la setmana recordam que l'amic Viaene no dormirà dins aquest xalet de luxe (adjunt foto, 800.000 euros), sino dins una puta celda de presó que, a falta de més dades, esper que sigui petita, ombrívola i homida com es cul d'una rata. I que tant ell com tota aquesta xusma corrupta s'hi quedin una bona temporada.

Avui la musiqueta va per les nines.

Perquè quant mos trobam una persona "de frente", en un lloc més o manco estret (no té perque ser-ho de precís) sempre acabam xocant?

Per carretera, en vehicles de tot tipus, esta clar que hem de circular per la dreta, pero quant anam a peu aquesta norma no s'aplica, i se produeix una de les situacions més ridícules que podem sofrir:

Primer penses me retir a un costat perque l'altre passi (etapa de la educació, la diplomacia i el bon rollo). Quant veus que l'altre ha optat per la mateixa opció i al mateix costat que tú, fas una finta ràpida i canvíes de costat. L'altre pensa igual i es mou inclús igual de ràpid. (Puta passillo dels WC d'Alcampo que és de llarg penses cap endins). Ara vé la etapa del o impós el meu criteri o tornarem xocar (coneguda com jo pas per aqui tant si com no), i efectivament, tornau a xocar. La darrera etapa és la de descojone general. Xocau, vos agafau per l'hombro, reis un poc. Sorry, perdó. I penses: Perquè sempre me passa el mateix?

(tot aixó succeeix en un segón, la vida és així, pim pam!)

Aquest home, definitivament, esta per tancar. O sigui, Gilipolles perdut.
Noticia del DM:
Aznar pone en tela de juicio el cambio climático.

Una perla: A su juicio (el de Mister Ansar), el calentamiento no es global, ni tiene una magnitud excesiva, y, además, no se debe exclusivamente a la acción del hombre ni al aumento del CO2.

I avui dematí: Boira. 

No sé els photoshoperos quin efecte li diríen peró és lo més parescut a un Filtre damunt una imatge Real.

El Equipo A dels Picornells. Gràcies a en Rafel Indiana Picornell i a en Tòfol El Boletaire Husmeador vàrem triomfar. No en vàrem agafar més perque era hora de dinar i hi havia altres equips que també havíen d'omplir el paner.

I, com a equip guanyador, mos va tocar dur la paella.

Una jornada completíssima des del punt de vista gastronòmic i molt, molt divertida. Lo de cercar i trobar està molt bé. Un dia parlarem de cercar i NO trobar; Molt, peró molt més frustrant. (i no parlo de Picornells, si no de claus, papers, carteres etc.)

Black Fingernail.

Les estadístiques agraden. Agraden i entretenen.

Si no, no se s'entén rés. Tot mos ho expliquen amb números i comparatius: morts en carretera, porcentatjes de baixada de les borses (com si jo sabés que un 9% és molt o poc), pasta trobada dins capses de colacao (com si jo sabés que 200.000 euros és molt o poc). M'imagin que és per donar-li un poc més de credibilitat a les notícies, ja que ara tot són mentides i exageracions amb fins comercials. (com si els números no se poguessins manipular).

Així i tot no deixa de ser entretengut poder veure, per exemple, qui surt més al google, i comparar, i fer gràfics, i veure qui i qué és el més cercat. Ja que avui la mesura vé donada per la importància i la importancia de les coses ens la dona L'amo en Google, aqui teniu el google Trends, la manera més numérica de perdre el temps a la feina.

Entrau noms, llocs o el que sigui i voreu els resultats. Jo he fet la meva pròpia gràfica de paraules enfrontades: (Culo pareix guanyar pero pis li dona canya al final!)

També es pot cercar per països i per paraules. Mirau quins son els 5 primers països que cerquen "sex" a Google i vos endureu una sorpresa.

Un parell de monedes de 5 duros a la butxaca i una horeta per devant. Era tot el que necessitavem. Després creuaven l'umbral a un món màgic. Desde el senzill Tetris a l'espectacular After Burner. De tot hi habia i tot depenia del pressupost. 

La entrada, música celestial, sonava més o manco així.

L'amic que ha creat la esmentada Simfonia d l'Arcade: Andy Hofle.

Si passau pel fotolog voreu la cara que fan els dos meus nous socis. Tot elegància.

Resulta que a Japó fan lluites de fluorescents. A La Birreria n'hi ha un de llarg que està fus i no tenim ni collons de depenjar-lo per por de fer massa força i que se rompi, i aquests gorans del tub lluminós se dediquen a pegar-se d'osties amb, no ún, si no un parell d'ells fermats amb cinta aïllant.

Queden més maneres de mesclar la violencia amb l'espectacle?

I un poc de música per despedir la setmana i el tema Airbag (gran peli de la que tornarem parlar algun dia). Mos veim a La Birreria. Besos i abrasos.

und ein bisschen Trinkgeld

Una peli d'aquestes amb hype. Per començar a Sitges vàren cancelar el pase per por a que còpies pirates fossin gravades des de l'interior amb càmares-screeners (que dius: i no les poden registrar a la entrada abans de cancelar el pase?).

La promocionen com la suma de Blade Runner y The Rocky Horror Picture Show:

Repo! The Genetic Opera

Aqui la web amb el trailer a full

Alerta meteorológica! Quin oi de societat de la informació. 

Ja sabem tots quin temps ha de fer per dia, lloc i hora exacte. No com abans; Despusahir va venir un bon home a La Birreria, mos explicava que se'n va anar a cercar picornells dissabte dematí i el va agafar una bona aigua. El tio va arribar xop al cotxe i se va haver de canviar de camisa. Estava tot sorprés de que li hagués plogut. Sorprés peró amb sintonia amb la circunstància i amb lo que la provoca (ja és temps de ploure!)

Aquesta anécdota, contada fa 20 anys, era lo més normal d'aquest món, peró ara, amb la informació sortint-mos per les orelles, és impensable que ens anem a realitzar qualsevol activitat a l'aire lliure sense abans mirar 400 webs de previsió i havet analitzat les possibles consequències amb 50 e-mails crussats amb n'Alfred Rodríguez Picó. Hem passat de la valentia de sortir sense por, a passar pena pel condicionant -no exent de discusions- dels mitajs actuals que mos acosen. I que passa si plou? Que mos banyam. I que passa si mos banyam? Que la experiència programada no és 100% satisfactoria i no passam el gust que teniem previst passar. De cada vegada semblam més màquines programables.

Tots pensavem: Pero com te'n vas a cercar picornells amb aquesta previsió que hi havia a windguru tio? 

No li vàrem dir, clar.

Cançó Pop escrita als anys 60 per llençar un missatge d'opimisme devant una situació política "complicada". 

No pot ser, idó, més adient. What a wonderful world.

I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white

The bright blessed day, the dark sacred night

And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky

Are also on the faces of people going by

I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"

They're really saying "I love you"

I hear babies cryin', I watch them grow

They'll learn much more than I'll ever know

And I think to myself, what a wonderful world

Yes, I think to myself, what a wonderful world

No deixeu de visitar I Fira de Sostenibilitat si anau per Menorca. És aquest cap de setmana i de ben segur que en Dan, que serà per allà d'organitzador, vos convidarà a unes pomades sostenibles.

Quin cap de setmana més gloriós! Feia estona que no reia tant amb un titular de premsa com el de diumenge. Les dues lesbianes-marujes amagaven la pasta bruta dins una capsa de colacao enterrada a un jardí. Ni el més pagés dels guionistes d'IB3 (si és que n'hi ha algún), gat d'herbes dolces, hagués pensat una trama tan burda i ridícula.

Mentres (m'imagin) a Marbella deuen obrir comptes a Bancs Suïssos o la Mafia els hi blanqueja els doblers, aquí mos conformam amb amagar-ho devora les colfloris. Deu esser la manca de pràctica, i sobretot, l'amor per la terra. A meam si abans de ficar-se dins aquests berenars feim uns cursets (pagats per la conselleria de Joventut of course) de com i a ón amagar la pasta per, a més de passar per lladre, no fer el puta ridícul.

Un curset de Como ser corrupto y que no se note mucho tampoc aniria malament. Un veïnat del tal Kurt Viaene me va comentar diumenge que l'amic den Cardona se feia un Xalet a Bonaire. Un funcionari que de cop i volta se compra un solar a Bonaire (que no és precisament el Bronx) i se fa un xaletarro: Raro? No és el primer.

L'any 2001? rééés ..despusahir!

Provau de cercar l'Ipod, la Wii, en Rafa Nadal, el conseller Buils, la piscina de Binibeca o La Birreria dins aquest link.

Google viejuno!

Ni hi trobareu rés!

Google celebra el seu aniversari amb una especie de cercador-màquina del temps, que ens situa al 2001 (encara hi havia pessetes no?). És curiós com passa la vida a través del Google.

En Pau ho clava avui.

La imatge a vegades no necessita massa paraules per explicar una situació. A més si haguessis explicar en paraules aquesta porcada no quedaria massa fí.

Si jo fos pepero (en plà cúpula i tal) m'amagaria. Tancaria el xiringuito una temporadeta i me'n anaria de vacances. Lo que no faria mai és piular.

I tu diràs: És que n'hi ha que no han robat, que són polítics honrats! Idó si el teu jefe roba, el teu company roba, el teu subordinat roba i tots junts enfonsen la teva empresa, amb molt més motiu te'n hauríes d'anar.

Art? Juguetes pijes? disseny? Tot se mescla avui en dia!

-Grumble Toy-

Crec que ja el vaig posar l'any passat peró ara ha sortit la segona part. Se tracta de fer tricks com si d'un skater es tractàs peró és un dolç dofinet.

A meam si ho superau.

Bot més alt: 99.55

Combo més llarg: 98

Punts: 2 046 120

Dolphin Olimpics 2!

Si mal no record quant era jove me descrivia a mi mateix com d'esquerres. I un tio divertit (encara que d'aixó no n'estic segur)

D'esquerres i independentista, bé, independentista no, nacionalista. A mesura que me vaig fer gran vaig veure que el món era massa complicat, i els nacionalismes eren una postura massa "radical" i simplista per ser un adult. Me vaig dir a mi mateix: El Capitalisme funciona, si no no m'hagués pogut comprar el BMW (o Audi o Golf o similar).

Me vaig fer de centro-esquerres, me molava la llibertat però tampoc volia ser un hippie nacionalista tota la vida. Aquesta postura era més còmoda i més adient amb l'apartament a primera línea que m'acabava de comprar (no sense esforç). I amb el carnet de soci del Golf d'Alcanada. (o de Pollença, és igual. Tot és hipotètic)

El dia que me feren Batle me vaig jurar dur a terme totes aquelles idees que me rondaven pel cap quant era jove: Igualtat, llibertat per tots, integració, respecte... però la veritat es que els gitanos de la platja i els negres que venen CD's me començaven a molestar de veres. Abans ho veia com una passa més en la diversificació cultural (un poc soterrada, això sí, però "guai") però ara als meus amics encorbatats els feien nosa. A mi també. I molt més els ninets que se dediquen a beure al carrer. El carrer és meu. Als meus amics també els hi molesta la música i que els joves es divertesquin. Hi ha massa bars

Ho prohibiré. Ho prohibiré tot. La musica, els bars, els Cd's, la fruita a la platja, l'alcohol, les festes. Tot.

Crec que se m'envà la olla. Hauria de sortir més del poble. O canviar de feina, sí, canviar de feina. Així tots hi sortirem guanyant.

Ja sé que segurament l'heu vist pero l'heu d'escoltar bé, hi ha detalls que no es subtitulen i valen molt la pena ...i si no l'heu vist, no sé a que estau esperant.

Els cardena's friends ara se troben a Youtube!

Quant era jovenet i feia feina amb mamàs o futures mamàs (alla per l'any 94 o 95) me vaig prometre a mi mateix no caure en l'error de passar-me tot el puta dia parlant del meu fill o fills com feien elles (quant a mi lo únic que m'interessava era parlar de marxa, porros i famelles).

Moltes vegades, inclús sense adonar-mos conta, aprenem coses. I molt de pics aprenem, no tant com es fa una cosa o com s'ha d'actuar davant una o una altra situació, si no tot lo contrari: Com no s'han de fer les coses. I aquest és un aprenentatge tan útil com l'altre, ja que molta gent fa les coses al revés de com s'hauríen de fer. I qüasi sempre només hi ha dues maneres de fer les coses.

Eren els selvatges 90!

Quina cara la del Narco que vàren agafar despusahir amb nosequants quilos de coca. El tipo se sembla horrores al Señor Cuesta. No pot ser que un narco faci aquesta cara de funcionari, no pot ser. Es que pegam de La Paca al Señor Cuesta! La gent hauria de tenir la cara del que fa feina, així no ens equivocaríem. Per exemple n'Iniesta no fa cara de futbolista ni en Miquel Adrover de disenyador de moda. Avui se juga molt al despiste amb aixó de les primeres impressions, com el cas aquell de la pija que és pagesa (o era al revés?)

El que té la cara que se mereix, i no és casualitat, parlant de drug dealers, és Mr. Nice. L'ex-resident de Mallorca, empresonat 7 anys per tràfic d'herba a gran escala, Howard Marks, té inclús una web desde la que ven llavors i llibres. Jo per si de cas ja he comprat el domini lapaca.com, per lo que pugui ser.

jessica simpson, where has your love gone, its not in your music,
no. you need a vacation to wake up the cavemen and take them to mexico. jessica, jessica simpson, you've got it all wrong.
your fraudulant smile, the way that you faked it the day THAT you died. my body's in shambles INCRUSTED with brambles that sharpen the air i breathe.
whats ON the menu, jesica can you, take down my order please.
jessica, jessica simpson, you've got it all wrong. your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
tomorrow gets closer a purple bulldozer is calling you on the phone.
your lovelife preceeds you, your son in law feeds you, injections of cortizone.
jessica, jessica simpson, you've got it all wrong. your fraudulent smile, the way that you faked it the day that you died.
jessica simpson where has your love gone, its not in your music, so where has it gone? then, jessica...

Sabeu qui és aquest tio mescla entre en Joey de Friends i en Wayne Rooney? És en Seth Macfarlane! Els 4 freaks tot d'una han pensat: Of course utretra. Pels menys televisius diré que és el creador de Padre de Familia, la serie que me conform a mirar si no fan The Simpsons.
El tio té una història collonuda, se va perdre un dels vols del 11-s que vàren fer un Se Traspasa a les torres bessones. Per lo vist tenia ressaca...
Idó ha tret una web amb animacions del seu estil que mescla cultura popular (videojocs) i cultura a secas (contes infantils) entre altres. Esta molt bé per fer unas risas en anglés. Link!

Quants d'anys té n'Adrià? Uuuuun.

Ja ha passat un any. Quin munt de sensacions i quines sensacions més bones.

La festa un èxit. Moltes gràcies a tots pels regals (podem montar un Toys'r'us!) i per la presència -sobre tot, jejeje-. Crec que podré penjar alguna foto, si la webmaster del flog de n'Adrianet me deixa...

Quins díes més guapos que fà. A mesura que l'estiu s'allunya se'n van la pols, la calor i la humitat. Arriba el temps de fred, torrades, fires i fregues. Ja era hora!

El darrer trailer de Quantum of Solace... amb ell vos i me desij bon i humit cap de setmana... Deliriant isti Romani!

Aqui si el voleu veure High Quality: Trailer 2 QOS

Quina profunditat estan assolint les converses de bar amb aixó de l'LHC, és massa sentir-nos a noltros mateixos, birra en ristre, opinant sobre la conveniéncia i l'ús del Large Hadron Collider, com si l'haguessim pagat noltros o com si el sabessim fer anar. Pareix que ara tothom ha llegit sobre el tema, coneix a algú que hi fa feina o li han contat que el món s'acaba i no sap molt bé perqué. La qüestió és opinar.

Opinam de tot. O qüasi de tot, tot es discutible i tot es basa en la premisa de: Jo no ho faria així. Jo ho faria d'una altra manera. Se pot substituir fer per pensar, dir i/o escriure. Pareix la primera consecuència -de moltes- de la falta d'empatia que mos rodeja actualment. No escoltam perque no tenim temps ni ganes, hem d'imposar el nostre criteri aviat que mos queden molts consells que donar, no hi ha feed back a les converses no sigui cosa que mos puguin convèncer d'alló que no creim.

Tots duim els taps posats i un escut. El que baixi la guàrdia té molt a guanyar.